Julio Cordech Gultresa
"Amb Josefina hem recordat aquells bons temps que ens porten record de Juli, el meu amic entranyable, el líder del grup que ens portava com a missió evangèlica cap al bon camí, el camí del bon Déu i Sant Francesc d'Assís. Durant els anys que han passat de la seva mort, no li han faltat matí i nit una fervorosa oració per la seva ànima"
Julio Cordech va néixer el 10 d'agost de 1905 al poble de Les Planes d'Hostoles, (Girona). Més tard la família va fixar la seva residència a Barcelona. Va ser alumne del col·legi de la Companyia de Jesús, i als 15 anys va entrar a treballar en les oficines centrals de la "Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis". En 1929 va ser nomenat Delegat de la sucursal de l'entitat al poble de Molins de Rei. Al març d'aquest mateix any es va casar amb Josefina Doménech Tarafa. Van tenir dues filles.
Des de 1918 pertanyia a la Congregació Mariana de Barcelona. Per la seva forma de ser i actuar sempre va ser un exemple a seguir. Com era gran per formar part de la FJCC, es va integrar en qualitat de soci protector al grup "Abrandament" de Molins de Rei. Era un catòlic practicant i piadós, i un home culte que escrivia poesia en les seves estones lliures, encara que la major part de la seva obra és inèdita. També era un gran aficionat a les sardanes, i de 1925 a 1927 va ser president de l'Associació "Joventut sardanista Pep Ventura" de Barcelona.
Detenció i presumpte martiri
Com a delegat de la caixa d'estalvis de Molins, es va negar a fer efectives les multes imposades pel comitè revolucionari. Va ser detingut, i el comitè va avisar a la família que el portaven a Barcelona per tractar el seu cas. Però el cotxe en què anava detingut va prendre una direcció diferent i es va trobar el seu cadàver en la carretera, prop de Sant Feliu de Llobregat, el 19 d'agost de 1936. Tenia 31 anys.
Fama
Va ser assassinat per ser catòlic practicant i soci protector del grup "Abrandament" de Molins de Rei, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, sense que tingués militància política.
Malgrat que han passat més de 80 anys des de la seva mort, els feligresos de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel veurien amb molta il·lusió la beatificació d'una persona que va ser tan generosa amb els pobres, fundant algunes associacions d'ajuda als mateixos, i que té fama de màrtir des del seu assassinat "in odium fidei" en la persecució religiosa de 1936-1939. Hi ha qui s'encomana privadament a ell.