APP Radar Social

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Google PlayApp Store Badge ES 0609

Més informació.

COMUNICAT DE L’EDITOR

Una vegada transcorregut el període d'un any i mig des de la data d'aparició de l'APP Radar Social, el Consell de Direcció desitja que la tasca realitzada sigui analitzada a fons i que s'introdueixin els canvis necessaris per poder donar el millor servei possible als nostres lectors. Tota actuació nova, com és aquesta, requereix sempre que –transcorregut un temps prudencial– s'analitzin i que es renovin tots aquells aspectes que es consideri convenient per millorar-la.

Convidem també els nostres lectors –com és lògic– a fer aquesta anàlisi. Necessitem conèixer la seva opinió i els seus punts de vista, així com les propostes que vulguin fer-nos arribar.

Per aquest motiu, obrim un parèntesi en l'edició de l'APP. Restablirem el contacte diari amb els nostres lectors el proper u de setembre, data en què ja s'hauran introduït les millores que aconsellin tant els resultats de l'anàlisi que farem internament com, sobretot, els punts de vista i opinions que ens arribin dels nostres propis lectors.

A aquest efecte, els agrairem que ens vulguin traslladar les opinions i els suggeriments que estimin oportuns a: Redacció APP Radar Social. Calàbria, 273-275, entl. 4a. 08029 Barcelona.

Gràcies i fins al primer de setembre.

Maig de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

IMPORTÀNCIA DE LES ARRELS I DE LA IDENTITAT PRÒPIA

Acabem el mes d'abril. Aquest mes és important per als catalans. Hi celebrem la festa dels patrons de Catalunya: la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi. El seu patronatge forma part indissociable de la nostra identitat com a poble.

En néixer heretem les arrels que són pròpies de la nostra família, les que ens comencen a donar una identitat concreta. Identitat que ens serveix per cohesionar-nos i vertebrar-nos com a persones. D'aquí ve la importància que donem a la pròpia identitat: recordem aquella dita, i alhora cançó popular, que diu "qui perd les seves arrels perd la identitat".

Però aquesta identitat individual per enfortir-se, per agafar forma, necessita una comunitat a la qual es pertanyi, en la qual desenvolupi la seva vida, en la qual participi en la seva evolució; en definitiva, una comunitat que la persona consideri i senti com a pròpia. Tota comunitat, tot poble, també té unes arrels, una identitat concreta, que complementen les nostres arrels individuals.

Si una persona se sent forastera allà on viu, si no sent i considera aquella comunitat com quelcom propi, és molt difícil la cohesió personal. D'aquí ve el "desarrelament" que algunes persones puguin experimentar; potser, alguna vegada, les hem trobat al nostre barri o ciutat.

Tot allò que sentim com a propi, i que forma part de la identitat de la comunitat on vivim, ajuda a la cohesió i a la vertebració personal i col·lectiva. En canvi, tot allò d'aquesta comunitat que ens fa nosa o ens produeix indiferència ens n'allunya i ens en distancia; en definitiva, no ajuda a la integració.

D'aquí que viure –i sentint-les com a pròpies– les festes dels nostres patrons ens enriqueix, ens possibilita, ens ajuda personalment i col·lectivament. Per això ens és tan entranyable, com a catalans, el sentiment amb què hem viscut aquests dies la celebració de les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat.

Destaquem, en aquest sentit, les paraules que el cardenal Lluís Martínez Sistach va pronunciar en l'homilia a Montserrat en ocasió de la Festa de la Mare de Déu "Catalunya és un poble que fa més de mil anys que camina pels viaranys de la història; som un poble viu, per això som un poble canviant. Però també permanent, amb la voluntat de mantenir les nostres essències com a nació amb una identitat oberta i acollidora. Hem estat i hem de ser sempre aquella 'terra beneïda i poblada de lleialtat'".

El senyor cardenal va ressaltar la implicació de l'Església durant tots aquests anys en la societat catalana, en la qual queden gravades les "petjades que els cristians hi han deixat. La nostra saba cristiana va omplir de vida l'arbre tendre del nostre país naixent", la qual cosa, va dir, "no ha deixat mai de córrer per les seves fibres i fer esponerós l'arbre de la pàtria comuna". Tanmateix, va citar el document dels bisbes catalans Arrels Cristianes de Catalunya quan diu que "el naixement, la història i la cultura de Catalunya són intensament amarats de cristianisme".

