Rd. Dr. Josep Samsó i Elies

Mn. Lluís Xiró, observant el comportament del jove, el va protegir i va començar a fer passos pel trasllat dels Samsó a Barcelona. El jove Josep Samsó, que aleshores tenia tretze anys, va ingressar al Seminari de Barcelona. Es va distingir per la seva pietat i el seu talent. El més d'octubre de 1908 era ordenat sots-diaca, a títol de servei de l'Església –la carrera parroquial-, a Vic pel bisbe Torras i Bages. El bisbe de Barcelona, Joan Josep Laguarda i Fenollera, el va acollir com a secretari personal. 

El 12 d'abril de 1910, amb una dispensa d'onze mesos per part del bisbe, ja que encara no havia fet els 23 anys, el Dr. Josep Samsó era ordenat de prevere de mans del mateix Laguarda. Set dies després, coincidint amb la festivitat de la seva onomàstica –Sant Josep-, celebrava la primera Missa a la capella del Centre Obrer del carrer Calàbria de Barcelona pertanyent a la Societat Catequística de la Sagrada Família.

El 23 de juliol de 1910 va ser nomenat coadjutor de la parròquia de Sant Julià d'Argentona. Allí va romandre durant 7 anys. L'11 de gener de 1917 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Joan de Mediona. A la mort del rector de Santa María de Mataró, Dr. Roig, Josep Samsó va quedar nomenat arxipreste de la ciutat de Mataró i titular d'aquesta parròquia.

El Dr. Samsó amb el clergat parroquial durant la processó de Diumenge de Rams. Plaça de Santa Maria.

La preparació, ordre, la netedat i la dignitat que van impregnar la vida litúrgica de Santa Maria durant el rectorat del Dr. Samsó. Un cop nomenat rector, el Dr. Samsó va posar ordre en algunes pràctiques devocionals tradicionals de Santa Maria, especialment les que tenien lloc des del diumenge de Rams fins al Divendres Sant. Va dignificar igualment les processons de Setmana Santa, la de Dijous i de Divendres Sant, donant lloc al l'actual cos d'Armats de Mataró.

El Dr. Samsó era molt constant en les seves visites curtes però molt freqüents al Santíssim Sagrament, sobre tot quan havia de fer alguna cosa important. Un altre dels trets de l'espiritualitat cristològica i sacerdotal del Dr. Samsó va ser la seva devoció al Bon Pastor. A la placa commemorativa de la seva mort a la façana de la basílica s'hi va reproduir la frase evangèlica, el Bon Pastor dona la vida per les seves ovelles.

La Federació de Joves Cristians

En un acte celebrat el 16 de novembre de 1931 al Foment Mataroní, on van assistir Ferran M. Ruiz Hébrard, el president Fèlix Millet i Maristany, i el Dr. Bonet, noranta joves mataronins van establir la F.J.C. a la ciutat. El 27 d'abril de 1932 ja hi havia constituïts els quatre grups que tindrà la F.J.C. a Mataró: el format a Santa Maria, anomenat Joventut creat dins de El Foment i de facto compartint elements amb la Congregació Mariana. En va ser consiliari Mn. Joan Domènech; el Grup Renaixement-Sant Jordi de la parròquia de Sant Josep format dins del Círcol Catòlic i amb el Dr. Plandolit com a consiliari. Seria el grup del futur activista cultural Esteve Albert; el Fides Intrepida format dins de l'Escola Pia Santa Anna; i el del carrer d'en Pujol, d'universitaris, anomenat Lleó XIII i que tenia per conciliari el Dr. Francesc X. Pasqués, capellà del Col·legi Valldemia i col·laborador del Dr. Samsó al Foment. Al Grup de Santa Maria hi hauria també la secció d'avantguardistes, candidats adolescents a la F.J.C.. Els dies 22 i 23 d'abril de 1934 cent cinquanta fejocistes mataronins van assistir al I Congrés General de la Federació a Barcelona. 

L'any 1933, es va fundar la secció teatral del Foment, L'Elenc Dramàtic. En va ser l'impulsor Mn. Joan Domènech i Casas, un altre dels estrets col·laboradors del Dr. Samsó a les Congregacions. L'any següent s'estrenaria la remodelació total i ampliació de l'antic teatre i la secció interpretaria els pastorets El Misteri de Nadal de Mn. Francesc Gay. Es tractava d'un exemple més de sana rivalitat amb el Círcol Catòlic d'Obrers que el 16 d'abril de 1933 estrenava també teatre, la Sala Cabañes, beneïda pel Dr. Samsó, i on es representarien els cèlebres pastorets L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies.

