Pastoral de la Política i la Comunicació (PPiC)
El dia 7 d’octubre de 1995, festivitat de la Mare de Déu del Roser, un grup de cristians de les diòcesis de Barcelona i Tortosa, reunits al Seminari salesià Martí Codolar sota la presidència del Bisbe Joan Carrera, moguts per l'esperit de comunió fraterna i guiats per la voluntat de contribuir al bé del nostre país mitjançant el diàleg i la cooperació, manifestem el nostre interès de contribuir a una major presència pública de l'Església en els camps específics de la política i de la comunicació;
i acordem de:
a) Contribuir a l'aplicació de la Proposta 33 del Tema I del Concili Tarraconense referent a la participació dels cristians en la vida política. [En l'edició oficial del Concili, promulgat el 7 de juny de 1996, resolució n. 31. Vegeu també les resolucions 104B109].
b)Ajudar-nos mútuament amb un intercanvi documental i informatiu vinculat a una especial atenció i ocupació per la comunicació; cal que en els mitjans mediàtics hi hagi una major presència del testimoni de la fe cristiana com a via de nova evangelització.
c)Constituir equips de reflexió i acció a fi que contribueixin a fermentar cristianament la vida política i els mitjans de comunicació del nostre país.
d)Instituir trobades dels membres i dels equips amb vista a dialogar, formar criteri i travar un millor coneixement; i ampliar-ne la participació.
Els equips de pastoral de la política i de la comunicació:
1. Assumim les nostres responsabilitats
Enmig d'una neutralitat i d'una intranscendència aparents o entre ironies o invectives, té lloc avui una controvèrsia contínua en el camp dels valors, especialment en els àmbits de la política i de la comunicació.
La discussió afecta la nostra fe cristiana, perquè creure en Jesucrist comporta una visió peculiar de l'home, de la vida i del món. La fe que obra per la caritat, en inserir en el nostre horitzó existencial la presència i l'acció de Déu-Pare, per Jesucrist, en l'Esperit Sant, és una llum que ens deixa veure la realitat com no és possible de fer-ho sense ella i és una força que incideix de ple dret en les realitats temporals, és a dir, en la família, la cultura, l'economia, la política i la comunicació universal.
Aquestes realitats frueixen d'una legítima autonomia: «...les coses creades i les societats gaudeixen de lleis i valors propis que han de ser discernits, usats i ordenats gradualment per l'home». «Per la condició mateixa de la creació, totes les coses són dotades de fermesa, veritat i bondat pròpies i de lleis i ordre propis, que l'home ha de respectar mitjançant el reconeixement dels mètodes respectius de cada una de les ciències i de les arts» (GS 36).
Doncs bé, «l'Església té l'obligació de treballar a fi que els homes esdevinguin capaços d'instituir rectament tot l'ordre de les coses temporals i d'ordenar-lo a Déu per Crist» (AA 7).
Ens cal assumir la nostra part en aquesta contesa amb vista a oferir els valors cristians −i, per tant, plenament humans− en la societat i en la comunicació. La pluralitat dels nostres compromisos ha de restar amarada per la fe que compartim, tot assumint la missió de fer-la arribar, pels camins del diàleg i del servei, a un nombre com més gran millor de persones.
La nostra actitud i perspectiva a l'hora de fer-ho és la que Sant Pau descriu a 1Co 12,12-31; 13,1-3, en comparar l'Església amb el cos humà i el seu funcionament; en descriure els diversos ministeris i carismes dins l'Església, Cos de Crist; i en remarcar l’excel·lència decisiva de la caritat.
2. Aportem la doctrina social de l'Església i la traduïm en la corresponent acció
Els Equips de pastoral de la política i de la comunicació tenim la finalitat d'aportar la doctrina i fer present l'acció de l'Església en la societat en general i en els àmbits polític i de la comunicació en particular.
a) Ho fem en funció de:
−els carismes i les possibilitats de les persones que els integrem;
−les necessitats concretes dels cristians cridats a intervenir en la vida social i política;
−les exigències fonamentals de la ciutadania i del bé comú.
b) Actuem amb criteris combinats de presència i de mediació.
c) Ens proposem de:
−contribuir a la superació de la tensió −pròpia de l'activitat política− que es dóna entre la necessitat de servir la persona i el perill d'abusar del poder;
−estimular la informació i participació quotidiana dels ciutadans en la vida política;
−difondre els valors cristians a través de la comunicació;
− incidir en la formació de l'opinió pública i del consens social des d'un planteig fonamentat en el magisteri de l'Església;
−recuperar per a l'activitat política i de la comunicació un esperit de servei als ciutadans amarat de veritat, justícia, amor i llibertat.
d) Col·laborem en la consecució del millor bé possible per a Catalunya, en en un marc de solidaritat i pau fraterna amb la resta dels pobles.
3. Aprofundim la vida espiritual cristiana
Els Equips i els seus membres hem assumit que la nostra força neix de l'Esperit de Jesús i que, sense Ell, res no ens és possible. Vertebrats per la voluntat d'aprofundir la vida espiritual cristiana,
a)Ens comprometem, en la nostra vida personal, a:
−freqüentar l'Eucaristia, obrar sota l'impuls de la caritat, participar del sagrament del perdó i convertir en hàbit la pregària personal;
−conrear la unió fraterna, signe sensible de la fe, sota el guiatge i el magisteri de l'Església;
−progressar en la formació cristiana i eclesial.
b)Entenem el nostre servei a la difusió dels valors cristians com una conseqüència de l'aprofundiment de les exigències de la fe, esperança i caritat, amb prioritat sobre la dimensió organitzativa i les concrecions tècniques.
El dia 21 d’abril de 1997, per acord del Consell de la Federació de Cristians de Catalunya, Els Equips de Pastoral de la Política i de la comunicació esdevingueren es constituïren en Subfederació de la Federació de Cristians de Catalunya.