El cardenal Martínez Sistach va parlar dels valors de l'Església en la societat, on actua com a "proposta enriquidora que apel·la al valor transcendent i salva la societat del risc d'un pensament únic, que tot ho aplana i uniformitza".

Radar Social, 29 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

MISÈRIA SOCIAL I CRISI POLÍTICA

Avui El País publica un article amb el mateix titular amb què encapçalem el tema de reflexió que proposem per a avui. Considerem interessant aprofitar aquest article com a base de l'anàlisi que convindria que féssim els ciutadans. Davant de les greus problemàtiques socials que constatem, diàriament, a la societat actual; davant la passivitat de la classe política per afrontar aquestes problemàtiques i desigualtats socials; davant la pèrdua de valors que veiem tant a Catalunya com a Espanya i a Europa; davant la manca de perspectives que tenen els joves; davant de tot això, què hem de fer? Resta evident que cal reflexionar-hi.

Diu l'article de El País: "Assistim, bocabadats, al drama dels refugiats i veiem la passivitat d'una Europa deshumanitzada, d'una Europa subjugada al funcionament dels mercats; a una política espanyola incapaç de gestionar el pluralisme parlamentari; a una Catalunya amb poca definició en temes bàsics. Tant a Europa, com a Espanya i a Catalunya, la crisi econòmica ha generat gravíssimes condicions de misèria social, sense altra resposta política que la indolència o la protesta estèril".

Continua dient El País: "La política (la vella i la nova) no donen respostes satisfactòries i no sap (ni l'una ni l'altra) com fer front a la cruel asimetria en la distribució dels recursos i de les desigualtats. Les desigualtats socials no fan possible la cohesió social. S'amaga la tensió i el patiment sota la catifa de la despolitització o del quietisme polític. La política hauria de reaccionar davant les tesis fatalistes i l'acció política hauria d'afrontar els arguments sobre la inevitabilitat del desequilibri i la marginació social. La política com a instrument de gestió de les desigualtats i com a garantía de cohesió social, no aconsegueix satisfer uns mínims objectius col·lectius ni excessives condicions de vida inhumanes".

"La pobresa creix i no hi ha polítiques per redistribuir els recursos i per garantir els serveis bàsics. Al contrari, a Espanya paguem una de les energies més cares d'Europa, i en els darrers vuit anys tant els rebuts de la llum com els de l'aigua s'han encarit més del 60%.

Acaba l'article dient: "Sí, afirmem que hi ha una profunda crisi de la política, encara que la neguin aquells que són insensibles al patiment dels altres o als que es complauen amb manifestacions populars i amb el fet que sorgeixin moviments ciutadans de protesta. A aquells que estan sense menjar, sense llar o sense feina, no en tenen prou amb l'efecte 'placebo' de l'anomenada nova política".

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 28.- "Tota persona té dret a un ordre social en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 168 del Compendi.- "La responsabilitat d'aconseguir el bé comú correspon també a l'Estat, ja que el bé comú és la raó de ser de l'autoritat política".

Punt 385 del Compendi.- "El poble no és una multitud amorfa, una massa inerta que es pot manipular, sinó un conjunt de persones, cadascuna de les quals té la possibilitat de formar-se una opinió pròpia sobre la cosa pública i la llibertat d'expressar la seva sensibilitat política i de fer-la valer de manera que convingui al bé comú".

Radar Social, 2 de maig de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

COM ACTUA EL CERVELL HUMÀ AMB LES PARAULES?

Un estudi demostra que les paraules similars activen les mateixes àrees cerebrals i que el llenguatge no és només cosa del costat esquerre del cervell, com es creia fins ara.

Nota de la redacció de Radar Social:
Un article molt interessant que publica El País dóna peu a aquesta redacció perquè avui canviem l'esquema, que tradicionalment seguim, en plantejar la reflexió de cada dia. Conèixer com funciona el nostre cos és quelcom important i suggestiu; sobretot si es tracta del cervell, que és l'òrgan principal i alhora encara és el més desconegut.

Diu l'article de El País: "El cervell utilitza un atles per a les paraules. Els termes amb significats semblants o relacionats activen les mateixes àrees cerebrals. Segons un estudi basat en imatges de l'activitat cerebral, mentre s'escolten converses la col·lecció de conceptes que s'emeten són semblants entre persones diferents. Una investigació recent també contradiu la idea generalitzada que el llenguatge només és cosa del costat esquerre del nostre cervell.

