Pere Algué Riera
Pere Algué Riera havia nascut al municipi de Castellnou de Bages, província de Barcelona, diòcesi de Vic, el dia 24 de juny de 1910. Era el cinquè de deu germans. La mare, una dona de fe profunda i sincera, va saber transmetre-la als fills. Dels germans, un va ser seminarista i una de les noies, germana dominica de l’Anunciata.
Pere va anar a l’escola religiosa de la parròquia de Súria, municipi al qual la família s’havia traslladat. Era sastre de professió, que va exercir a Súria, més tard a Manresa i, finalment, es va instal·lar pel seu compte al poble de Sallent. Cal fer constar que en el seu taller va posar en pràctica els principis de la doctrina social de l’Església, amb un conscient i responsable “repartiment de beneficis”.
Es va casar a Sallent on era membre del seu Orfeó. S’explica que el dia en què va contreure matrimoni, el director del cor, Mn. Josep Potelles, va manifestar que “es casaven el millor noi amb la millor noia de l’Orfeó”.
A Súria, Pere Algué era membre de la Congregació Mariana. A Manresa va ser una destacat catequista i a Sallent s’incorporà al grup local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, del qual va ser secretari fins al moment de la seva mort. Era coneguda la seva actuació com a propagandista del Regne de Crist. Va ser un jove molt religiós i actiu. Durant la gran concentració de la FJJC a Barcelona el Juliol de 1934, grups d’anarquistes van atacar alguns fejocistes; Pere va ser un dels ferits.
En arribar la revolució de juliol del 1936, veient com anaven les coses (el 25 de juliol de 1936 havien estat assassinats els quatre pares Claretians que formaven la comunitat de Sallent), Pere i la seva esposa s’amagaren a casa d’uns familiars en el poble de Sant Mateu de Bages. Passat un temps, refiats, van tornar a Sallent.
L’11 de novembre de 1936, al capvespre, justament quan la seva esposa anava a buscar-lo per tal de celebrar l’aniversari de casament, un escamot el va fer pujar a un cotxe que marxà amb direcció a Manresa. Abans d’arribar a Manresa, el feren baixar i a la cuneta el van matar a trets. El van ruixar amb benzina i hi calaren foc, destruint la part superior del seu cos. Les restes van ser identificades el dia següent per la seva esposa i un germà. Va ser enterrat al cementiri de Sant Fruitós de Bages.
Consta que Pere Algué no descartava la possibilitat del seu martiri, del qual havia parlat amb la seva esposa. Tos dos decidiren que, s’hi arribava el cas, ells, com a veritables cristians, perdonaven d’antuvi els assassins i refusaven tota idea de venjança.
