Ramon Aguirre Calls

Castellano.

"Els sofriments els oferia pel que més volia: per la Federació, i per la Pàtria. Sovint deia: "Màrtirs de la Federació, pregueu per nosaltres!..."

RAMÓN AGUIRRE CALLS
Diòcesi de Barcelona
Grup "Balmes", La Garriga (Barcelona)

Vida
Ramón Aguirre havia nascut el 22 d'agost de 1916 a La Garriga (diòcesi de Barcelona). Va estudiar Batxillerat en els Germans Maristas de La Garriga; tenia intenció de cursar Filosofia i Lletres i així "difondre millor l'Evangeli". Tenia xicota i moltes ganes de formar una família cristiana amb ella.

El que coneixem de la seva vida es desprèn dels testimonis de persones que ho van conèixer i dels seus propis escrits (Diari de les meves coses). Ramón Aguirre és un jove amb ànsies de superació i una gran voluntat per ampliar els seus horitzons culturals i espirituals. Durant el seu empresonament aprofita per estudiar filosofia.

Professava una gran pietat i amor a la Mare de Déu. En començar la Guerra, li promet una peregrinació al temple per excel·lència a Catalunya, Montserrat. Aquest amor a la Verge ens ho relata el testimoni escrit d'un metge que el va conèixer i el va visitar en les acaballes de la seva vida:
"Sovint em feia venir perquè li ajudés a recitar les oracions del matí i de la nit. El Ángelus i el Rosari, sempre ho resàvem junts".
"Com sabia combatre als tres enemics de l'ànima! Quin gust dóna veure a un noi de 22 anys prescindir de el "què diran"; no deixar-se seduir per Satanàs; i tenir l'esperit per sobre de la carn! Aquella pregunta del llibret per excel·lència: "Per quina fi ens ha creat Déu?", era contestada per la vida d'Aguirre."
"Els sofriments els oferia pel que més volia: per la Federació, i per la Pàtria. Sovint deia: "Màrtirs de la Federació, pregueu per nosaltres!...""
"He demanat a Déu que em donés un dolor i una alegria, i me'ls ha donat. Al matí un dolor molt fort, i ara un paquet de casa..."
Aquesta selecció de textos ens descriu perfectament l'espiritualitat de Ramón Aguirre, poc podem afegir nosaltres.

Persecució i martiri
Quan va ser cridada la seva quinta, va decidir, com molts altres joves, no presentar-se per no formar en les files de l'exèrcit del bàndol perseguidor de la religió, i va passar uns mesos amagat en una masia. Aprofita el temps per dedicar-se de ple a la seva formació i el 6 de setembre de 1937 comença a escriure un diari personal. El dia 8 de setembre escriu: "Avui festa de la Verge, a Ella li he encomanat la meva persona, a ella li prego una altra vegada pel que més vull en aquesta vida per la ràpida fi de la guerra, pels sacerdots perseguits i màrtirs, pels meus companys que estan amagats o que lluiten contra la seva voluntat i, en fi, per tots els cristians; per la ràpida restauració de l'Església en tots els llocs de la Pàtria, tan vexada pels enemics de la nostra Religió, per aquests mateixos enemics li prego, perquè els doni l'ajuda necessària per salvar-se. Que em doni forces, fe, devoció i fermesa per treballar per la causa de Crist que és l'única causa i per seguir endavant en les lluites quotidianes de la vida; que no m'abandoni, en fi, que em cuidi com una mare, i que jo sigui un bon fill. No em deixeu, Mare meva!, ajudeu als meus pares, us ho prego una altra vegada."
Als sis dies (14 de setembre de 1937) escriu: "Haig d'aprofitar el temps perquè la guerra s'acaba i llavors hauré de vessar activitat pels quatre costats".
En aquest mateix any, quan l'Església perseguida va poder començar a manar comunicacions clandestines amb instruccions als creients, Ramón Aguirre es va prestar a distribuir-los i desenvolupar-los a La Garriga, conscient del perill al fet que s'exposava.

Al poc temps va ser detingut. El van tancar al Castell de Montjuich de Barcelona convertit en una de les presons de la terrorífica policia política S.I.M. (Servei de Recerca Militar), creada pel Govern Central.
Del castell de Montjuïc el van traslladar a l'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) a un dels denominats Campos de Treball existents a Catalunya.
Va emmalaltir per les dures condicions d'aquests camps, (també sota el règim del *SIM): gana, treball esgotador, càstigs, condicions pèssimes d'allotjament...

El règim d'aquests camps de treball ve exposat amb objectivitat i en tota la seva cruesa en un llibre recentment publicat ("Els camps de treball a Catalunya durant la guerra civil 1936-1939", Francesc Badia, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre 2001): "Els camps de treball instal·lats per la geografia catalana van superar altes cotes de crueltat i en ells la dignitat humana va quedar tan rebaixada com en els camps de concentració nazis o soviètics".

Del camp ho van traslladar, ja exhaust, a l'"Uruguai", un dels vaixells presó ancorats en el port de Barcelona. La malaltia contreta ("pleuresia líquida tuberculosa i al mateix temps complicació en els intestins) li feia sofrir horriblement. Altres vegades una suor empapava tot el seu cos. També s'ofegava, escriurà M. Camprubí, company de presó (fulla d'Acció Catòlica de La Garriga del 5-5-1940). Aquesta malaltia li va portar a la mort. Els seus sofriments els oferia per la Federació i per la pàtria.

En el vaixell no deixa de banda el seu esperit cristià ni les seves ganes d'evangelitzar: "Em deien que treballava bastant [abans de la revolució], però ara [quan acabi la guerra] serà més que mai". Convidava a resar als seus companys i sovint repetia "Nous màrtirs, pregueu per nosaltres!"
Estant a les portes de la mort, encara espera poder treballar de nou en el seu apostolat, més que mai, segons manifesta en una targeta que va poder fer arribar al seu director espiritual Mn. Llumà: "Amic: Si poguéssim parlar íntimament quantes coses et diria! Et diria que els que tenen una idea [fe cristiana, en clau] són els que es conserven amb grans desitjos d'actuar. (...) Tots els matins si tinc el cap clar són per a ell [Crist]. De quina forma li dic que espero treballar de paraula, per escrit, de totes maneres! I ho faré si m'ajuda. Tinc el cap, a causa de tot el de per aquí, completament encantada. Quan acabi ja m'ajudaran a recopilar. Animi als de casa. Jo cada dia prego pels proletaris [sacerdots]".

Assassinat per la tortura cruel que el SIM sabia aplicar a les seves presons i camps, lliurava la seva ànima a Déu en el vaixell-presó "Uruguai" el 7 de setembre de 1938 després de dos dies de desvari. Les seves últimes paraules van ser "Mare...! Mare...!".

Fama:

El seu poble natal, La Garriga, sap que Ramón Aguirre va morir com a conseqüència dels maltractaments soferts "in odium fidei" en el Vaixell-presó Uruguai, per això i per la seva exemplar conducta com a catòlic practicant, ho veuen com a exemple per als joves actuals i generacions esdevenidores.

Darrera modificació elDivendres, 20 abril 2018 15:14
Més en aquesta categoria: « Emilia Serra
Tornar al principi

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació? Contacta amb nosaltres.

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

Subfederació d'Educació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.