El llenguatge és una de les funcions més importants del cervell humà. Del processament dels seus diferents components (fonemes, morfemes, sintaxi o significats) s'encarrega l'escorça cerebral més complexa i recent, des del punt de vista evolutiu. Un subconjunt d'àrees cerebrals del còrtex, denominat sistema semàntic, està especialitzat en el significat del que s'escolta, llegeix o pensa.

Ara un grup de científics als EUA han mapat el sistema semàntic del cervell. Han descobert que el processament del significat de les paraules activa patrons cerebrals molt complexos en què intervenen desenes d'àrees neuronals. Però, dintre d'aquesta complexitat, han trobat que els termes que pertanyen a una mateixa categoria (persones, llocs, números, conceptes socials, emocions o bé paraules com mare, esposa, companys, pares...) activen les mateixes zones del cervell.
Segons la investigació, els nostres models semàntics són bons quan prediuen les respostes al llenguatge en amples zones del còrtex. Aquesta investigació també ha obtingut informació detallada que ens revela les classes de significats que estan representats en cada àrea del cervell. Els investigadors varen comprovar que aquests mapes de significats es reprodueixen en cada cervell.

L'estudi que comenta El País dóna les bases per respondre a moltes de les preguntes que encara no han pogut ser contrastades. El model que s'ha creat, amb la investigació i les dades obtingudes, té capacitat per poder predir com el cervell tendirà a representar una informació quan la rebi. En definitiva, sembla que els estudis que es duen a terme ens podran donar, cada vegada, un millor coneixement del nostre cervell, que veiem que és tan complet i tan complex alhora".

NOTA FINAL: Tots els metges i científics quan se'ls consulta respecte a un òrgan concret del nostre cos, sigui el cor, el fetge, els ulls, etc., sempre reconeixen que l'òrgan és una meravella en el seu funcionament. L'òrgan que fins ara coneixem menys – donada la seva complexitat– és el cervell humà. Cada investigació, quan es fa, deixa meravellats els propis tècnics que hi treballen, ja que resta evident la seva perfecció. Cada investigació –sigui més important o ho sigui menys– acaba exalçant la perfecció de l'òrgan de què es tracti. La creació de Déu la veiem present en tot moment i arreu, per poc que reflexionem sobre el nostre organisme. És el mateix que ens passa quan contemplem la natura i cadascuna de les criatures que ens envolten.

Radar Social, 28 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT, patrona de Catalunya

Avui celebrem la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Com bé saps, aquesta és una de les moltes festes dedicades a la Verge Maria, la Mare de Jesucrist, el Salvador del món.

L'amor filial, la devoció dels catalans a la Mare de Déu, sota l'advocació de Montserrat, va fer que, l'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII la declarés patrona de Catalunya. Montserrat, en els moments difícils per a la nostra terra, sempre ha estat per als catalans un far en la defensa de la identitat del poble català.

"La Moreneta", com és anomenada popularment, ha aconseguit del seu Fill moltíssims favors, i per aquest motiu Montserrat continua sent el "nostre Sinaí", la muntanya sagrada, un punt de trobada amb l'Amor de Déu. Així va ser, per exemple, amb Sant Ignasi de Loiola, fundador dels jesuïtes i pare espiritual del nostre estimat papa Francesc.

Un altre enamorat de la Mare de Déu de Montserrat va ser el poeta Mn. Jacint Verdaguer, qui li dedicà el Virolai. Com bé recordaràs, la tornada d'aquest himne diu:

Rosa d'abril, Morena de la Serra,

de Montserrat estel,

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

"Guieu-nos cap al Cel!". Això és el que li podem demanar avui a la Moreneta, que sapiguem aixecar el cap per anar cap al Cel. Quantes vegades, en una societat cada cop més materialista i individualista, no som capaços de mirar més enllà dels nostres interessos particulars? Mirar cap al Cel, posar els ulls en el Pare de tots, és el fonament d'una veritable fraternitat que ens ajuda a veure en les necessitats dels altres les necessitats dels nostres germans.

