Josep i Bonaventura Guillamet
Bonaventura Guillamet era un catòlic compromès, que s'implicava sempre en les associacions la finalitat de les quals fos la formació espiritual o la cerca d'un entreteniment pur: les Juntes d'Obra de Sant Eudald, la Confraria de Sant Jordi, exercicis espirituals... En públic defensava sense embuts els valors tradicionals i religiosos, perseguits des de la instauració de la República. Estava casat amb la Mercedes i tenien tres fills, Josep, Joan, Ramón. Per al matrimoni Guillamet sempre va ser una prioritat donar-los una bona educació cristiana.
Josep era un dels integrants del grup “Tallaferro” de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Era un militant implicat i entusiasta, que destacava en la gimnàstica i gaudia de les excursions. Va practicar els Exercicis Espirituals i no faltava als actes religiosos del Grup i la parròquia. També formava part de la capella del Monestir que dirigia Mn. Torrents (també assassinat aquell 28 d'agost de 1936). Va estudiar comerç en el col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes del poble de Manlleu. Treballava en l'obrador familiar elaborant pastes de farina.
La decisió i valentia cristianes de Josep i el seu pare es van posar de manifest durant la processó de Sant Eudald de l'any 1934. A poca distància del recorregut es van apostar un grup d'anarquistes, disposats a boicotejar-la amb violència. Pare i fill marxaven als primers llocs de la comitiva, i sense pensar-li-ho dues vegades van utilitzar els grans ciris que portaven per dispersar als agressors, liderant als altres assistents amb el seu exemple. La processó va continuar amb més fervor que mai, però aquest gest va quedar en la memòria dels seus futurs perseguidors.
Detenció i pressumpte martiri
Als pocs dies d'esclatar la revolució de juliol de 1936, pare i fill van ser tancats en el col·legi de la Mútua (cooperativa de pares), juntament amb altres ciutadans de Ripoll. Durant la captivitat tots dos van romandre tranquils, donant mostres de la seva temprança i la seva equanimitat. Com ja preveien el seu possible martiri, van demanar l'absolució a un dels sacerdots que també estava detingut en el mateix local. Se sap que Buenaventura va intentar negociar amb els revolucionaris, oferint la seva vida a canvi de la llibertat dels altres.
Finalment van ser posats en llibertat i van poder tornar a casa. Buenaventura va córrer a posar fora de perill a un altre dels seus fills, Juan, que estava tancat en un vaixell-presó a Tarragona. Però el dia 28 d'agost el comitè revolucionari va decidir executar a certs ciutadans que consideraven contraris als seus principis: entre els dies 28 i 29 d'agost de 1936 van ser assassinats vint veïns de Ripoll.
Aquesta mateixa nit es va presentar un piquet a la casa dels Guillamet per emportarse detinguts a Bonaventura i Josep. El pare va intentar defensar-se llançant testos als revolucionaris, però va ser inútil. Intuint les intencions del piquet, es van acomiadar dels seus, entre llàgrimes i plens de dolor. Josep va donar ànims a la seva mare amb aquestes paraules: “No ploreu mare; fins al cel”.
Després de passar pel Comitè els van fer pujar a un cotxe i els van portar per la carretera de Ripoll a Vic. Els van matar a trets a uns cinc quilòmetres de Ripoll, en el paratge denominat Terradelles. Van ser enterrats allí mateix.
Les seves restes van ser descobertes el 12 de març de 1938. Posteriorment van ser traslladats al cementiri de Ripoll.
Fama de santedat
Malgrat la llunyania dels anys, aquells feligresos de Ripoll de generacions properes a la seva els recorden per la seva religiositat i testimoniatge de vida cristiana.
És “vox populi” que van morir per la seva fe cristiana.
La feligresia veuria de bon grat la beatificació de Buenaventura i del seu fill Josep, atès que són un exemple de vida cristiana portada al martiri i seria un bon estímul per a la joventut que tan necessitada està de testimonis de la nostra Fe.
