Josep Massabeu i Pujó

"És recordat com un fidel seguidor de Jesucrist"

Versión en castellano.

Josep Massabeu va néixer el 24 de novembre de 1912, al poble de Manresana (Lleida). Treballava com a oficinista en una empresa tèxtil del poble d'Olesa de Montserrat ("La Tèxtil Olesana", coneguda com "El Molí") i estava solter. Va ser cremat viu el 6 d'agost de 1936, al costat de Josep Travé, prop de la carretera de la Bauma, en el terme municipal de Castellbell i el Vilar (prov. de Barcelona). Tenia 23 anys.

El seu pare era pastor i agricultor. Va quedar orfe de mare quan era molt jove, i vivia amb uns oncles. A diferència de la seva família, era molt religiós i recolzava totes les activitats de la parròquia i del Patronat de Esparreguera. Era un membre actiu i entusiasta del grup fejocista local, "Santa Eulalia", del que també va ser promotor.
Era amant de l'excursionisme, actor aficionat i un gran esportista. S'encarregava de l'organització de campaments per a joves, on es formava en l'esperit cristià i va anar el creador de l'equip de bàsquet de la FJC. Era molt amable i correcte amb les noies.
Tenia molta devoció a la Verge de Montserrat, i, com si fos una premonició de la seva pròpia mort, del beat Doménech Castellet, que va morir cremat viu a Japó al 1628.

Llegir més ...

Germans Àngel i Josep Piquer Pellicer i el seu pare, Lluís

"Mireu si era dolent que encara va dir: Visca Crist Rei!" (Milicià)

Versió en castellano.

Lluís Piquer era Terciari Franciscà, membre de l'Adoració Nocturna, congregant de María Inmaculada, mestre nacional catòlic i Apòstol de la secció d'Homes d'Acció Catòlica. Juntament amb la seva esposa i els seus vuit fills, formaven una família cristiana exemplar. "Va educar als seus fills, Josep i Àngel amb gran severitat i els va inculcar un gran esperit religiós, de manera que estaven disposats a morir en defensa de la Religió catòlica" (de la declaració jurada d'Elena Piquer Pellicer, filla i germana dels màrtirs). Un dels seus fills, el gran, va ser religiós. Era una família molt cristiana.

Josep va néixer el 16 d'abril de 1916 a Avinyó (Barcelona). Va estudiar Batxillerat en el col·legi dels P. Franciscans de Balaguer i posteriorment peritatge tèxtil a l'Escola Industrial de Terrassa. Va ser un dels fundadors de la FJC a Parets del Vallès. Era Terciari Franciscà i Apòstol de la Joventut, fidelment secundat pel seu germà Àngel. En el moment de la seva mort treballava en les oficines d'una fàbrica a Parets del Vallès. 
Ja l'any 1931, ell i l'Ángel (que vivien aleshores a Tarragona) van ser perseguits i detinguts, possiblement per haver defensat les processons. La família es trasllada a Parets per poder viure en pau, però quan va cantar Missa el germà gran (Francesc María OFM), es va fer una gran festa en la família, quedant definitivament assenyalats com a catòlics en un poble tan descristianitzat aleshores com Parets del Vallés.

Parets del Vallès, poble enterament oblidat dels seus deures religiosos, va tenir en Josep un apòstol que els va dirigir cap a Déu, arrossegant a la joventut, i aquesta als seus pares, a freqüentar l'església i els sagraments, omplint-se l'església i celebrant-se solemnes funcions religioses en un poble en qual estaven acostumats a veure "quatre velles en Missa" en els dies festius i a ningú en els laborables. Va ser el braç dret del rector.
Va establir la FJC al poble, apartant a la joventut de les diversions més mundanes i dirigint-la a un teatre catòlic organitzat per ell. Va formar també una "schola cantorum" per als cants religiosos, concerts populars i "caramelles", traslladant-se fins i tot a Mollet i altres pobles. Era professor de violí, tocava el cornetín i jugava al bàsquet.
En les eleccions de la República va treballar amb entusiasme pel triomf de les dretes, cosa que va aconseguir. Va assistir a actes tradicionalistes on va ser ascendit a sergent comandant de tots els requetés de la comarca del Vallés Oriental.

