Avui llegim a La Vanguardia: "Zones de Darfur, Burundi, Síria, el Iemen... restringeixen l'acció humanitària i posen la població al límit"

"Sense notícies de les prop de 100.000 persones que viuen a la zona central del massís de Jebel Marra, a Darfur, en àrees que estan controlades per l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès i el Govern del Sudan. L'Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA), alerta que aquest és l'únic territori de Darfur (Sudan) on les organitzacions humanitàries no poden accedir des del 2011. L'OCHA sospita que la població té mancances nutricionals, sanitàries i educatives importants, però la falta d'informació impedeix fer una anàlisi rigorosa de les necessitats reals de tot aquest col·lectiu".

"Jebel Marra només és una de les destinacions a les quals no es poden acostar les ONG. Fa poc l'alt comissionat de les NN.UU. per als Drets Humans, condemnava la decisió de les autoritats de Burundi de cancel·lar l'autorització per operar al país a deu ONG. Les ONG han rebut amenaces de tota mena, i quatre treballadors seus han estat assassinats. Aquestes ONG prohibides estaven dedicades a la protecció dels drets dels nens i de les dones, així com en la lluita contra la tortura".

Podríem esmentar circumstàncies semblants dels altres territoris que encapçalen aquesta notícia.

Radar Social es pregunta: Com és possible que les Nacions Unides contemplin tot això passivament? El Comitè de Seguretat de les NN. UU. té competències per cercar els mitjans per corregir aquestes situacions. Per què no ho fa? En aquests moments recordem les paraules del papa Francesc, pronunciades –no fa gaires mesos– directament a la Seu de les NN. UU: "Demano menys informes, documents i declaracions i més actuacions concretes".

El proper dijous 10 de desembre és el dia dels Drets Humans. El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. 67 anys després encara ens trobem en situacions com les descrites, que constitueixen una vergonya col·lectiva.

L'Assemblea General de les NN.UU. va voler establir, en la Declaració Universal, un full de ruta per garantir els drets de totes les persones arreu i en qualsevol moment per combatre les causes últimes de les guerres. La Declaració Universal dels Drets Humans considera que "els drets bàsics i les llibertats fonamentals són inherents a tots els éssers humans, inalienables i aplicades per igual a totes les persones, que neixen lliures i iguals en dignitat i drets, amb independència de la nacionalitat, lloc de residència, gènere, origen nacional o ètnic, color de la pell, religió, idioma o qualsevol altra condició". La comunitat internacional s'hauria de comprometre a defensar la dignitat i la justícia per a tothom; en casos com els que avui comentem i en qualsevol altra circumstància. En especial, cal cridar l'atenció en aquells fets que siguin contraris als postulats de les Nacions Unides i que es produeixin a casa nostra. Cal recordar, en aquest sentit, una vegada més que el Govern espanyol va signar la Declaració i té l'obligació de respectar-la i complir-la.

Doctrina Social de l'Església.

Punt 443 del Compendi.- "El Magisteri de l'Església valora el rol dels reagrupaments que s'han format en la societat civil per acomplir una funció important de sensibilització de l'opinió pública, amb atenció especial pel respecte als drets de l'home".

Punt 504 del Compendi.- "El dret a l'ús de la força per a fins de legítima defensa està associat al deure de protegir i ajudar les víctimes innocents que no es poden defensar de l'agressió".

Punt 505 del Compendi.- "El principi d'humanitat, inscrit en la consciència de tota persona i poble, comporta l'obligació de protegir la població civil dels efectes de la guerra. El mínim de protecció de la dignitat de tot ésser humà, garantit pel dret internacional humanitari, massa sovint és violat en nom d'exigències militars o polítiques, que mai no haurien de prevaler per sobre del valor de la persona humana".

Radar Social, 7 de desembre de 2015.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

En aquests moments s'està produint la Cimera de París sobre el canvi climàtic. Tothom n'espera molt. El lector d'aquesta web deu haver vist aquests dies als mitjans de comunicació la importància que hi donen i les esperances que tenen dipositades en aquesta Cimera tant el papa Francesc com el president Obama, juntament amb molts altres dignataris. Per això creiem que conèixer l'informe de les Nacions Unides –que acaba de ser publicat– pot ser d'utilitat com a pas previ per valorar els resultats que tingui la cimera.

Llegim a El País.- El darrer informe de l'Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres (UNISDR), amb xifres concretes, va ser presentat una setmana abans de l'inici de la Cimera del Clima a París. Cimera de la qual esperem un nou acord internacional que condueixi a una retallada eficaç de les emissions de CO2.

