En castellano.

“...li hem preguntat que a on anava, i ens han contestat que el Comitè li havia manat a buscar juntament amb Prat; li hem dit que aquest ja havia passat abans i ens hem ofert a acompanyar-ho. No ha volgut, però s'ha acomiadat de nosaltres fins al Cel.”

Vida
Josep va néixer el 15 de març de 1913, a Torelló (Barcelona). Pertanyia a una família catòlica practicant, que resaven cada dia junts el rosari, a més de rebre la visita de la Capella de la Sagrada Família. Com eren fusters, cuidaven de l'Altar de Sant Josep.

A les eleccions de 1936, va protegir a les monges perquè poguessin votar sense que sofrissin cap atropellament. Des de llavors va quedar marcat com a catòlic actiu i li van amenaçar dient-li que algun dia se li faria de nit abans d'hora. Estava integrat en la Federació de Joves Cristians, en el Grup 78 Catalunya Nova de Torelló.

Persecució i presumpte martiri
El 29 d'agost de 1936 es van presentar a casa seva dos milicians del comitè de Torelló, dient que Josep havia de presentar-se al comitè.
Tots van témer el pitjor. Com a Josep aquells dies se li havia trencat la cadena de la medalla de l'escapulari i no ho portava, el seu germà li va penjar del coll la que portava ell, per si el mataven. Josep es va acomiadar dels seus germans (els seus pares no estaven a casa) amb un “Adéu, fins al Cel”.
Una veïna del poble, Carmen Casas, diu que en passar per davant de casa seva, Josep va entrar un moment per dir-los que anava al comitè, que li havien demanat que es presentés, i també es va acomiadar fins al cel.
No és difícil imaginar el sofriment de la família durant la resta de la tarda i de la nit en veure que no tornava. Prop de mitjanit, la seva germana Dolores, acompanyada de la seva cosina Anita Ullastre, es van dirigir al comitè per preguntar on estaven el seu germà i Josep Prat (un altre fejocista de 21 anys al que també havien obligat a presentar-se aquella mateixa tarda), i què els havia ocorregut. Els van contestar que estaven allà on es mereixien. No precisaven més explicació.
L'endemà, coneguts i familiars de les víctimes van realitzar una cerca i van trobar els dos cadàvers prop del cementiri de la Mambla d’Oris.

Fama
Les persones que el van conèixer afirmen que va portar una vida exemplar, com era notori a tot el poble, i que va ser executat per les seves conviccions cristianes que mai van ocultar, ni al moment de les últimes declaracions.

En castellano.

Vida

Domingo Arán va néixer el 9 de gener de 1913 a Ulldemolins, Tarragona. Pertanyia a una família de bons cristians, molt devots de la Sagrada Família. El seu pare era vidu i s'havia casat en segones núpcies. Mingo, com li deia tothom, acudia amb freqüència als sagraments. Participava en la missa major, i en la novena i processó a la Verge de Loreto, patrona d'Ulldemolins, de la qual era molt devot.
En paraules de la seva germana, era “un noi sa que ajudava a qui li necessitava”. Treballava en els negocis del seu pare i era agricultor.
Va ser president del grup local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que organitzava moltes activitats, malgrat que el seu funcionament normal de seguida va ser interromput per la persecució religiosa.

En castellano.

Vida
Josep Prat era fill d'una família profundament catòlica. Va néixer el 30 de juliol de 1915, a Torelló. Va estudiar en el col·legi dels Maristas i treballava com a aprenent en la tenda d'esparteria i matalasseria del seu pare.
Pertanyia a la Federació de Joves Cristians de Catalunya i era un dels seus membres més actius. En les eleccions de febrer del 1936 va rebre amenaces de mort per part d'un destacat personatge de les esquerres, que va dir-li: “A tu, se't farà de nit molt ràpid i moriràs jove”. Algunes fonts esmenten que era requeté.

En castellano.

Bonaventura Guillamet era un catòlic compromès, que s'implicava sempre en les associacions la finalitat de les quals fos la formació espiritual o la cerca d'un entreteniment pur: les Juntes d'Obra de Sant Eudald, la Confraria de Sant Jordi, exercicis espirituals... En públic defensava sense embuts els valors tradicionals i religiosos, perseguits des de la instauració de la República. Estava casat amb la Mercedes i tenien tres fills, Josep, Joan, Ramón. Per al matrimoni Guillamet sempre va ser una prioritat donar-los una bona educació cristiana. 

Josep era un dels integrants del grup “Tallaferro” de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Era un militant implicat i entusiasta, que destacava en la gimnàstica i gaudia de les excursions. Va practicar els Exercicis Espirituals i no faltava als actes religiosos del Grup i la parròquia. També formava part de la capella del Monestir que dirigia Mn. Torrents (també assassinat aquell 28 d'agost de 1936). Va estudiar comerç en el col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes del poble de Manlleu. Treballava en l'obrador familiar elaborant pastes de farina. 

La decisió i valentia cristianes de Josep i el seu pare es van posar de manifest durant la processó de Sant Eudald de l'any 1934. A poca distància del recorregut es van apostar un grup d'anarquistes, disposats a boicotejar-la amb violència. Pare i fill marxaven als primers llocs de la comitiva, i sense pensar-li-ho dues vegades van utilitzar els grans ciris que portaven per dispersar als agressors, liderant als altres assistents amb el seu exemple. La processó va continuar amb més fervor que mai, però aquest gest va quedar en la memòria dels seus futurs perseguidors.