Emilia Serra

Castellano al final.

"Si jo hagués tingut una mare com vostè, ara no seria com sóc".

(milicià)

Emilia va néixer el 24 de gener de 1889 en Castellbó (Lleida). Sabem poc de com va ser la seva vida, però sí que era una dona amb una vida interior molt profunda i espiritual. Molts acudien a ella perquè demanar-li consell, i Emilia sempre tenia la paraula adequada per a cadascun. El seu model de vida era posar-ho tot als peus del Senyor mitjançant l'oració constant.

Es va casar amb Plácido Armengol Ceranova el 19 de setembre de 1906 i van tenir 10 fills. Van viure en Menarguens fins que va néixer el seu tercer fill, després van viure a Albesa, a Lleida, i finalment que van decidir provar sort a Barcelona, posant un forn de pa. Una prova de la vida de fe que es vivia en la família era la quantitat de vocacions que van sorgir en aquesta llar. Un dels fills, Plácido, era sacerdot, i el petit Ermengol era seminarista. Una altra de les filles, Encarna, era religiosa, i més tard Emilia també es consagraria. Altres dos germans pertanyien a la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

 

Persecució i presumpte martiri

Quan va esclatar la guerra els milicians es van presentar a la seva casa diverses vegades per escorcollar-la, buscant monges o sacerdots. Per molta violència i males maneres que portessin amb ells, Emilia els tractava amb tal amabilitat que a poc a poc anaven canviant la seva expressió i fins al punt que moltes vegades marxaven demanant perdó per les molèsties. Un dia uns milicians es van indignar en trobar unes fotos de caràcter religiós i els van amenaçar; però Emilia els va parlar del goig de poder relacionar-se amb Déu que tant ens estima, i encara que siguem pecadores ens considera com a fills seus i ens convida al fet que ens estimem uns a uns altres i visquem així feliços... l'escoltaven amb admiració, i un dels milicians, que havia deixat el seu fusell sobre un moble mentre l'escoltava va dir amb fermesa: "Si jo hagués tingut una mare com vostè, ara no seria com sóc".

Al veure's tan amenaçada, la família Armengol va buscar la manera d'amagar-se, però no els va donar temps.

El dijous, 24 de setembre de 1936, dia de la Verge de la Mercè uns milicians es van presentar de sobte a les 6 del matí en la fleca, quan dues dels fills acabaven el seu treball nocturn, i el pare, Ermengol i Teresa començaven la tasca prèvia al repartiment del pa. Eren anarquistes de la FAI que venien a portar-se als homes de la família al Comitè "perquè declaressin". Emilia no va voler deixar-los sols, malgrat ser conscient del gran perill que suposava: "Jo també vaig! he decidit acompanyar-los!". Quan eren a punt de sortir va arribar Francesc Ribes, el xofer repartidor del pa; els milicians van reconèixer i li van dir: "Vine tu també!".

Els van fer pujar a dos cotxes. Passaven les hores i no se sabia res d'ells. Els germans que s'havien quedat a casa es van adonar que els havien tallat el fil del telèfon i encara van témer més.

María, que es trobava malalta, es va quedar amb els petits, mentre les altres germanes, Encarna i Teresa, anaven al comitè a preguntar. Allí els van dir que no sabien res. A primera hora de la tarda l'oncle Marià, commogut i plorós, els va informar de la crua realitat: la mort dels seus pares, germans i amic.

L'enterrament va ser multitudinari malgrat la prohibició i persecució religiosa.

L'assassí d'Emilia va dir que "sentia haver-la hagut de matar, perquè era tan bona".

D'ella es va dir: "Han matat a la dona més santa de Barcelona".

 

Malgrat el transcurs dels anys, en la seva parròquia no s'oblida el testimoniatge de fe de tots ells.

 

Si yo hubiera tenido una madre como usted, ahora no sería como soy”.