A llarg termini, un acord a París per reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle representarà una contribució considerable per reduir les pèrdues i els perjudicis que comporten els 'desastres'. Aquests, en part, estan impulsats "per l'escalfament del Planeta i per l'elevació del nivell del mar", va dir la directora de la UNISDR, la senyora Margareta Wahlström.

L'informe de l'òrgan de les Nacions Unides assenyala que, en el període 2005-2014, al món es registraren una mitjana de 335 desastres meteorològics –quasi el doble que en el període 1985-1995–. Això vol dir que el canvi climàtic ha duplicat, en 20 anys, les inundacions, tempestes, ones de calor i sequera?

La Bíblia en aquest camp és el Butlletí de la Societat Metereològica dels EUA. Cada any radiografia catàstrofes naturals per conèixer si aquestes no són tan naturals com semblaven. L'informe d'aquest any ha trobat 14 desastres –d'un total de 28 que han estat analitzats per científics de tot el món– que molt probablement estan vinculats a l'escalfament global.

"La major part dels estudis que analitzen ones de calor conclou que els humans estem fent o possibilitant aquests desastres, o, també, els convertim en més intensos", explica Stephanie Herring, prestigiosa investigadora als EUA. L'equip de la senyora Herring ha analitzat tres forts huracans que tingueren lloc a Hawai el 2014; així com el que ha succeït a Indonèsia el mes de gener del 2014, on hi hagué la pèrdua de moltes vides humanes i molt fortes repercussions econòmiques.

Aquest informe que comentem també tingué l'anàlisi d'esdeveniments succeïts a França, a l'Àfrica Oriental i de les fortes onades de calor viscudes l'any 2014 a Austràlia i l'Àsia.

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Nota de la redacció de Radar Social:

En ser aquesta una Declaració de Drets individuals, hi ha poc contingut del tema que avui tractem. De qualsevol manera, és útil consignar l'article 29.1 de la Declaració, que diu: "Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Nota de la redacció de Radar Social:

El papa Francesc acaba de publicar una extensa carta encíclica Laudato si', sobre l'ecologia i el canvi climàtic. Hi ha edició en català. En recomanem vivament la lectura. El contingut de l'encíclica, a partir de la seva publicació, forma part de la Doctrina Social de l'Església. En transcriurem només un paràgraf: "La consciència de la gravetat de la crisi cultural i ecològica necessita traduir-se en nous hàbits. En els països on haurien de produir-se els majors canvis d'hàbits de consum, els joves tenen una nova sensibilitat ecològica i un esperit generós, i alguns d'ells lluiten admirablement per la defensa de l'ambient, però han crescut en un context d'altíssim consum i benestar que fa difícil el desenvolupament d'altres hàbits. Per això som davant un desafiament educatiu".

Radar Social, 4 de desembre de 2015.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Alguns diaris es fan avui ressò de la caiguda que, a Espanya, ha experimentat la protecció a les persones que es troben a l'atur.

Al mes d'octubre, 2.160.385 persones registrades a les oficines públiques no percebien cap mena de prestació o d'ajuda. Això suposa que la taxa de protecció a les persones aturades ha anat caient en el transcurs dels darrers 15 anys. En concret, un 45,64% de les persones que es troben, en aquests moments, a l'atur no perceben cap mena d'ajuda oficial. Tot assenyala que amb el temps aquest percentatge anirà pujant.

La quantitat que l'Estat dedica a les prestacions i subsidis d'ajut a les persones aturades va caient sense interrupció des de fa anys. Aquest mateix 2015, de gener a octubre, l'Estat ha pagat –en aquestes prestacions– un 16,7% menys de la quantitat que hi va dedicar en el mateix període de l'any passat (17.273 milions d'euros aquest any contra 20.734 milions l'any passat). Això no és conseqüència del fet que de sobte hagi disminuït el nombre de persones aturades, sinó de l'augment que s'ha produït aquest any de gent que resta desprotegida, una vegada exhaurits els drets que –per llei– té reconeguts. La combinació de "retallades" amb la configuració actual de l'assegurança contra l'atur –que ha endurint els requisits d'accés a la renda mínima d'inserció i alhora també ha suprimit el subsidi extraordinari per als majors de 45 anys– són la conseqüència de la situació actual.

Tot això demostra que, contràriament al que es diu, a Espanya hi ha menys protecció social que fa uns anys. Avui, en aquesta anàlisi, parlem només de la protecció als aturats, però en la sanitat, en l'educació i en la resta de serveis socials també hi ha hagut fortes retallades. En definitiva, les classes més desvalgudes de la societat espanyola estan més desprotegides.

