Atendre els refugiats
En les darreres setmanes, el tema que avui ens proposem analitzar ocupa espais cada vegada més extensos als mitjans de comunicació.
La gestió de la problemàtica que viu Europa en aquests moments és molt difícil. Es tracta d'integrar molta gent que tant econòmicament com, sobretot, moralment està destruïda. Per afrontar aquesta situació no veiem que existeixin plans ben construïts i fonamentats. Cal tenir ben present que les societats que reben els refugiats ho fan amb recel i amb poca disposició de compartir res amb els nouvinguts.
En aquests moments veiem que en molts llocs d'Europa surten problemes de convivència greus. Com diu avui a La Vanguardia el senyor Josep O. Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés, "l'acolliment dels refugiats que arriben a Europa no pot anar a càrrec dels que ja són febles en el país que acull aquests refugiats". El cost, per tant, ha d'anar a càrrec del conjunt de la societat acollidora.
Continua dient el senyor Pujol: "Uns mínims criteris d'equitat han de preveure un redimensionament del sistema de benestar social. Els costos imprescindibles per atendre els nouvinguts no han d'assumir-los els beneficiaris actuals o uns treballadors socials als quals se'ls demana més del que poden donar, sinó aquella economia financera que té força, beneficis i capacitat per poder tributar més". Com Radar Social ha destacat en diferents ocasions, a Espanya tenim una part de ciutadans que tributen poc.
"La redistribució dels pressupostos actuals entre els més vulnerables del país i els refugiats és el germen de la xenofòbia, dels enfrontaments violents, de la no-integració i del sorgiment de forces polítiques radicals. Els que reivindiquem l'acollida solidària d'uns refugiats expulsats per la violència dels seus països no podem deixar de condemnar el frau fiscal, ni la corrupció que impedeix poder dotar la societat dels recursos necessaris per atendre els més febles. La solidaritat que ara promou l'acollida de refugiats s'ha de mantenir en el temps fins a la plena integració, i per poder-ho fer són necessaris més recursos econòmics i humans que no haurien de suposar una sobrecàrrega a les rendes del treball ni al consum bàsic".
Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:
1.- Declaració Universal dels Drets Humans.-
Article 14.1.- "En el cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n".
Article 15.2.- "Ningú serà privat arbitràriament del dret de canviar de nacionalitat".
2.- Doctrina Social de l'Església.-
Punt 505 del Compendi.- "El principi d'humanitat, inscrit en la consciència de tota persona i poble, comporta l'obligació de protegir la població civil dels efectes de la guerra. El mínim de protecció de la dignitat de tot ésser humà, garantit pel dret internacional humanitari, massa sovint és violat en nom d'exigències militars o polítiques, que mai no haurien de prevaler per sobre del valor de la persona humana".
"Una categoria particular de víctimes de la guerra és la dels refugiats, obligats pels combats a fugir dels indrets on viuen habitualment, fins a trobar protecció en països diversos d'aquells en què van néixer. L'Església els és propera, no tan sols amb la presència pastoral i amb el socors material, sinó també amb el compromís de defensar la seva dignitat humana. La sol·licitud dels refugiats ha d'empènyer a refermar i subratllar els drets humans, reconeguts universalment, i a demanar que també a ells se'ls respectin efectivament".
Radar Social, 13 de gener de 2016.
Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.