Àngel va néixer el 3 de desembre de 1917 a Avinyó. Va estudiar el Batxillerat a l'Institut Nacional de Tarragona i anava a cursar la carrera de Farmàcia. Al moment de la seva mort treballava en la "Industrial Daner". Pertanyia a la Congregació Mariana dels Lluisos i va ser company inseparable del seu germà Josep en tot el concernent a l'apostolat catòlic i la fundació de la FJC a Parets del Vallès. Com a jugador de futbol del F.C. Parets i després en el de primera categoria Mollet F.C. va arrossegar amb la paraula i l'exemple a tots els jugadors perquè freqüentessin l'Església i els Sagraments i augmentés el nombre de joves de la FJC. Va aprendre del seu germà a tocar el violí i l'acompanyava en tots els treballs per a les campanyes electorals.

Llegir més ...

Miquel Tulleuda i Viladrich

"Mamá, hoy ha sido un día emocionante. Hemos jurado ante Dios trabajar para la recristianización del obrero, esto es, para llevar al obrero a Dios y luchar hasta morir por esta causa."

Diòcesi de Solsona 

(Grup 285: "Renaixença", de la Colonia Vidal)

Miquel Tulleuda nació el 23 de agosto de 1913 en Brics, un nucleo perteneciente al municipio de Olius, en la comarca del Solsonès (Lleida). A la edad de diez años ingresa en el Seminario de Solsona. De los diez hasta los catorce años estudia en el Seminario de Solsona. A los catorce años decide salir del Seminario y hacerse cargo de su madre y hermanos a causa de la muerte de su padre. Cuando empieza su profesión como obrero en el ramo del textil, quiere ejercer esta profesión con la máxima perfección, por lo cual, aprovecha los domingos para hacer consultas y corregirse con un profesor que venia de Manresa a estas colonias. Gran parte de su formación la hizo de forma autodidacta.
Empieza como aprendiz de tejedor en una fábrica de la localidad del Guixeró, de aquí pasa a otra fábrica de la Colonia Vidal en donde se pone a estudiar "la teoría de los tejidos". Solicita la plaza de ayudante de contramaestre, puesto que se le niega. Por este motivo y una serie de hechos injustos, decide buscarse un nuevo trabajo. Cuando la ocasión le fue propicia entra a trabajar en Casserres como ayudante de contramaestre hasta que más tarde ocupa el lugar de contramaestre en la colonia Rosal.

Vida
Los primeros años de su vida vive en Brics, pero poco después, la familia se traslada a Solsona. Más tarde se trasladan a la colonia del Guixeró y luego a la Colònia Vidal.
Tulleuda fue un joven con una gran responsabilidad tanto humana como cristiana; esto fue evidenciado al morir su padre cuando se hace cargo de su madre y hermanos. Era una persona alegre y llena de proyectos e ideales. Entró en relación con una joven con la cual habían proyectado ya su matrimonio, hecho que se vio truncado por su muerte heroica.
Sus compañeros dijeron de él: «Fue sin duda el más eficaz de todo el grupo de apostolado» o «nosotros confiábamos en Dios y en las armas, él, sin embargo, confiaba y trabajaba solamente por Dios». También dijeron de él que fue un hombre muy generoso, sencillo y franco, y al mismo tiempo sabía inspirar respeto.
No se le veía nunca enfadado ni melancólico, tampoco eufórico, era de actitud seria, pacífica, piadosa, reflexiva, bondadosa y recta. Se escapaba muy directamente de las conversaciones que no le gustaban y siempre excusaba los defectos de los demás. La salida del seminario no fue motivo para que dejase la vida de autentico apostolado, sobre todo, enfocado al mundo obrero donde se desarrolla su vida. En varias ocasiones, dentro del ámbito de trabajo sabe encontrar el momento para dirigirse a sus superiores con las palabras oportunas en cuanto al trato digno y humano que merece todo obrero.
Las encíclicas sociales de León XIII fueron una de las doctrinas de gran estima e interés para él.
Participa en Barcelona en unos cursillos sobre "Cuestiones Sociales". Su ideal fue siempre luchar por la dignidad y los derechos de los obreros. Sin embargo, esta lucha la llevó a cabo de una forma ejemplar. Aunque comprendía que en momentos de peligro se debían usar las armas, el nunca las utilizó, decía –que su mejor arma era el rosario– y también: "No con armas se convence a las personas sino con buenas palabras y obras".
Cuando se funda en Cataluña la Federació de Joves Cristians (FJCC), fue secretario del grupo que se creó en la Colònia Vidal y se llamó Renaixença.
En el año 1935 asistió en Madrid a un cursillo del Instituto Social Obrero como representante de la Unión de Trabajadores Cristianos, obra de Ángel Herrera entonces periodista y más tarde sacerdote y obispo de Málaga.
Su transparente trayectoria cristiana y obrera le creó dificultades en el trabajo y, también, odio de los extremistas revolucionarios.
Si alguna vez le felicitaban por algún escrito o discurso, siempre se quitaba importancia diciendo: «Dios me lo ha dado todo para invertirlo para bien de los demás.»
Aprovechaba sus ratos libres para visitar a los enfermos.