Amb aquesta situació –com veurem després– Espanya està incomplint la Declaració Universal dels Drets Humans, que té l'obligació de complir una vegada la va signar. I, no cal dir-ho, també incompleix la Doctrina Social de l'Església. El grau de compliment que hi hagi és el que marca la qualitat d'un país.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 22.- "Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat".

Article 23.1.- "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur".

Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar [...]; també dret a la seguretat en cas d'atur, [...]".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 301 del Compendi.- "Els drets dels treballadors, com tots els altres drets, es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent. El Magisteri social de l'Església ha considerat d'enumerar-ne alguns i n'ha defensat el reconeixement en els ordenaments jurídics: el dret [...], el dret a subvencions convenients indispensables per a la subsistència dels treballadors i les seves famílies, [...]".

Punt 309 del Compendi.- "La superació progressiva del model organitzatiu basat en el treball assalariat a la gran empresa fa oportuna, a més, una actualització de les normes i dels sistemes de la seguretat social".

Radar Social, 3 de desembre de 2015.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Avui proposem analitzar la problemàtica que, en la societat, comporta la impunitat. Davant la notícia d'una nova denúncia, que avui ha presentat el Tribunal de Comptes, per l'ús impropi que han fet 1.064 empreses dels fons per a la formació professional, creiem convenient que en l'APP d'avui aixequem el nivell d'anàlisi respecte al que hem fet altres vegades i entrem en la reflexió sobre els mals que comporta la impunitat en la societat. Ens hi porta la lectura d'un article que avui publica El País.

En un país, la funció més important del Dret és la regulació de les conductes humanes. Establertes les impròpies, les lleis regulen les sancions i els processos mitjançant els quals els òrgans autoritzats –tribunals de justícia– ordenen la seva execució. Més enllà de les crítiques que pugui merèixer la dinàmica establerta, és mitjançant aquesta dinàmica que les societats ordenen les conductes individuals, i amb això les formes elementals de convivència que la societat considera desitjables.

Però, què passa quan falla el sistema de control social imposat pel dret? Què passa quan no es descriuen bé les obligacions a realitzar o els obligats per elles, o no es determinen adequadament les sancions corresponents? Què passa quan aquell que ha incomplert quelcom no pot ser identificat, o si ho és no pot ser portat al procés, o si va ser processat i no es poden provar les conductes, o si ha pogut corrompre aquell que el jutja? Totes les respostes a aquestes preguntes condueixen al mateix lloc: a la impunitat. Això és, a la impossibilitat que qui hauria de ser sancionat per la realització de conductes reprovables no ho és per defectes d'un o de més components del sistema.

El que és veritablement greu de la impunitat és que finalment el sistema jurídic deixi de complir les seves funcions. Pensar amb deteniment com es dóna la impunitat i com evitar-la a tots els nivells és una de les tasques més rellevants de la construcció social. D'això depèn –ni més ni menys– el manteniment constant de la convivència. (Fins aquí el resum de l'article)

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 7.- "Tots els éssers humans són iguals davant la Llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la Llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 168 del Compendi.- "La responsabilitat d'aconseguir el bé comú correspon també a l'Estat, ja que el bé comú és la raó de ser de l'autoritat".

Punt 205 del Compendi.- "La convivència humana és ordenada, fecunda en bé i respon a la dignitat de l'home, quan es fonamenta en la veritat; quan es realitza segons les exigències de la justícia".

Punt 400 del Compendi.- "Reconèixer que el dret natural fonamenta i limita el dret positiu significa admetre que és legítim resistir davant l'autoritat si aquesta viola els principis del dret natural. El fonament del dret de resistència és el dret natural".

3.- Consideracions de la redacció de Radar Social.

Tot ordenament jurídic ha de complir, per ser just:

- el que dictaminen els codis morals, com la Llei Natural, la Declaració Universal dels drets Humans i, encara que legalment no és obligatòria, la Doctrina Social de l'Església.

- la separació real del poder judicial respecte al poder executiu (a Espanya, aquesta separació no existeix, de fet, ja que els nomenaments dels òrgans rectors, de l'administració de la Justícia, sempre depenen del govern de torn); no hi hauria d'haver tampoc connivència entre els diferents poders (a Espanya això no es compleix, ja que la composició de l'òrgan que administra i controla la Justícia està subordinat al poder polític, i es dóna el fet que el mateix Tribunal Constitucional té, en el seu si, membres significats políticament –àdhuc amb carnet del partit que governa–. Per no fer possible la impunitat, caldria que totes aquestes anomalies tinguessin correcció.

Radar Social, 2 de desembre de 2015.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.