La taxa Tobin. Què hi ha en joc? En què consisteix?
Aquests dies els mitjans de comunicació tornen a parlar de la "taxa Tobin". És molt possible que, en un futur molt proper, s'introdueixi en els sistemes fiscals europeus. Per tant, serà útil conèixer de què es tracta, així com els avantatges que pot tenir la seva introducció.
La "taxa Tobin" neix als anys 70 de mans de James Tobin –premi Nobel, l'any 1981–, que li donà el nom. Aquesta taxa es basa en l'establiment d'un gravamen sobre les operacions financeres.
En l'actualitat el pes de les transaccions financeres supera –i de molt– el volum de l'economia real. Això no té res a veure amb el que succeïa en temps passats. L'economia real –les transaccions, les compres, les vendes sobre béns materials, béns reals o serveis– ha passat a ser menys important que les operacions financeres. Ara entitats financeres, bancs, companyies d'assegurances i operadores financeres fan gran quantitat d'operacions financeres, en ocasions per a inversions que no tenen una durada més enllà d'un dia. Això ha produït els moviments especulatius que hem viscut en els darrers anys. Tothom sap que les crisis financeres, les especulacions sobre el deute públic o sobre el valor de les monedes té una base especulativa important.
Què cerca la taxa Tobin? La taxa Tobin propugna establir un gravamen, un impost, sobre aquestes transaccions financeres a fi que els estats puguin recaptar impostos sobre aquest tipus d'operacions. Sembla que la Unió Europea ha estat la primera a l'hora de plantejar l'establiment d'aquesta taxa.
És clar que existeixen molts detractors a aquesta taxa. Afirmen que un impost sobre les transaccions financeres provocarà efectes negatius en l'economia. Això podria succeir, però no es pot oblidar que ara ja es paguen impostos per les operacions financeres reals i que això no entorpeix el tràfic i el comerç a escala internacional. Cal considerar i tenir ben present que el món financer –amb els seus lobbies– és molt poderós i que, amb el rebuig a l'establiment de la taxa, defensa interessos particulars i no l'interès general.
Veurem en què acaba tot això. Cal recordar que sobre les transaccions de béns materials, béns reals o serveis –compres i vendes– tothom paga impostos. Amb quina base i per quin motiu no s'ha de fer el mateix amb les transaccions financeres?
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.
Article 7.- "Tots són iguals davant la Llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la Llei". "Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació".
Article 28.- "Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius".
2.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 355 del Compendi.- "La recaptació fiscal i la despesa pública adquireixen una importància econòmica crucial per a tota comunitat civil i política: l'objectiu vers el qual cal tendir són unes finances públiques capaces de proposar-se com a instrument de desenvolupament i de solidaritat". "Les finances públiques s'orienten al bé comú quan s'atenen a alguns principis fonamentals: el pagament d'impostos com a especificació del deure de solidaritat; racionalitat i equitat en la imposició dels tributs; racionalitat i integritat en l'administració i en la destinació dels recursos públics".
Radar Social, 14 de desembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.