(miliciano)

 

Emilia nació el 24 de enero de 1889 en Castellbó (Lérida)Sabemos poco de cómo fue su vida, pero síque era una mujer con una vida interior muy profunda y espiritual. Muchos acudían a ella para que pedirle consejo, y Emilia siempre tenía la palabra adecuada para cada uno. Su modelo de vida era ponerlo todo a los pies del Señor mediante la oración constante.

 

Se casó con Plácido Armengol Ceranova el 19 de septiembre de 1906 y tuvieron10 hijos. Vivieron en Menarguens hasta que nació su tercer hijo, luego fueron a vivir a Albesaa Lérida,y por últimoque decidieron probar suerte en Barcelona, poniendo un horno de pan. Una prueba de la vida de fe que se vivía en la familia era la cantidad de vocaciones que surgieron en ese hogar. Uno de los hijos, Plácido, era sacerdote, y el pequeño Ermengol era seminarista. Otra de las hijas, Encarna, era religiosa, y más tarde la pequeña Emilia también se consagraríaOtros dos hermanos pertenecían a la Federación de Jóvenes Cristianos de Cataluña. 

 

Persecución y presunto martirio

 

Cuando estalló la guerra los milicianos se presentaron en su casa varias veces  para registrarlabuscando monjas o sacerdotes. Por mucha violencia y malos modos que trajeran consigo, Emilia los trataba con tal amabilidad que poco a poco iban cambiando su expresión y hasta, algunas veces, se marchaban pidiendo perdón por las molestias. Un día unos milicianos se indignaron al encontrar unas fotos de carácter religioso y les amenazaron; pero Emilia les habló del gozo de poder relacionarse con Dios que tanto nos ama, y que aunque seamos pecadores nos considera como a hijos suyos y nos invita a que nos amemos unos a otros y vivamos así felices… la escuchaban con admiración, y uno de los milicianos, que había dejado su fusil sobre un mueble mientras escuchaba atentamente lo que decía esta mujer, dijo con firmeza: “Si yo hubiera tenido una madre como usted, ahora no sería como soy”

Al verse tan amenazada, la familia Armengol buscó la manera de esconderse, pero no les dio tiempo. 

El jueves, 24 de septiembre de 1936, día de la Virgen de la Merced unos milicianos se presentaron de repente a las 6 de la mañana en la panadería, cuando dos de los hijos acababan su trabajo nocturno, y el padreErmengol y Teresa empezaban la tarea previa al reparto del panEran anarquistas de la FAI que venían a llevarse a los hombres de la familia al Comité "para que declararan"Emilia no quiso dejarlos solos, a pesar de ser consciente del gran peligro que suponía: “¡Yo también voy! ¡He decidido acompañarlos!”. Cuando estaban a punto de salir llegó Francesc Ribesel chófer repartidor del pan. Los milicianos reconocieron y le dijeron: “¡Ven tú también!”.

Les hicieron subir a dos coches. Pasaban las horas y no se sabía nada de ellos. Los hermanos que se habían quedado en casa se dieron cuenta de que les habían cortado el hilo del teléfono y aún temieron más.

María, que estaba enferma, se quedó con los pequeños, mientras las otras hermanas (Encarna y Teresa) fueron al comité a preguntar. Allí les dijeron que no sabían nada. A primera hora de la tarde el tío Marià, conmovido y lloroso, les informó de la cruda realidad: la muerte de sus padres, hermanos y amigo. 

El entierro fue multitudinario pese a la prohibición y persecución de todo lo religioso. 

El asesino de Emilia dijo que “sentía haberla tenido que matar, porque era tan buena”.

De ella se dijo: “Han matado a la mujer más santa de Barcelona”.

 

Pese al transcurso de los años, en su parroquia no se olvida el testimonio de fe de todos ellos.

Darrera modificació elDivendres, 21 Setembre 2018 10:51
Més en aquesta categoria: « Albert Santó i Pros Ramon Aguirre Calls »
Tornar al principi

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació? Contacta amb nosaltres.

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

Subfederació d'Educació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.