Persecución y presunto martirio
Miguel Tulleuda presintió, amó, y deseó el martirio como coronación de su entrega a Dios.
También ante el temor de su madre a perderle, él le decía que su vida no tenia ninguna importancia ante una causa tan santa y, también añadía: «Ya sabes madre, que la sangre de los mártires es semilla de cristianos.»
En 1935, con ocasión de un encuentro de los jóvenes cristianos que tuvo lugar en Queralt hizo un discurso en el cual dijo: «No me sabría mal ser el primer mártir, mientras que España se salve y triunfe la Religión Católica».

Llegir més ...

Ignasi de Puig March

"Muero como católico y mi último grito es este ¡Viva Cristo Rey!"

Ignasi de Puig nació en Barcelona, el 26 de Enero de 1911. Era hijo de una familia aristocrática, pero sobre todo sobresalía en la aristocracia del espíritu. En cuanto al contacto con jóvenes de su edad, éste le faltó, ya que fue educado en su propio hogar, pero esto no fue motivo para que él no se preocupara de acercarse al prójimo y tratarlo con amor y humanidad.

Amaba al prójimo, y muy particularmente a las clases necesitadas y obreras, a las cuales se acercaba como un compañero más.

Por no caer en el vicio del ocio, muchas temporadas vivía en las casas que tenían los colonos de sus padres, y allí enseñaba a los pequeños de estas familias, así como se prestaba también a cualquier trabajo manual que el ambiente requería, como un jornalero más.

Al cursar sus estudios de Derecho sintió la necesidad de ponerse en contacto con los jóvenes cristianos. Por aquellos días, en Manresa se respiraba un ambiente de gran entusiasmo por parte de la Federació de Joves Cristians y en su búsqueda, encontró al grupo "Ramon Llull" de esta organización, que estaba especializado en estudiantes, pero siempre en comunidad con los dependientes y miembros de la JOC (rama obrera de la FJC) de todo el movimiento. Su actuación dentro del grupo no fue muy destacada, pero siempre estuvo dispuesto a cumplir y ayudar en todo lo que estuviera en sus manos.

Cuando había manifestaciones religiosas y luchas electorales que el enemigo quería obstaculizar, él siempre miraba de mantener el orden.

Persecución y presunto martirio

Estas revueltas cada día iban en aumento, hasta llegar el momento en que la turba crispada de odio cogió tal fuerza que llegó hacerse dueña de la calle. A partir de este momento empezaron las venganzas; la autoridad se vio impotente para poder controlar tal sublevación.

Llegir més ...

Joan Gamisans Comella i el seu pare, Josep Gamisans Torrellas

El ambiente de la familia Gamissans era verdaderamente católico, se rezaba a diario el Rosario. Se practicaban novenas y eran devotos de los primeros viernes de mes. La familia trabajaba en labores agrícolas y compraron unas tierras, pero al no poder pagarlas emigraron de Monistrol de Calders a Montcada i Reixach, donde padre e hijo acabarían siendo asesinados por odio a la Fe. No pertenecían a ningún partido político, si bien tras los hechos de octubre de 1934 Josep Gamisans fue concejal en la junta gestora y fue alcalde de Montcada. En 1932 fue presidente de una asociación catalanista de Montcada. En la casa familiar existía una capilla y el Sr. Josep Gamisans tenía una pequeña fábrica, en donde los trabajadores podían vivir (colonia) y era un hombre de conciencia religiosa y consecuentemente muy social y querido por todos. Josep Gamissans, compartía comida y ropa con quien lo necesitaba. De la cosecha de sus fincas se donaba a conventos y menesterosos. Parece ser que los pobres que se acercaban a su casa eran atendidos como uno más de la casa y comían en familia. Era devoto de la Virgen de Montserrat.

