Ramon Aguirre Calls

Castellano.

"Els sofriments els oferia pel que més volia: per la Federació, i per la Pàtria. Sovint deia: "Màrtirs de la Federació, pregueu per nosaltres!..."

RAMÓN AGUIRRE CALLS
Diòcesi de Barcelona
Grup "Balmes", La Garriga (Barcelona)

Vida
Ramón Aguirre havia nascut el 22 d'agost de 1916 a La Garriga (diòcesi de Barcelona). Va estudiar Batxillerat en els Germans Maristas de La Garriga; tenia intenció de cursar Filosofia i Lletres i així "difondre millor l'Evangeli". Tenia xicota i moltes ganes de formar una família cristiana amb ella.

El que coneixem de la seva vida es desprèn dels testimonis de persones que ho van conèixer i dels seus propis escrits (Diari de les meves coses). Ramón Aguirre és un jove amb ànsies de superació i una gran voluntat per ampliar els seus horitzons culturals i espirituals. Durant el seu empresonament aprofita per estudiar filosofia.

Llegir més ...

Emilia Serra

Castellano al final.

"Si jo hagués tingut una mare com vostè, ara no seria com sóc".

(milicià)

Emilia va néixer el 24 de gener de 1889 en Castellbó (Lleida). Sabem poc de com va ser la seva vida, però sí que era una dona amb una vida interior molt profunda i espiritual. Molts acudien a ella perquè demanar-li consell, i Emilia sempre tenia la paraula adequada per a cadascun. El seu model de vida era posar-ho tot als peus del Senyor mitjançant l'oració constant.

Es va casar amb Plácido Armengol Ceranova el 19 de setembre de 1906 i van tenir 10 fills. Van viure en Menarguens fins que va néixer el seu tercer fill, després van viure a Albesa, a Lleida, i finalment que van decidir provar sort a Barcelona, posant un forn de pa. Una prova de la vida de fe que es vivia en la família era la quantitat de vocacions que van sorgir en aquesta llar. Un dels fills, Plácido, era sacerdot, i el petit Ermengol era seminarista. Una altra de les filles, Encarna, era religiosa, i més tard Emilia també es consagraria. Altres dos germans pertanyien a la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

Llegir més ...

Albert Santó i Pros

“Què fem?” Albert, que estava resant li va contestar serenament: “Res pare, lliurar-me. Adéu i fins al Cel”.

Castellano.


Vida
Albert va néixer el 6 d'octubre de 1910, a Banyeres del Penedès. Els seus pares el van educar com eren ells, profundament cristians, i ell va ser un fill modelo en tots els aspectes. Era un alumne intel·ligent i que assimilava amb rapidesa els coneixements, tant a l'escola com en el catecisme. Es va quedar a treballar en el camp, com els seus pares. Tenia un caràcter alegre, noble i molt caritatiu: es privava de tota classe de despeses personals per destinar aquests diners a ajudar a famílies necessitades. Visitava a malalts als hospitals i els proporcionava ajuda i esperança. Quan se celebrava la Missió al poble, es presentava als centres polítics per exhortar-los a anar-hi. Enmig de la impietat i la indiferència, ell sempre es mostrava valenta i serè. Sentia les injustícies socials i coneixia la Doctrina social de l'Església. En fundar-se la FJC al seu poble, es va convertir en un dels seus membres més actius i entusiastes, i amb tota l'embranzida de la seva joventut es va dedicar a propagar els seus ideals. Va ser President del grup fejocista. Va crear una Escola Nocturna i es va fer catequista.

Persecució i presumpte martiri
Quan en començar la revolta el comitè va ordenar que cremessin les imatges religioses de les cases, ell va dir que no ho faria mai, que les havia vist en néixer i que moriria amb elles. Van incendiar l'església i veient que l'incendi es propagava fins a la rectoria, Albert i el seu company fejocista Pedro Mañé, van ser els únics que es van arriscar a entrar per rescatar els objectes sacres. Van salvar imatges, robes i mobles de casa del sacerdot. Albert i Pedro també van posar fora de perill al rector, al costat de les seves pertinences, en una casa del carrer Major.
I va arribar una d'aquestes nits tan tràgiques de la persecució religiosa. Van cridar violentament a la porta. Havien resat ja el Rosari i Albert estava a la seva habitació. Davant la insistència els cops, el seu pare va entrar i li va dir: "Què fem?" Albert, que estava resant, li va contestar serenament: “Res pare, lliurar-me. Adéu i fins al Cel”.
La matinada del 4 setembre de 1936, en l'encreuament de la carretera de Santa Oliva que passa per Llorenç i continua fins a l'el Vendrell, quedava el cos metrallat d'Albert enmig d'un toll de sang.

Fama
Les persones majors recorden el seu lliurament generós, pròpia d'un fejocista, era el president del grup. Se sap que ajudava a una persona malalta malgrat la seva pertinença al partit comunista.
Aquest servent de Déu segueix gaudint en aquesta parròquia de Banyeres de fama de santedat pel seu lliurament a Crist en vida i pel seu presumpte martiri.
Els fidels veurien amb molt grat que fos elevat als altars.