El bisbe Torras i Bages, mestre espiritual del genial Antoni Gaudí, va copsar aquest vincle entre la veritable fraternitat, fonament de la pau social, i la Fe cristiana. Per això, com a resposta a les forces laïcistes del seu temps que volien "construir" una Catalunya sense Crist, va promoure com a devoció la "Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat". Com veuràs és de plena actualitat.

Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l'Eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de salvació; obteniu als vostres catalans aquella Fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida (Avemaria)

Mare castíssima, mirall de puresa, flor de les verges, que portàreu al món el bàlsam d'incorrupció, Jesús, Fill de Déu, obteniu l'honestedat dels costums públics (Avemaria).

Profetessa admirable que beneíreu i alabàreu l'Etern més que no pas totes les jerarquies angèliques plegades, feu que sigui desterrat d'aquest poble vostre l'esperit de maledicció i de blasfèmia (Avemaria)

Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l'esperit de discòrdia, i adjunteu tots els seus fills amb cor de germans (Avemaria).

Santa Engendradora de l'Etern, filla del vostre fill, feu que mai no es desfaci aquest poble català que Vós espiritualment engendràreu (Avemaria).

Verge poderosa, més forta que un exèrcit en ordre de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat defenseu d'enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada (Avemaria).

Senyora de Montserrat que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, obteniu als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua (Avemaria)

Senyor, vós que heu fet de la muntanya de Montserrat un fogar d'oració i de fe cristiana; concediu a tots els qui invoquen amb confiança la Mare del vostre Fill que progressin en la fe, l'esperança i la caritat. Per nostre Senyor Jesucrist. R/ Amén.

Potser l'evangelització, portar l'Amor de Déu misericordiós als altres, sigui la forma més sublim de patriotisme, i en això la Moreneta, la nostra patrona –la més patriota– ens hi pot ajudar.

Felicitacions especials a les Montserrats!

Radar Social, 27 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

VOT DE CÀSTIG ALS ELECTORS

Aquesta APP no entra mai en qüestions polítiques. No és el camp on creiem que s'ha d'assentar la reflexió que proposem diàriament. Avui, de fet, tampoc no ho farem, però creiem oportú situar la reflexió en el despropòsit que representa –segons anuncien els mitjans de comunicació– que s'hagin de repetir les eleccions al Parlament espanyol.

L'edició d'avui de La Vanguardia publica un interessant article del senyor Miquel Roca i Junyent que seguirem com a base del tema de reflexió que proposem. Comença el senyor Roca preguntant-se: "L'elector que vota diferent del que a una força política li convé o li interessa, s'ha equivocat? Cal renyar-lo?"

Normalment, "el vot de càstig és una pràctica que s'acostuma a atribuir als electors per tal de manifestar la seva disconformitat amb l'actuació d'algun partit o d'algun candidat. El destinatari del càstig veu que se li nega el vot que, en altres circumstàncies, previsiblement li hauria estat confiat. Doncs bé, ara i aquí –diu el senyor Roca– el vot de càstig tindrà una direcció contrària: els partits castigaran els electors obligant-los a anar a votar un altre cop per no haver-ho fet, en l'anterior ocasió, com als polítics els hauria convingut!". Així, els responsables del desacord –que pot portar a la convocatòria d'unes noves eleccions– no són els polítics encarregats d'intentar-ho, sinó els electors que amb el seu vot lliure i reflexiu ho haurien provocat? "Ara se'ls convida a fer-ho bé, a no equivocar-se i a veure si així aprenen a votar com cal! Realment, no anem bé!".

El desacord que es pretén corregir amb unes noves eleccions té com a fonament la negació de la llibertat de vot per part dels electors. Es pretén negar la representativitat d'uns o d'altres i només es reconeix la dels electors propis. "Aquests són els únics que han de ser tinguts en compte a l'hora d'intentar arribar a un acord. L'elector que vota diferent del que a una força política li convé s'ha equivocat, cal renyar-lo i obligar-lo a tornar a fer els deures! En una segona votació que s'hi fixi més!".

En democràcia, si no hi ha base per arribar a un acord de govern, s'ha de contemplar la possibilitat que algú pugui governar des d'una actitud de respecte institucional. O governar o deixar governar. Tot s'ha d'esgotar abans de traslladar la responsabilitat de la decisió als electors, quan aquests ja han expressat en llibertat el seu vot.

"Els electors tenim dret a ser respectats en la nostra llibertat. Si no votem com volen continuarem bloquejats?"