Joan Gamisans Comella heredó la piedad de la familia Nacido el 4 de agosto de 1917, en Calders, en el momento de estallar la Guerra era estudiante de Derecho. Era también presidente del grupo fejocista “Montcada”, de Montcada i Reixach y después fue su  secretario. 

Detención y presunto martirio

Ya antes de la persecución abierta Joan Gamisans oyó que era el primero de la lista negra y tenían intención, la familia, de esconderse en otra población. Pero los acontecimientos se precipitaron: 

Llegir més ...

Domingo Pelegrí Esquerda

Desde la cárcel de Lleida:

“Yo siento tu desgracia, no la mía. Estate orgullosa, dos hermanos y tu prometido.” (el beato Francesc Castelló escribe a su prometida Mariona Pelegrí, hermana de Domingo,)

Vida:

Domingo nace en El Soleràs (Lérida), en el seno de una familia cristianísima, muy influenciada por la piedad de su madre. La práctica religiosa era la propia de los diferentes tiempos litúrgicos y se rezaba el santo rosario en familia. Esta  vivencia se vio completada con la pertenencia a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, y la participación en los Ejercicios Espirituales impartidos por el fundador de la misma, Dr. Albert Bonet.

Formó parte (igual que su hermano Prudencio) de los Círculos de Estudios. En verano, cuando se reunían con amigos y familiares en el pueblo, plantaban hierba para que estuviera bien crecida para poder hacer un buen Pesebre. Los domingos Domingo y su hermano iban a recibir formación religiosa de post-comunión.

Persecución y martirio

Ni él ni su hermano tenían enemigos declarados ni en Lleida, lugar donde estudiaban, ni el El Solerás, su pueblo natal.

Llegir més ...

Germans Joan i Josep Artés Clos, i el seu pare Pere Artés

“Què trist és veure com aquests joves obrers treballen tota la setmana

i gens més esperen el dissabte per corrompre el seu cos i la seva ànima!"

 

Leer en castellano.

Arquebisbat de Barcelona Grupo “Sant Martí” Barcelona

Pere, nascut a Barcelona el 18 d'abril de 1884, era carreter. Amb la seva dona Joaquina i els sis fills formaven una família molt humil, d'obrers sacrificats i treballadors. Dos dels fills, Joan i Josep, treballaven en el moll del port de Barcelona, com descarregador i xofer, respectivament. Aquest pare de família va encarrilar als seus fills pel camí de la Fe; i com una mena d'agraïment filial, Joan i Josep van fortificar la fe del seu pare amb la seva vida apostòlica de fejocistas, obrint-li el cor a una vida espiritual superior a tota misèria humana.

Joan Artés (Barcelona, 26 de juny de 1909) era president de la JOC, la branca obrera de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, a la qual també pertanyia el seu germà Josep. Els dos germans sempre anaven plegats, al treball, a la FJC i jugar a futbol. Tots dos eren persones fortes i atlètiques.
En el moll eren bons companys, sempre disposats a fer un esforç extra pels altres i de tracte molt cordial. Contrastava la seva puresa de vida i costums amb l'ambient que es vivia en el moll, i els altres estibadors amb freqüència atacaven les seves conviccions religioses, perjudicials –deien– per a la causa obrera. No obstant això, en l'acció sindical sempre feien costat als altres quan es tractava d'una causa justa. S'havien guanyat un aura de respecte per la seva fortalesa física i moral.
Eren molt devots, i sempre portaven una medalla de la Verge penjada al coll. En moments d'agitació antirreligiosa alguna vegada havien intentat arrencar-les-hi amb violència, i els germans Artés havien hagut de recórrer als punys per defensar-se d'aquestes provocacions.