Llegir més ...

Lluís Danés

"Avui dia encara es deixen flors en aquell lloc on van ser vilment assassinats per la seva fe i lliurament a activitats amb l'única finalitat de portar joves a Crist”

En castellano.

Lluís Danès.
Diòcesi de Vic
Grup “Catalunya Nova”, Torelló

Vida

Lluís era nascut i vivia a Torelló. Tenia 27 anys i sortia amb Pepeta Bach. Treballava al Banc Urquijo Català i era membre del sindicat de la Victòria. Va ser fejocista des del primer moment, membre del grup 78 de Torelló. Era un noi molt dinàmic i optimista, vocal del teatre del Quadre Escènic de l'Escola Dominical.

Persecució i presumpte martiri

El primer dia de la revolta a Torelló li van fer lliurar les claus de l'església. Va fugir a Vidrà amb el seu germà Pere, on van estar amagats uns quants dies. Des del cim de Bellmunt van poder contemplar el gran foc provocat per la crema dels sants de la parròquia. Rutchés, un dels líders republicans, va donar un discurs en el qual prometia que tots els vilatans que tornessin a les seves cases serien respectats. Lluís i Pere, confiats, van tornar a Torelló.
El 4 de setembre van anar a casa seva uns milicians per demanar-li que es presentés davant el comitè, perquè havia d'anar a declarar a Barcelona. Espantat, es va amagar en les perdulàries de la casa del costat, que estaven plenes de palla. Els seus familiars van indagar una mica i van esbrinar que eren molts els veïns als quals s'havia cridat a declarar. Confiat, Lluís es presenta al comitè, per por de posibles represàlies a la família i per recolzar a companys i amics que també havien estat cridats a declarar. Va ser un altre dels 19 de Torelló que van ser assassinats aquella nit en La Parra, L'Esquirol (també anomenat Sta. Maria de Corcó).

Fama

Ell, juntament amb uns altres fejocistas de Torelló, eren coneguts al poble per la seva vida manifestament exemplar i destacava ell, en particular, per la seva personalitat exemplar i altruista en el camp de l'apostolat. Testimoniatges autoritzats els consideren com a presumptes màrtirs.

Llegir més ...

Fortià Casanovas

Castellano.

"De polític no tenia gens, però de religiós tenia moltíssim. Era un noi de conducta exemplar i que va deixar una gran petjada entre els joves de Gavà.”

Vida

Fortià va néixer el 6 desembre 1916 a Manlleu (Barcelona). Va viure amb la seva mare fins als 18 anys, quan es va traslladar a Gavà per treballar a la fàbrica Roca. Allí va trobar allotjament a casa de José Serrat, encarregat de la fàbrica i company de martiri. Quan va arribar a Gavà es va posar al costat del rector, col·laborant en les activitats parroquials. Era un bon catequista i gaudia participant en els cants corals.
Va treballar intensament en la creació del grup local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC). Li agradava molt l'excursionisme i el teatre, i també participava en les altres activitats. Va ser president del Grup 282 “Brugués”, al que es va lliurar amb generositat, constituint un referent dels valors fejocistas.

Detenció i presumpte martiri

Segons un informe va ser detingut juntament amb José Serrat, també de la FJCC, a la casa on tots dos vivien. Els van assassinar juntament amb un altre fejocista, Pedro Carro, en la Rabassada, l'1 de setembre de 1936. No se li coneix activitat política pel que és vox populi que ho van matar per ser catòlic actiu.

Fama

En document estès al setembre de 2007 pel rector de Sant Pere de Gavà, consta que en la parròquia “existeix un inesborrable record” de Fortià i que “entre els quals li van conèixer segueix gaudint de fama de santedat tant pel seu martiri (presumpte), com per la seva vida” .
Al final de la contesa, en Gavà van dedicar un carrer a cadascun dels quatre fejocistas. Després de la transició només romanen les de Fortià Casanovas i José Serrat.

Llegir més ...

Josep Canadell

En castellano.

“...li hem preguntat que a on anava, i ens han contestat que el Comitè li havia manat a buscar juntament amb Prat; li hem dit que aquest ja havia passat abans i ens hem ofert a acompanyar-ho. No ha volgut, però s'ha acomiadat de nosaltres fins al Cel.”

Vida

Josep va néixer el 15 de març de 1913, a Torelló (Barcelona). Pertanyia a una família catòlica practicant, que resaven cada dia junts el rosari, a més de rebre la visita de la Capella de la Sagrada Família. Com eren fusters, cuidaven de l'Altar de Sant Josep. Era tradicionalista. A les eleccions de 1936, va protegir a les monges perquè poguessin votar sense que sofrissin cap atropellament. Des de llavors va quedar marcat com a catòlic actiu i li van amenaçar dient-li que algun dia se li faria de nit abans d'hora. Estava integrat en la Federació de Joves Cristians, en el Grup 78 Catalunya Nova de Torelló.

