Rd. Dr. Josep Guardiet i Pujol
Va néixer a Manlleu el 21 de juny de 1879 i cantà missa el 1902. Després de prestar els seus serveis sacerdotals en diferents parròquies, arribà a Rubí com a rector el 1916. L’ambient religiós del poble era descoratjador. Incansable, hi va desenvolupar una activitat admirable, pastoral i apostòlica, i molta gent, atreta pel seu caràcter bondadós i amable, es va anar integrant en grups col·laboradors de la seva obra.
Va començar creant seccions del Tercer Ordre de Sant Francesc, la Lliga de la Perseverança, les Conferències de Sant Vicenç de Paul, les Quaranta Hores, la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, l’Obra del Roper, etc. Va constituir la casa pairal de la Parròquia amb múltiples activitats: teatre, esbart dansaire, excursionisme, cant coral, concurs de pessebres, etc., que agrupaven bon
nombre d’adolescents nois i noies. Fou impulsor i entregat consiliari del grup de la FJCC format per un bon estol de joves que es formaven en els seus cercles d’estudis. Les
múltiples activitats feien necessari un portaveu propi, i així va arribar la creació del periòdic "Endavant" presidit pel lema “per l’altar i per la llar”. S’esmerçà, i ho aconseguí, en la creació de les Escoles de Ntra. Sra. de Montserrat, que segueixen al servei del poble. Instituí “Cultura femenina”, dedicada a la formació de noies treballadores en diverses seccions: cuina, planxa, tall, cultura,... Fundà el Museu de Rubí on podia veure’s ceràmica primitiva, monedes antigues, objectes de treball, d’art i d’història local, etc. Va instituir la Biblioteca de Rubí, amb més de mil volums; va crear dues biblioteques circulants, una als locals de “Cultura femenina” i una altra al “Casal popular”. I més. Estava sentenciat.
El 20 de juliol encara va obrir l’església i va donar la comunió; a la nit del mateix dia la cremaven. L’endemà el detenen i, conduït per un grup amenaçador, el porten a la presó, fins al 3 d’agost quan, a les 3 de la matinada, juntament amb altres dos rubinencs, el transporten cap a la Rabassada, a uns tres quilòmetres de Sant Cugat, al lloc conegut pel “Pi bessó”. No va ser escoltat el seu prec als botxins perquè no matessin els dos laics. Els cadàvers els recullen els de la Creu Roja i els porten al Clínic de Barcelona. Dos dies més tard, els familiars aconsegueixen enterrar- lo al cementiri de Montjuic. El 1945 les despulles del màrtir són traslladades a Rubí i reben sepultura al temple de Sant Pere, junt a l’altar de la M. de D. de Montserrat.
(Extret de Una vida d’entrega, editat per “Amics del Dr. Guardiet”, el 1986)