Barbàrie al segle XXI
Avui llegim a La Vanguardia: "Zones de Darfur, Burundi, Síria, el Iemen... restringeixen l'acció humanitària i posen la població al límit"
"Sense notícies de les prop de 100.000 persones que viuen a la zona central del massís de Jebel Marra, a Darfur, en àrees que estan controlades per l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès i el Govern del Sudan. L'Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA), alerta que aquest és l'únic territori de Darfur (Sudan) on les organitzacions humanitàries no poden accedir des del 2011. L'OCHA sospita que la població té mancances nutricionals, sanitàries i educatives importants, però la falta d'informació impedeix fer una anàlisi rigorosa de les necessitats reals de tot aquest col·lectiu".
"Jebel Marra només és una de les destinacions a les quals no es poden acostar les ONG. Fa poc l'alt comissionat de les NN.UU. per als Drets Humans, condemnava la decisió de les autoritats de Burundi de cancel·lar l'autorització per operar al país a deu ONG. Les ONG han rebut amenaces de tota mena, i quatre treballadors seus han estat assassinats. Aquestes ONG prohibides estaven dedicades a la protecció dels drets dels nens i de les dones, així com en la lluita contra la tortura".
Podríem esmentar circumstàncies semblants dels altres territoris que encapçalen aquesta notícia.
Radar Social es pregunta: Com és possible que les Nacions Unides contemplin tot això passivament? El Comitè de Seguretat de les NN. UU. té competències per cercar els mitjans per corregir aquestes situacions. Per què no ho fa? En aquests moments recordem les paraules del papa Francesc, pronunciades –no fa gaires mesos– directament a la Seu de les NN. UU: "Demano menys informes, documents i declaracions i més actuacions concretes".
El proper dijous 10 de desembre és el dia dels Drets Humans. El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. 67 anys després encara ens trobem en situacions com les descrites, que constitueixen una vergonya col·lectiva.
L'Assemblea General de les NN.UU. va voler establir, en la Declaració Universal, un full de ruta per garantir els drets de totes les persones arreu i en qualsevol moment per combatre les causes últimes de les guerres. La Declaració Universal dels Drets Humans considera que "els drets bàsics i les llibertats fonamentals són inherents a tots els éssers humans, inalienables i aplicades per igual a totes les persones, que neixen lliures i iguals en dignitat i drets, amb independència de la nacionalitat, lloc de residència, gènere, origen nacional o ètnic, color de la pell, religió, idioma o qualsevol altra condició". La comunitat internacional s'hauria de comprometre a defensar la dignitat i la justícia per a tothom; en casos com els que avui comentem i en qualsevol altra circumstància. En especial, cal cridar l'atenció en aquells fets que siguin contraris als postulats de les Nacions Unides i que es produeixin a casa nostra. Cal recordar, en aquest sentit, una vegada més que el Govern espanyol va signar la Declaració i té l'obligació de respectar-la i complir-la.
Doctrina Social de l'Església.
Punt 443 del Compendi.- "El Magisteri de l'Església valora el rol dels reagrupaments que s'han format en la societat civil per acomplir una funció important de sensibilització de l'opinió pública, amb atenció especial pel respecte als drets de l'home".
Punt 504 del Compendi.- "El dret a l'ús de la força per a fins de legítima defensa està associat al deure de protegir i ajudar les víctimes innocents que no es poden defensar de l'agressió".
Punt 505 del Compendi.- "El principi d'humanitat, inscrit en la consciència de tota persona i poble, comporta l'obligació de protegir la població civil dels efectes de la guerra. El mínim de protecció de la dignitat de tot ésser humà, garantit pel dret internacional humanitari, massa sovint és violat en nom d'exigències militars o polítiques, que mai no haurien de prevaler per sobre del valor de la persona humana".
Radar Social, 7 de desembre de 2015.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.