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 21.3.- "La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 395 del Compendi.- "El subjecte de l'autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de la sobirania. El poble transfereix l'exercici de la seva sobirania a aquells que elegeix lliurement com als seus representants, però conserva la facultat de fer-la valer en el control de l'actuació dels governants i també en la seva substitució, si aquests no compleixen de manera satisfactòria les seves funcions".

Radar Social, 26 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

PER QUÈ CAL DEFENSAR LA PRÒPIA LLENGUA?

La Plataforma per la Llengua va reunir ahir centenars de voluntaris d'arreu per defensar la pròpia llengua. Una rosa dels vents humana la va reivindicar –en alguerès, eivissenc, mallorquí, central, nord-occidental, menorquí, valencià i septentrional–. Creiem que aquest fet mereix reflexió, ja que a pesar de les dificultats que hem tingut, amb moments de més o menys intensitat –en el transcurs de tres segles– per poder utilitzar i parlar la nostra pròpia llengua, aquells que han intentat eradicar-la dels nostres cors no han aconseguit que els catalans afeblíssim la voluntat de defensar-la –en tot moment– i considerar que la seva lluita era irrenunciable. Per què?

Prenem, com a base de la informació, els continguts que avui publica El Punt Avui. Diu així: "La Plataforma per la Llengua va reunir a Barcelona uns centenars de voluntaris d'arreu dels territoris de parla i cultura catalanes, en el tradicional acte reivindicatiu de la llengua que organitza, anualment, coincidint amb la Diada de Sant Jordi. L'any passat va ser el 'Planta't per la llengua', i enguany ha estat el 'Crida-ho als quatre vents'. Es reivindicava la diversitat dialectal arreu dels Països Catalans".

"Els voluntaris es van anar atapeint al cercle central i, posteriorment, a les vuit puntes de la rosa. Sota la conducció de l'actor Ricard Borràs, els voluntaris van anar girant lentament les agulles del rellotge a raó de 45 graus en cada moviment, per tal de completar els 360 graus. En cada una de les vuit aturades es va reivindicar la llengua comuna amb una de les variants dialectals triades. Es va llegir el manifest El català, llengua comuna que va elaborar la Plataforma per la Llengua. El manifest reivindica el patrimoni comú de les llengües que es parlen arreu, defensant el català com a llengua vehicular de l'ensenyament i com a eina d'inclusió social".

Aquesta lluita continuada de defensa de la nostra identitat –llengua, cultura, història– els catalans l'han mantinguda en tot moment, tant en períodes de persecució aferrissada com en aquells períodes que han estat més fàcils. En ocasions hem viscut moments en què s'ha intentar esborrar tot signe d'identitat als catalans. A bona part de les generacions actuals més grans, la història de Catalunya no s'ensenyava a les escoles, fent creure que la nostra història era idèntica a la de la resta de l'Estat. Simplement, es falsejava: ni una paraula de l'Imperi de Carlemany, ni de la "Marca Hispànica" ni de la formació del Regne d'Aragó ni de les constitucions i llibertats catalanes, etc.

La defensa de la identitat d'un poble és quelcom necessari per poder tenir cohesió social i per conformar un país amb vertebració interna que possibiliti les persones. Déu ho ha volgut així. A tots ens dóna una família i alhora una comunitat que té una identitat concreta. Per això aquesta identitat cal estimar-la i defensar-la.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 29.1.- "Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 157 del Compendi.- "El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions" ... "Els drets de les nacions no són sinó els drets humans conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. La nació té un dret fonamental a l'existència; a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies; a construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada".

Radar Social, 25 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

QUIN TIPUS D’ESCOLA VOLEM PER A CATALUNYA?

Ahir dos grups parlamentaris van presentar al Parlament de Catalunya dues mocions que cercaven instar el Govern a suprimir els concerts educatius a les escoles que segreguen per raó de sexe. Deixant de banda aspectes banals que es produïren en la sessió, creiem que és molt important reflexionar sobre el tipus d'escola que volem que hi hagi a Catalunya. Aquest aspecte va restar diluït ahir al debat parlamentari amb criteris intranscendents quan no absurds.

