PER SI NO N’HI HAVIA PROU, ARA UN CONFLICTE INSTITUCIONAL

Com recordem sovint, i sobretot en totes les ocasions que creiem imprescindible fer-ho, Radar Social no vol entrar mai en cap controvèrsia política, però de vegades es produeixen notícies o fets en el món polític que cal jutjar i analitzar conforme a principis morals o ètics, els quals no s’haurien de conculcar en cap ocasió. És en aquestes situacions quan la reflexió és obligada. Per això sempre proposem el contrast, del que es diu o es fa, amb els continguts de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Doctrina Social de l’Església. Ambdós codis ètics ens mostren que, en les actuacions polítiques, els principis democràtics s’han de respectar i complir en tot moment. El tema de reflexió que proposem avui té a veure amb aquests postulats.

Tots els mitjans de comunicació d’avui fan referència al conflicte que s’ha obert entre el Parlament espanyol i el Govern de l’Estat. En aquesta ocasió, agafem com a base allò què publiquen El Punt Avui i El País. Diuen, indistintament: “El president del Congrés dels Diputats, el socialista Patxi López, va enviar ahir una carta a la vicepresidenta en funcions del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per recordar que tant Mariano Rajoy com els seus ministres tenen l’obligació de sotmetre’s al control parlamentari”.

El xoc entre un Congrés constituït i un govern en funcions obre un conflicte institucional inèdit a l’Estat espanyol que pot acabar al Tribunal Constitucional. El Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts manifesta: “Aquest Govern ni pot ni ha d’estar sotmès a una Cambra amb la qual no té cap relació”. Per la seva banda, el president del Congrés dels Diputats recorda al Govern que “la funció de control, reconeguda per la Constitució espanyola, existeix fins i tot estant el govern en funcions, i adverteix “que el seu vet a comparèixer conculca la seva obligació de sotmetre’s al control polític del Congrés dels Diputats”.

Què diu, per tant, la Constitució espanyola? L’article 26.2 de la Llei del Govern diu: “Tots els actes i omissions del Govern estan sotmesos al control polític de les Corts Generals”. Segons aquesta Llei, per altra banda, el Govern interí ha de limitar la seva gestió al “despatx ordinari dels assumptes públics”. Ningú no pot negar que representar Espanya al Consell Europeu i votar allà, sigui a favor o en contra, assumptes que vinculen l’Estat no sigui un assumpte públic, com també ho són els acords adoptats a Brussel·les per l’OTAN.

Per principi, el Parlament no pot renunciar a la funció de controlar l’Executiu en tot allò que fa. És la funció que en democràcia li correspon. Negar-se a aquest control està en contra de tot principi democràtic, i per tant dels codis ètics que han de presidir les actuacions en estats que siguin democràtics. El contrari és propi de règims dictatorials. Per què, per exemple, el ministre de Defensa no ha d’explicar els acords adoptats els dies 10 i 11 de febrer a Brussel·les per l’OTAN o el president Rajoy els continguts i el posicionament d’Espanya al proper Consell Europeu? No hi pot haver cap raó. Tota aquesta disputa és un contrasentit. Per tant, no hi ha res que pugui justificar la posició que, en aquest cas, té el Govern espanyol respecte al Parlament.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 21.3.- “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret”.

2.- Doctrina Social de l’Església.

Punt 395 del Compendi.- “El subjecte de l’autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de la sobirania. El sistema de la democràcia, gràcies als seus procediments de control, en garanteix un millor exercici”.

Punt 408 del Compendi.- “El Magisteri reconeix la validesa del principi relatiu a la divisió dels poders d’un Estat. És preferible que tot poder estigui equilibrat per altres poders i per altres esferes de competència, que el mantinguin en el seu límit just”. “En el sistema democràtic, l’autoritat política és responsable davant del poble. Els organismes representatius s’han de sotmetre a un control efectiu de part del cos social”.

Radar Social, 16 de març de 2016.