En particular, Joan era un ardent propagandista i consagrava totes les seves hores lliures al apostolat catòlic entre els joves obrers. En el moll era molt popular i li deien “el Catòlic.” A la seva profunda pietat s'unien una gran disciplina interior, una bondat ingènua i abnegada, i una generositat que el feia molt estimat per tots els seus coneguts. Assistia sempre als Cercles d'Estudi de la FJCC i participava en ells activament, per formar-se bé i poder ser apòstol dels seus companys obrers. Moltes vegades es quedava fins a entrada la nit xerrant amb els altres fejocistas, i com començava a treballar de matinada en el moll, amb prou feines tenia temps per descansar. També col·laborava amb la revista Flama.
Portava una vida de pietat amb comunions fervoroses i freqüents, i es proposava ser cada dia millor per aconseguir del Senyor la reconquesta espiritual de la massa obrera. Fins i tot els actes més quotidians els oferia pels seus germans obrers.
Era entusiasta propagandista de l'amor a la puresa entre la joventut. Entre les seves aficions, la fotografia, l'excusionisme i el ciclisme.

Persecució i presumpte martiri

En esclatar la guerra van aconseguir escapar-se d'una primera detenció, però al seu barri els assenyalaven amb el dit i els amenaçaven per ser catòlics. La família Artés es veu obligada a fugir, recorrent a peu els 50 km. que els separen de Sant Celoni, on els van acollir uns familiars. Pere, el pare de família, també catòlic practicant, és optimista i anima als seus dos fills preocupats: "això durarà dos dies, ja ho veureu".
Passen unes setmanes de relativa tranquil·litat, però el dia 16 de setembre un grup d'uns quinze patrullers armats provinents del Clot es porten a Pere, Joan i Josep. Van ser traslladats a diverses presons, incloent la txeca de Sant Elías, fins que finalment són afusellats en el cementiri de Montcada, al maig de 1937. El pare moriria abraçat als seus dos fills. Els de el comitè revolucionari li expliquen a l'esposa que "Pere va ser mort per anar a Missa". Només va ser identificat el cadàver del pare.

Llegir més ...

Membres de la FJCC dintre de la causa de beatificació

 

Aguirre i Calls, Ramon

Alaix Gassó, Tomàs

Algué i Riera, Pere

Altimiras i Casadejús, Àngel

Aragonés Sabaté, Eusebio

Arán Toldrà, Domènech

Arbós Batista, Lluís

Armengol i Ceranova, Plàcid (pare)

Armengol i Serra, Ermengol

Armengol i Serra, Josep M.

Armengol i Serra, Manel

Arqués Queralt, Josep

Artés i Clos, Joan

Artés i Clos, Josep

Artés i Duran Pere (pare)

Batlle i Papiol, Enric

Bes Llebaria, Josep

Biel Casals, Ramón

Blanch i Uriach, Josep M.

Blanch i Uriach, Lluís

Boltà i Nicolau, Joan

Bonada Sala, Pere

Bonet Mercade, Albert

Bové Bové, Josep

Bransuela Planell, Alfons

Cabús Colat, Cirilo

Campàs i Gené, Lluís

Camps i Farré, Josep

Canadell i Ullastre, Josep

Calvet Rovira, Rafael

Cañís i Martí, Joaquim

Cañís Olivé, Jaume (pare)

Capdevila i Durán, Joan

Cardona i Carreras, Josep (fill)

Cardona Llonch, Joan (pare)

Casacuberta Camprodón, Josep M.

Casademunt Solé, Josep

Casanovas i Adam, Fortià

Castelló i Serra, Miquel

Coca Dalmau, Joan

Coderch Gultresa, Juli

Collell i Vilaró, Pere

Cortadella Fumanal, Jaume

Cura i Pellicer, Enric

Danés i Viver, Lluís

De Puig March, Ignasi

Divorra, Edmond

Domènech i Bes, Jaume

Estrem i  Fa, Salvador

Estruch Bernís, Agustí

Estruch Bernís, Enric

Ferré Marco, Basili

Ferreres i Guardiola, Daniel

Freixer i Pujol, Feliu

Furés Plans, Fèlix

Gamissans i Comella, Joan (fill)

Gamissans i Torrella, Josep (pare)

Giribert Batalla, Joan

Guillamet Codina, Buenaventura (padre)

Guillamet i Noguera, Josep

Illa Salvia, Pablo

Jané i Jané, Benet

Lisbona i Valls, Joan

Llebaria Gombau, Ignasi

Llebaria Llebaria, Rafel

Llenas i Coll, Sebastià

Mallofré Crusat, Josep

Marcet Ballver, Ramón

Marcet Ballver, Francesc X.