Llegim a La Vanguardia en l'article que comentava el debat parlamentari: "El que hauria de preocupar al conjunt de la ciutadania –sigui de centre, de dretes o d'esquerres– éstenir una escola que busqui l'excel·lència en el coneixement, doni valors universals i prepari adequadament generacions d'alumnes". Però en aquest sentit, es preguntaLa Vanguardia, "cal entrar en els models educatius i fer-ho per criteris ideològics?". Perquè –continua– "d'on es treu que fer aules femenines o masculines va en contra de la llibertat, la paritat, la igualtat, la tolerància i el catecisme complet dels valors democràtics? Per què? I, segueix, "estan en condicions els dos grups parlamentaris–que cerquen suprimir els concerts educatius a aquelles escoles que segreguen per raó de sexe– d'assegurar que una escola com la britànica Eton, que només permet alumnes masculins, és reaccionària i antisocial? I com Eton –on, per cert, s'ha educat gent de gran nivell intel·lectual– hi ha una llarga llista d'escoles arreu del món, de gran prestigi acadèmic, que han considerat més eficaç aquest model que el model mixt. Totes aquestes escoles han adoptat una opció pedagògica perversa? Francament no deu ser així, si tantes escoles de renom la consideren adequada".

I, en aquest aspecte, són els polítics els que han de fixar el model pedagògic, si aquest model ja està subjecte als valors democràtics?

I acabem amb l'opinió de La Vanguardia: "El progrés d'una societat no depèn de la mixtura escolar, sinó del rigor acadèmic. I sens dubte, mai no depèn de la persecució ideològica dels gestors públics. Encara que, parlem clar del cas en qüestió: no deu ser que el problema és que, a Catalunya, la majoria d'aquestes escoles són catòliques? I sempre topa amb l'Església aquest vell progressisme que és tan progre que acaba sent controlador, censor i sectari. Ergo, reaccionari.

Com deia Moisés Naím: "Algunes idees s'han demostrat pèssimes una vegada i una altra, però es tornen a vendre com si fossin noves". L'articulista de La Vanguardiaacaba dient: "Al cap i a la fi, estem envoltats d'idees zombi".

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 26.2.- "L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte dels drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau".

Article 26.3.- "El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 240 del Compendi.- "Els pares són els primers educadors dels seus fills. Els correspon, doncs, exercir amb sentit de responsabilitat l'obra educativa, en col·laboració estreta i atenta amb els organismes civils".

Radar Social, 22 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

L’AJUDA SOCIAL A PERSONES NECESSITADES NO POT SER MOTIU DE LLUITA PARTIDISTA, NI DIFICULTAR-SE AMB PRETESES "LEGALITATS"

Avui els diferents mitjans de comunicació comenten la unió de tots els grups del Congrés –amb l'excepció del grup del PP– per frenar el recurs que el Govern espanyol en funcions vol interposar davant el Tribunal Constitucional contra la "llei catalana de mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica". Si aquest recurs es materialitza, la llei restaria, d'immediat, aturada, i per tant no es podria atendre la gent més desvalguda de la societat.

Per una altra banda, els mitjans també informen que el Reial Decret del 2014, de reforma sanitària del Govern espanyol, ha exclòs de la sanitat pública uns 800.000 immigrants, inclosos menors, embarassades i persones que tenien necessitat d'atenció als serveis d'urgència. Aquestes persones, a Catalunya, fins aquell moment s'havien atès d'acord amb la normativa catalana.

Atesos els problemes socials i humanitaris que aquesta exclusió suposava, una Instrucció de la Generalitat del mes de juliol del 2015 va donar cobertura als casos exclosos pel Reial Decret, sempre que fes tres mesos que estaven empadronats. El Parlament preveu convertir, properament, aquesta instrucció en llei per posar fi als dubtes existents.

Finalment hi ha el problema humanitari que tenim a Europa amb els refugiats. Radar Social ho comentà recentment. L'acollida de 4.500 refugiats que Catalunya es compromet a acceptar tampoc no serà possible si es porta a terme el recurs al Tribunal Constitucional per part del Govern espanyol. Creiem que tot això mereix reflexió, ja que ens hi juguem la pau i la cohesió social.

---------------------------

Seguim el relat de La Vanguardia: "Diputats de totes les formacions parlamentàries d'oposició es van reunir al Congrés amb delegats dels afectats per la hipoteca (PAH) i de l'Aliança contra la pobresa energètica. Tots van escoltar la demanda del col·lectiu, la van subscriure i, finalment, van escenificar aquest suport en una roda de premsa improvisada.

