La Generalitat de Catalunya
Els comentaris polítics resten fora de l'àmbit de la nostra web. Però no en poden quedar fora el coneixement ni tampoc el tractament d'aquells fets que formin part de la identitat de Catalunya, ja que aquest poble és la comunitat que Déu ens ha donat per cohesionar-nos i vertebrar-nos interiorment com a persones.
Avui tots els mitjans de comunicació es fan ressò de la investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Més enllà d'aspectes generals o dels posicionaments polítics dels grups parlamentaris, que no hi entrarem, creiem que és útil reflexionar sobre les qüestions següents:
La Generalitat de Catalunya és la Institució de govern vigent més antiga al món. Es creà l'any 1359 a les Corts de Cervera, i el seu primer president en va ser Berenguer de Cruïlles. Té, per tant, més de sis segles i mig d'existència
El president Carles Puigdemont, investit ahir, és el 130è president de la Generalitat de Catalunya. Excepte el Papat (el papa Francesc és el 266è successor de Sant Pere), no hi ha cap Institució de govern vigent al món que pugui mostrar tanta antiguitat –això malgrat que del 1714 al 1931 no es pogué elegir cap president de la Generalitat.
El mateix Palau de la Generalitat té més de sis segles de vida, i avui té la mateixa finalitat que el primer dia: ser la seu de la Generalitat de Catalunya.
Aquests fets proven la realitat de Catalunya. És un poble amb arrels molt profundes a la història, amb una cultura i identitat pròpies i tenint una mateixa Institució de govern els darrers set segles. Sense tenir consciència de país, sense identitat pròpia i voluntat de ser col·lectiva, aquesta realitat no fóra possible.
Segons la Doctrina Social de l'Església, resta clar que com a persones tenim dret a la vida, a la independència, a la pròpia cultura i civilització, a determinar la pròpia sort, a modelar la pròpia vida i a construir el propi futur, a participar en les decisions que ens afecten, etc. Si això és cert, aquests drets els mantenim anàlogament com a poble i com a nació.
Consideracions que poden ajudar-nos a construir un criteri propi:
1.- Doctrina Social de l'Església.
Punt 157 del Compendi.- "El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions: en efecte, tot el que és cert per a l'home, també ho és per als pobles".
"Els drets de les nacions no són sinó els drets humans conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. La nació té un dret fonamental a l'existència; a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies; a construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada".
Punt 190 del Compendi.- "La participació a la vida comunitària no és només una de les aspiracions més grans del ciutadà, cridat a exercir lliurement i responsablement el seu paper cívic amb i per als altres, sinó també un dels pilars de tots els ordenaments democràtics, a més d'una de les garanties més grans de permanència de la democràcia" ... "És evident que tota democràcia ha de ser participativa. Això comporta que els diversos subjectes de la comunitat civil, cada un al seu nivell, siguin informats, escoltats i implicats en l'exercici de les funcions que ella desenvolupa".
Nota de la redacció de Radar Social:
Si això és així, quina raó i quina justificació ètica o moral poden tenir les amenaces del Govern espanyol davant el programa anunciat del nou president de la Generalitat, que ha estat avalat –per altra banda– per la majoria absoluta dels vots dels diputats elegits per la ciutadania? Moral i èticament no creiem que es pugui adduir cap raó ni justificació.
Radar Social, 11 de gener de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.