Marcet Ballver, Ignasi

Marlet i Company, Josep M.

Marqués i Muntané, Àngel

Mas i Felipó, Sebastià

Massabeu i Pujó, Josep

Masvidal i Salavert, Narcís

Monturiol i Sanz, Joaquim

Munté i Borras, Joan

Noguera i Cruells, Pere

Nolla i Gili, Ricard

Ollé i Domènec, Francesc

Ollé i Domènec, Joan

Pelegrí Esquerda, Domingo

Pelegrí Esquerda, Prudenci

Pellejà Anguera, Joan Baptista (Conversió)

Pidelaserra, Manel

Piquer  i Jover, Lluís (pare)

Piquer i  Pellicer, Àngel

Piquer i  Pellicer, Josep

Poch Casasempere, Ramón

Prat i Bardolet, Josep

Prat i Batlle, Andreu

Pujol i Bernís, Albert

Ràfols Rafecas, Ramon

Ribas Martí, Ricard

Ribes i Biset, Francesc (chòfer Armengol)

Ripoll i Curcó, Joan

Rius i Poll, Lluís G.

Rofes Sancho, Joan

Roig Respall, Joan

Ruana Cervelló, Josep

Sallés Llorca, Joaquim

Santó i Pros, Albert

Serra i Malaret, Jaume

Serra i Saura, Emília, (mare Armengol)

Soler i Soldevila, Joan

Solá Bosch, Francesc

Sureda i Corominas, Pere

Tarrida i Altet, Magí

Tomàs Vilanova, Josep

Trapé i Cornet, Ignasi

Travé i Pol, Josep

Tresserra Llach, Vicenç

Trias Bertran, Ignasi

Trullols i Valls, el fill

Tulleuda i Viladrich, Miquel

Tuset i Cladellas, Domènec

Valls i Valls, Pere

Vidal Huix, Josep


Llegir més ...

Pere Noguera Cruells

“Jo no fugiré, vingui el que vingui, i si sabés on en fan de màrtirs, allí aniria”.

En castellano aquí.

Pere Noguera havia nascut el dia 12 de juliol de 1885 a Prats de Lluçanès (comarca barcelonina del Lluçanès). Era fill de Josep Noguera Santias i Maria Cruells Bruch. El pare era obrer d’una fàbrica tèxtil. Quan Pere tenia tres anys, la família va anar a viure a la vila de Ripoll, a la colònia industrial coneguda com La Noguera.

Pere era també obrer tèxtil de la fàbrica Sanpere Hnos., coneguda com la fàbrica de “Can Dansa”, a Ripoll. I des de molt jove va pertànyer a les Congregacions Marianes. Professava una devoció especialíssima a la Mare de Déu; havia pelegrinat dues vegades a Lourdes. Mai no va negligir la pregària familiar del Rosari. Eren molts els dies que, abans d’anar a la fàbrica, assistia a l’Eucaristia al Monestir de Santa Maria.

Mai no desaprofitava l’ocasió de fer apostolat entre els seus companys. Distribuïa molts exemplars de la revista “Ave Maria”; d’aquí el sobrenom amb el qual se’l coneixia: “Peret de les avemaries”. Va ser ànima i motor del grup local de la “Lliga Parroquial de la Perseverància”, moviment que es va escampar per tota Catalunya en els anys vint, amb la finalitat d’impulsar la pràctica dels exercicis espirituals.

Pere era conserge del grup i es valia de tots els mitjans per convèncer els seus germans exercitants a assistir a les reunions, recessos i actes de pietat organitzats per la Lliga. Ell mateix practicà dues vegades els Exercicis Espirituals. Personalment repartia la revista “Perseverància”, portaveu de l’obra dels Exercicis Espirituals.

Va ser cofundador i propulsor del Grup local denominat “Tallaferro” de la “Federació de Joves Cristians de Catalunya”. Els dies festius acostumava a visitar malalts crònics i, malgrat del seu pobre jornal, els proporcionava alguna ajuda econòmica.

El captivava la idea de ser màrtir de Crist. Els seus companys li van sentir dir: “jo no fugiré, vingui el que vingui, i si sabés on en fan de màrtirs, allí aniria”.

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació?

Contacta amb nosaltres

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.