Els grups denunciants van coincidir en el fet que sigui un govern en funcions el que pretengui anar al TC contra una llei autonòmica. I van destacar l'oportunitat que oferia la reunió entre els presidents Puigdemont i Rajoy perquè aquest últim rectifiqués en la qüestió.

També els grups parlamentaris denunciants van valorar la col·laboració de la societat civil, alhora que expressaven que s'havia d'evitar la "judicialització" de la llei catalana.

-------------------------------------------------------------------------------

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 182 del Compendi.- "El principi de la destinació universal dels béns requereix que hom consideri amb particular sol·licitud els qui es trobin en situacions de marginalitat i, en tot cas, les persones a qui les condicions de vida els impedeixin un creixement adequat".

Punt 298 del Compendi.- "Les institucions dels països hostes han de vigilar amb cura que no s'estengui la temptació d'explotar la mà d'obra estrangera, privant-la dels drets garantits als treballadors nacionals, drets que han de ser assegurats a tots sense discriminacions".

Radar Social, 21 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

DOS EQUIPS CATALANS, A LA FINAL MUNDIAL DE ROBÒTICA DELS ESTATS UNITS (del 20 al 23 d'abril)

L'Institut Anna Gironella de Mundet de Barcelona i l'equip Salvauth Park de Girona seran els únics representants espanyols a la final mundial de robòtica 2016 que des d'avui i fins el proper dissabte tindran lloc a Louisville (Kentucky). Ambdós equips van guanyar la plaça al campionat espanyol i han hagut de recórrer al patrocini d'empreses privades per poder costejar-se el viatge, l'allotjament i les despeses d'inscripció. En aquesta final de robòtica hi competiran 850 equips de tot el món.

En el cas de l'Institut Anna Gironella de Mundet de Barcelona, set alumnes de cicles formatius superiors de robòtica i telecomunicacions, d'entre 18 i 24 anys, participaran en la categoria universitària. Segons comenta Carles García, professor de robòtica i cap d'estudis de Formació Professional d'aquest Centre, "els nostres robots han costat uns 1.200 euros; en canvi, altres amb els que competirem no baixen dels 10.000 euros". També afirma: "Aquest concurs, a més d'acostar-se de forma lúdica i divertida a la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques, fomenta que l'alumnat treballi en equip i s'obri a la societat de forma més ràpida".

L'equip Salvauth Park de Girona competirà en la categoria High School i està format per joves d'entre 16 i 19 anys, tres dels quals actualment en les universitats UPC i UB. La resta va a diferents escoles: Montessori-Palau de Girona, Vedruna de Girona i Frederic Martí de Palafrugell. La senyora Glòria Aldehuelo, de El Racó dels Robotaires, explica:"Aquest equip és el quart any que guanya la final estatal del campionat, i serà el seu quart mundial a la categoria High School, però aquests tres anys l'equip també ha guanyat el campionat estatal World Robot Olympiad en diferents categories".

Durant aquests dies, aquests equips de Barcelona i de Girona carregats d'il·lusió lluitaran per fer-se un forat en el món de la robòtica.

-----------------------------

Nota de la redacció de Radar Social:

La redacció ha escollit aquesta notícia com a motiu de reflexió del dia perquè és molt encoratjador comprovar com els nostres joves demostren tenir una formació adequada als temps presents i accepten el repte de competir, en un concurs mundial, amb estudiants que pertanyen als instituts i universitats de major nivell mundial en matèries que requereixen estar al dia en el coneixement de les noves tecnologies. Creiem que és una notícia molt positiva a nivell general del país.

------------------------------

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 26.1.- "Tota persona té dret a l'educació. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 179 del Compendi.- "Els nous coneixements tècnics i científics s'han de posar al servei de les necessitats bàsiques de l'home, per tal que es pugui incrementar gradualment el patrimoni comú de la humanitat".

Punt 457 del Compendi.- "La visió bíblica inspira els comportaments dels cristians amb relació a l'ús de la terra, com també al desenvolupament de la ciència i de la tècnica". "L'home avui, especialment per mitjà de la ciència i de la tècnica, ha estès i estén contínuament el seu domini sobre quasi tota la naturalesa".

Radar Social, 20 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.