Les lleis s'han de complir sempre?
Estem en període electoral i escoltem molts polítics que pronuncien aquesta frase: "Tothom ha de complir les lleis, sigui quin sigui el lloc que ocupa en la societat o la seva posició en ella". Dit així sembla clar que ningú pot oposar-s'hi. Però creiem útil aprofitar la frase –la sentim sovint– i convidar els nostres lectors a analitzar-la, tot veient –en aquests cas i en altres– la gènesi que ha tingut la Llei i les seves intencionalitats. Hi ha lleis injustes. No s'ha cercat la justícia en aprovar-les.
Entenem que la reflexió que proposem és oportuna, més enllà del motiu que ara la provoca. La frase que hem reproduït és simple i rotunda. Prové, en aquest cas, de persones amb interessos polítics concrets. Però també la podem trobar per motivacions econòmiques i socials. Per això creiem que és útil reflexionar-hi, ja que aquestes frases normalment afecten –en la intenció– al camp dels drets. No acostumen a ser neutres.
Quan s'analitza la bondat d'una Llei i què ha motivat el legislador a promulgar-la, cal analitzar els interessos que ha tingut el partit que l'ha presentada i com s'ha produït l'aprovació:
- Si ho ha estat amb l'única majoria del partit governant
- Si la majoria ha estat transversal de diferents Partits
- Si s'han considerat els drets de la població afectada i si s'han tingut presents els seus punts de vista.
- Si els que resulten perjudicats per la Llei, simplement ho poden haver estat pel seu escàs gruix demogràfic a l'Estat.
Per ajudar-nos en el discerniment que proposem, veiem què diu:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 30.- "Res en aquesta Declaració Universal dels Drets Humans no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 397 del Compendi.- "L'autoritat ha de reconèixer, respectar i promoure els valors humans i morals essencials. Aquests són innats, brollen de la veritat mateixa de l'ésser humà i expressen i tutelen la dignitat de la persona: són valors, per tant, que cap individu, cap majoria ni cap Estat no podran mai crear, modificar o destruir".
Punt 398 del Compendi.- "L'autoritat ha d'emanar lleis justes, és a dir, conformes a la dignitat de la persona humana i als dictàmens de la recta raó. La llei humana és tal en la mesura que és conforme a la recta raó. Quan una llei s'oposa a la recta raó, se l'anomena llei iniqua; en aquest cas, deixa de ser llei i esdevé més aviat un acte de violència".
Punt 399 del Compendi.- "El ciutadà no està obligat en consciència a seguir les prescripcions de les autoritats civils si són contràries a les exigències de l'ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l'Evangeli".
Punt 400 del Compendi.- "Reconèixer que el dret natural fonamenta i limita el dret positiu significa admetre que és legítim resistir davant l'autoritat si aquesta viola greument i repetidament els principis del dret natural".
El fonament del dret de resistència és, doncs, el dret natural. La realització d'aquest dret pot assumir diverses manifestacions concretes. També poden ser diversos els fins perseguits. La resistència a l'autoritat mira de confirmar la validesa d'una visió diversa de les coses, tant quan es cerca d'obtenir un canvi parcial, modificant per exemple algunes lleis, com quan es lluita per un canvi radical de la situació".
Radar Social, 11 de desembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.
