Salvador neix el 28 de març de 1893 a la vila de Falset (província de Tarragona, comarca del Priorat). Els seus pares van ser Vicenç i Lluisa; foren el pal de paller en la seva formació cristiana. El pare era un modest propietari pagès dedicat a treballar les seves terres. La nit del 13 al 14 de setembre de 1936, Salvador va ser assassinat en el cementeri del mateix poble, juntament amb altres 14 convilatans. Estava casat amb Carme Muntané des del 1919 i eren pares de cinc fills: Maria, Salvador, Domènec, Joan i Jordi. Vivien en una masia en els ravals de Falset.
Com el seu pare, Salvador Estrem conreava i administrava personalment les seves terres. A més, era secretari del sindicat de Falset. Realitzà estudis primaris a l’escola de Falset. Tanmateix, fou un incansable autodidacta. Va assolir una gran cultura i un gran prestigi al seu poble.
Pel que fa a la seva formació cristiana, de petit havia estat escolà ajudant en el convent de les germanes Vedrunes de Falset. Era devot al res diari del rosari i assistia a la missa dominical. Amb coratge va recollir les creus de terme que havien enderrocat persones anticristianes.
Des de molt jove composava poesies i escrivía artícles per a les revistas locals. Fou director de la revista local “Priorat”, on hi tractava els problemes de la terra i defensava els justos drets dels treballadors. Deixà escrits alguns llibres de poesia. Per aquesta raó se li donà el sobrenom de “Poeta del Priorat”. Una de les seves poesies més populars és la del “Crist de la Solitud”:
“El Crist de la Solitud/ és un crist que fa basarda,/ us corprèn si l’esguardeu/ dalt la creu abalançada// És un silenci eloqüent/ qui l’ungeix i qui l’amara;// el silenci cau del cel/ i dels cims de la serrada,/ rodola pels comellars,/ s’encomana a cada branca/ i es fa pregon dins la vall/ d’Scala Dei amagada.”
Donà classes de llengua i literatura catalana. Excursionista infatigable, recollia peces arqueològiques amb la intenció de crear un museu a Falset. Va donar conferències i va escriure articles sobre arqueologia. Pintava i dibuixava bé, il·lustrava els seus propis llibres. Tenia un temperament alegre, sempre obert als seus convilatans i a les iniciatives del poble. Va ocupar el càrrec de secretari de la Federació de Sindicats. Un testimoni el defineix com a representant de la intel·lectualitat cristiana i catalana.
Era membre de la Confraria de la Sang. Fou membre del Grup “Sant Gregori”, de Falset, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, als membres de la qual donà classes de català i d’agricultura. Va tenir diversos càrrecs directius en el grup; en especial el de secretari de la “subfederació agrícola”.
Passió i mort: va ser conscient del seu final proper quan van matar el president de la Federació de Sindicats de la qual ell era secretari. Per voluntat de la seva família, intentà marxar de Falset cap a Barcelona, però el comitè local li negà el salconduit necessari.
Abans del migdia del 13 de setembre de 1936, diumenge, arribà a Falset una columna de milicians procedents d’altres poblacions de la comarca, que deien ser de la FAI (Federación Anarquista Ibérica) i que era coneguda amb el nom de Columna de la Mort. Primer menjaren esplèndidament; després publicaren un avís prohibint als vilatans sortir de casa i vigilaren totes les sortides del poble. Tot seguit es dedicaren a la detenció dels veïns assenyalats en una llista.
A las 10 de la nit d’aquell 13 de setembre un escamot de milicians armats es presentaren a casa de Salvador. Se l’emportaren entre plors dels fills i de l’esposa perquè respongués “unes preguntes del comitè”. Les darreres paraules de Salvador van ser: “Carme, fills meus, perdoneu-los perquè no saben el que fan”. Tots endevinaven la sentència final.
En un edifici, que més tard seria conegut com la “casa de Pilat”, Salvador, igual que altres detinguts, fou sotmés a una caricatura de judici i de “tribunal” format per esbirros de pobles veïns i individus del mateix poble. Va ser executat tot seguit i enterrat a la fosa del cementeri de Falset.