A l'octubre de 1934, un grup d'homes armats va entrar a la rectoria de Santa Maria, amenaçant al rector i a la gent que estava amb ell, els van obligar a anar a la nau central i apilar cadires, i li van ordenar al rector que prengués foc. Samsó es va negar, malgrat les amenaces. Aquells homes van incendiar un altar i alguns utensilis. Quan van poder arribar alguns feligresos el foc es va poder apagar. El rector va perdonar a aquells homes i no va voler revelar la seva identitat quan va ser convidat a fer-ho per l'autoritat judicial.

Les eleccions del 16 de febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular. El Dr. Samsó veia a venir una època de màrtirs. Fruit de la intuïció de com podrien acabar els esdeveniments, el rector de Santa Maria va dir a la seva mare en una ocasió Demano a Nostre Senyor que si m'ha destinat al martiri que em doni forces per fer-hi front. En una altra, pel juny, va comentar la situació del moment a una de les seves deixebles espirituals, la Mare Carme Majó, Cada dia en l'oració em preparo pel martiri, perquè estic convençut que el que ens espera són, no solament paraules, sinó fets.

Poc abans del mes de juliol va dir, Venen temps molt dolents, però no em de témer, ni un sol cabell caurà del nostre cap sense el permís de nostre Pare celestial i si vol que donem la vida per Ell, què més podem ambicionar? Ell ens donarà la força necessària.

Durant la nit del dissabte 18 al diumenge 19 hi van haver registres i detencions per les cases a Mataró. A les tres de la matinada, un grup de policies acompanyats de dos empleats de l'Ajuntament van trocar a la porta de la rectoria amb un cops tant forts amb el picaporta que van espantar tot el veïnat. Des del primer pis, el Dr. Samsó va demanar als assaltants del carrer què volien. Li van respondre que eren policies de la Generalitat, que baixés i obrís. Abans de fer-ho, el rector va trocar per telèfon a l'Ajuntament per explicar el que estava passant. Li van contestar que obeís.
Així que van entrar, els assaltants van posar el vicari de cara a la paret per escorcollar-lo ja que creien que portava armes a sobre tot reprenent-lo per haver trigat tant en obrir la porta.
L'objectiu del grup era fer un registre complert de la rectoria i l'Església.
La germana del rector es va espantar molt ja que els homes portaven les pistoles a la ma. Un del grup la va tranquil·litzar. Aleshores un dels assaltants va explicar al Dr. Samsó l'objecte d'aquella visita nocturna i que se l'endurien a Barcelona.

Després d'una tensa espera i mentre alguns del grup començaven a escorcollar l'església en companyia de Mn. Cortinas i en Cabot, els de la rectoria van convidar els assaltants a prendre unes pastes i vi bo. Al cap d'una estona, un d'ells va dir a la seva germana que anés a avisar a la seva mare per dir-li que no s'endurien al seu fill.
Durant el registre, el Dr. Samsó es va quedar assegut a un banc llarg que hi havia en un dels corredors de la rectoria antiga en companyia de dos dels pistolers, i van començar a parlar amistosament: Ja poden registrar tant com vulguin, res m'importa, sempre he estat la meva opinió de defendre l'Església amb tots els mitjans possibles, menys amb les armes, perquè Jesucrist, el meu Diví Mestre, va defendre la seva Església morint i no matant. 
El Dr. Samsó, els vicaris Artigas i Cortinas i els cinc o sis joves, van decidir aleshores d'amagar el Santíssim en un lloc secret per evitar profanacions.

El Dr. Samsó es va anar a refugiar a can Ximenes, casa d'uns fidels. Va arribar vestit de paisà, amagat darrere la gorra i les ulleres de sol. El matrimoni va estar molt content de poder-lo hostatjar tot i ser conscients del perill que corrien. Durant la seva estada el Dr. Samsó celebraria Missa cada matí en una habitació de la casa on hi havia una imatge del Nen Jesús al pessebre.
Algunes de les poques persones que sabien de la seva estada a can Ximenes el passaven a visitar. Les informacions que anaven arribant eren cada dia pitjors, i es tenies notícies dels escorcolls i registres a les cases per buscar capellans amagats. 

El dia 29 el Dr. Samsó es va llevar molt neguitejat. A la tarda, les notícies que a Barcelona havia començat una autèntica caça a l'home amb els sacerdots i dirigents seglars catòlics el van impressionar. Va preguntar per alguns capellans per saber si eren vius o morts. Van explicar-li que a Caldetes havia estat agafat el dirigent d'Acció Catòlica Joaquim Maria de Nadal. Aquesta notícia el acabar d'aixafar. Havia de marxar de Mataró perquè estava comprometent els amfitrions. Havia de marxar abans que es compliquessin més les coses ja que a la ciutat encara hi havia hagut assassinats de religiosos. 

A les cinc del matí del dia 30, Joaquim Ximenes va sortir de casa per donar un cop d'ull als carrers. Un quart d'hora més tard, el Dr. Samsó passava per la porta de can Ximenes per no tornar-hi mai més.

