Enric Cura Pellicer
"A les vostres ordres, estem ja preparats per anar a ajuntar-nos amb aquell Crist a qui tantes vegades li havíem dit que li seguiríem fins al Calvari."
Vida
Enric Cura va néixer el 24 d'octubre de 1914 a Manresa. Va estudiar a l'Escola dels Germans de La Salle i posteriorment es va treure el títol d'Enginyer químic. Treballava en la indústria familiar. Provenia d'una llar molt cristiana, i malgrat la seva posició benestant, Enric no era despilfarrador, era generós en els seus donatius i portava una vida ordenada. Complia totes les obligacions de la vida de treball i estava impregnat d'una sòlida vida de pietat. Era molt madrugador i anava a missa i combregava gairebé tots els dies; també visitava al Santíssim. Estava molt implicat en la vida de la parròquia, promovent els Exercicis Espirituals i en la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Estava sempre al servei dels altres, sense importar-li els sacrificis que se li exigissin, fins i tot treballs humils i durs.
Enric tenia especial predilecció per la JOC, la branca obrera de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Es va interessar molt per la doctrina social de l'Església i entre els obrers era com un més. No estava involucrat en cap partit polític, però tenia una mentalitat tradicionalista. No obstant això, sí va participar activament en la insurrecció militar fent guàrdia en una caserna el 19 de juliol, però quan el moviment va fracassar va tractar de fugir juntament amb el seu pare (que per la seva condició d'empresari i la seva religiositat també es va veure amenaçat).
Persecució i presumpte martiri
Quan tractaven de passar la frontera d'Andorra van ser reconeguts i detinguts. El pare i el fill van resar la recomanació de l'ànima i van dir als botxins: "A les vostres ordres, estem ja preparats per anar a ajuntar-nos amb aquell Crist a qui tantes vegades li havíem dit que li seguiríem fins al Calvari." I van caure crivellats en el Pont d'Abast de Martinet.
Un testimoni afirma que els milicians li van dir a Enric que ell podia anar-se, però tot i sabent que podien matar-los als dos, no va voler abandonar al seu pare.
Un testimoni que coneixia bé a l'Enric, ens explica que els milicians que acabaven de matar-los van comentar en un bar que el nostre màrtir va ser reconegut per un milicià de Manresa, que ho va identificar com l'escolà de la parròquia, i que ho coneixia de creuar-se amb ell quan Enric anava a missa.