Cau la protecció a les persones aturades
Alguns diaris es fan avui ressò de la caiguda que, a Espanya, ha experimentat la protecció a les persones que es troben a l'atur.
Al mes d'octubre, 2.160.385 persones registrades a les oficines públiques no percebien cap mena de prestació o d'ajuda. Això suposa que la taxa de protecció a les persones aturades ha anat caient en el transcurs dels darrers 15 anys. En concret, un 45,64% de les persones que es troben, en aquests moments, a l'atur no perceben cap mena d'ajuda oficial. Tot assenyala que amb el temps aquest percentatge anirà pujant.
La quantitat que l'Estat dedica a les prestacions i subsidis d'ajut a les persones aturades va caient sense interrupció des de fa anys. Aquest mateix 2015, de gener a octubre, l'Estat ha pagat –en aquestes prestacions– un 16,7% menys de la quantitat que hi va dedicar en el mateix període de l'any passat (17.273 milions d'euros aquest any contra 20.734 milions l'any passat). Això no és conseqüència del fet que de sobte hagi disminuït el nombre de persones aturades, sinó de l'augment que s'ha produït aquest any de gent que resta desprotegida, una vegada exhaurits els drets que –per llei– té reconeguts. La combinació de "retallades" amb la configuració actual de l'assegurança contra l'atur –que ha endurint els requisits d'accés a la renda mínima d'inserció i alhora també ha suprimit el subsidi extraordinari per als majors de 45 anys– són la conseqüència de la situació actual.
Tot això demostra que, contràriament al que es diu, a Espanya hi ha menys protecció social que fa uns anys. Avui, en aquesta anàlisi, parlem només de la protecció als aturats, però en la sanitat, en l'educació i en la resta de serveis socials també hi ha hagut fortes retallades. En definitiva, les classes més desvalgudes de la societat espanyola estan més desprotegides.
Amb aquesta situació –com veurem després– Espanya està incomplint la Declaració Universal dels Drets Humans, que té l'obligació de complir una vegada la va signar. I, no cal dir-ho, també incompleix la Doctrina Social de l'Església. El grau de compliment que hi hagi és el que marca la qualitat d'un país.
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 22.- "Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat".
Article 23.1.- "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur".
Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar [...]; també dret a la seguretat en cas d'atur, [...]".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 301 del Compendi.- "Els drets dels treballadors, com tots els altres drets, es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent. El Magisteri social de l'Església ha considerat d'enumerar-ne alguns i n'ha defensat el reconeixement en els ordenaments jurídics: el dret [...], el dret a subvencions convenients indispensables per a la subsistència dels treballadors i les seves famílies, [...]".
Punt 309 del Compendi.- "La superació progressiva del model organitzatiu basat en el treball assalariat a la gran empresa fa oportuna, a més, una actualització de les normes i dels sistemes de la seguretat social".
Radar Social, 3 de desembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.