Persecució i presumpte martiri

El 29 d'agost de 1936 a la tarda es van presentar a casa seva dos milicians del comitè de Torelló, dient que Josep havia de presentar-se al comitè.
Tots van témer el pitjor. Com a Josep aquells dies se li havia trencat la cadena de la medalla de l'escapulari i no ho portava, el seu germà li va penjar del coll la que portava ell, per si el mataven. Josep es va acomiadar dels seus germans (els seus pares no estaven a casa) amb un “Adéu, fins al Cel”.
Una veïna del poble, Carmen Casas, diu que en passar per davant de casa seva, Josep va entrar un moment per dir-los que anava al comitè, que li havien demanat que es presentés, i també es va acomiadar fins al cel.
No és difícil imaginar el sofriment de la família durant la resta de la tarda i de la nit en veure que no tornava. Prop de mitjanit, la seva germana Dolores, acompanyada de la seva cosina Anita Ullastre, es van dirigir al comitè per preguntar on estaven el seu germà i Josep Prat (un altre fejocista de 21 anys al que també havien obligat a presentar-se aquella mateixa tarda), i què els havia ocorregut. Els van contestar que estaven allà on es mereixien. No precisaven més explicació.
L'endemà, coneguts i familiars de les víctimes van realitzar una cerca i van trobar els dos cadàvers prop del cementiri de la Mambla d’Oris.


Fama

Les persones que el van conèixer afirmen que va portar una vida exemplar, com era notori a tot el poble, i que van ser executats per les seves conviccions cristianes que mai van ocultar, ni al moment de les últimes declaracions.

Canadell foto 2

Llegir més ...

Domingo Arán i Toldrà

En castellano.

Vida

Domingo Arán va néixer el 9 de gener de 1913 a Ulldemolins, Tarragona. Pertanyia a una família de bons cristians, molt devots de la Sagrada Família. El seu pare era vidu i s'havia casat en segones núpcies. Mingo, com li deia tothom, acudia amb freqüència als sagraments. Participava en la missa major, i en la novena i processó a la Verge de Loreto, patrona d'Ulldemolins, de la qual era molt devot.
En paraules de la seva germana, era “un noi sa que ajudava a qui li necessitava”. Treballava en els negocis del seu pare i era agricultor.
Va ser president del grup local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que organitzava moltes activitats, malgrat que el seu funcionament normal de seguida va ser interromput per la persecució religiosa.

Llegir més ...

Josep Prat i Bardolet

En castellano.

Vida
Josep Prat era fill d'una família profundament catòlica. Va néixer el 30 de juliol de 1915, a Torelló. Va estudiar en el col·legi dels Maristas i treballava com a aprenent en la tenda d'esparteria i matalasseria del seu pare.
Pertanyia a la Federació de Joves Cristians de Catalunya i era un dels seus membres més actius. En les eleccions de febrer del 1936 va rebre amenaces de mort per part d'un destacat personatge de les esquerres, que va dir-li: “A tu, se't farà de nit molt ràpid i moriràs jove”. Algunes fonts esmenten que era requeté.

Llegir més ...

Josep i Bonaventura Guillamet

En castellano.

Bonaventura Guillamet era un catòlic compromès, que s'implicava sempre en les associacions la finalitat de les quals fos la formació espiritual o la cerca d'un entreteniment pur: les Juntes d'Obra de Sant Eudald, la Confraria de Sant Jordi, exercicis espirituals... En públic defensava sense embuts els valors tradicionals i religiosos, perseguits des de la instauració de la República. Estava casat amb la Mercedes i tenien tres fills, Josep, Joan, Ramón. Per al matrimoni Guillamet sempre va ser una prioritat donar-los una bona educació cristiana. 

Josep era un dels integrants del grup “Tallaferro” de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Era un militant implicat i entusiasta, que destacava en la gimnàstica i gaudia de les excursions. Va practicar els Exercicis Espirituals i no faltava als actes religiosos del Grup i la parròquia. També formava part de la capella del Monestir que dirigia Mn. Torrents (també assassinat aquell 28 d'agost de 1936). Va estudiar comerç en el col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes del poble de Manlleu. Treballava en l'obrador familiar elaborant pastes de farina. 

La decisió i valentia cristianes de Josep i el seu pare es van posar de manifest durant la processó de Sant Eudald de l'any 1934. A poca distància del recorregut es van apostar un grup d'anarquistes, disposats a boicotejar-la amb violència. Pare i fill marxaven als primers llocs de la comitiva, i sense pensar-li-ho dues vegades van utilitzar els grans ciris que portaven per dispersar als agressors, liderant als altres assistents amb el seu exemple. La processó va continuar amb més fervor que mai, però aquest gest va quedar en la memòria dels seus futurs perseguidors. 

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació? Contacta amb nosaltres.

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

Subfederació d'Educació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.