A l'estació només hi havia una dona i tres homes. El Dr. Samsó va preguntar-los a quina hora sortia el primer tren cap a l'Empalme.
La dona a qui havia preguntat l'hora l'havia reconegut el Dr. Samsó per la veu i va delatar-lo, informant al personal de l'estació que dins la sala d'espera hi havia el rector de Santa Maria disfressat. A les 5:50 va entrar-hi un grup de milicians. Uns altres es van quedar fora. I anaven entrant i sortint. Li van demanar la documentació. El Dr. Samsó no va amagar la seva identitat. Aleshores van entrar a l'etació un altre grup, dos dels quals, després de carregar l'arma van entrar a la sala d'espera. Van segur més entrades i sortides. Finalment a entre les 5:57 i les 5:58 va sortir el Dr. Samsó lligat com un malfactor acompanyat d'uns quants milicians. Van sortir al vestíbul i de l'estació i van enfilar carrer Lepant amunt, Custodiat va arribar a la presó on el van tancar.
La dona que el va delatar, que reparava paraigües i esmolava ganivets, era a l'estació per si s'havia d'escorcollar alguna persona sospitosa de sexe femení. Coneixia al Dr. Samsó perquè en alguna ocasió havia anat a la rectoria a demanar ajut econòmic.

Durant el mes d'agost de 1936 van haver-hi unes trenta-cinc persones tancades a Mataró. En unes poques cel·les grans eren tots encabits, amb matalassos per terra per falta d'espai. Durant els trenta-tres dies que va estar empresonat, el Dr. Samsó la va convertir en la seva nova parròquia.

L'arribada del Dr. Samsó a la presó provocaria sorpresa i commoció dels que hi eren reclosos. A les 8 del matí es van obrir les portes de les cel·les que comunicaven amb el patí. Molts es van abraonar sobre seu per saludar-lo. 
Barrejats entre detinguts per delictes comuns, eren empresonats alguns seglars i capellans per les seves conviccions religioses o per una pretesa sospita antirevolucionària. Tots els que hi eren, fins i tot els més indiferents, van acabar agombolant-se al voltant del Dr. Samsó. El rector de Santa Maria es va prodigar en consols i en infondre confiança i ànims en uns moments on els allí tancats estaven del tot abatuts, convençuts que serien passat per les armes aviat. Durant aquells dies va ser tret de la presó Mn. Batlle, capellà de 66 anys, natural de Calella. Després de ser torturat per forçar-lo a dir on tenia la seva pretesa fortuna, va ser assassinat. Un altre dia va arribar a la presó la notícia de l'assassinat el 19 d'agost del monjo benedictí de Montserrat i fill de la ciutat, Emilià Guilà i Ximenes. El Dr. Samsó va comentar, Mataró ja té el seu primer màrtir. El seu germà, Ramon Guilà, fejocista, també seria assassinat per motius religiosos el març de 1938.
Aprofitant les ocasions possibles, sense aixecar sospites, tothom es feia proper al Dr. Samsó, qui es va convertir en pare i pastor de tots ells. La seva estada a la presó es va convertir en una veritable missió. Quan entrava un nou pres, normalment pares de família que mai havia fet cap delicte i que psicològicament estaven enfonsats, el Dr. Samsó feia per manera d'apropar-s'hi, per calmar-los, consolar-los i infondre'ls ànims. Les seves paraules i exhortacions religioses van fer que molts s'enfervorissin i prenguessin fermes resolucions de seguir una vida cristiana. Un dels reclusos va preguntar-li un dia d'on treia la fortalesa d'ànim, aquella confiança i tranquil·litat d'esperit que a tots reconfortava ja que tot portava a pensar que la morts els cridaria aviat. Va respondre-li ensenyant el Breviari, aquí estan les oracions més eficaces per aconseguir el favor i gràcies de l'Altíssim, aquí el consol, aquí els més bells exemples en la vida dels Sants, i veient d'inquietud i temors dels seus companys va afegir, no tingueu por. Jo sóc l'escollit pel sacrifici. Alabat sigui el Senyor.
Els que van sobreviure explicarien que el seu somriure característic i les seves dolces paraules eren un consol per tots.
Molts es van confessar amb el Dr. Samsó convençut que seria la darrera vegada abans de presentar-se davant de Nostre Senyor. Alguns dels que van sobreviure explicarien aquestes converses espirituals amb una gran emoció, com un dels moments més sentits de la seva existència. Un pres va dir que el Dr. Samsó, qui va poder acosneguir un Kempis, van convertir aquells dies en un mena de retir espiritual per tots.
La seva nova i empresonada feligresia va formar al voltant seu una mena d'informal guàrdia de protecció. Un fuster catòlic que hi era empresonat, de tarannà emprenedor, va dir en una ocasió: Si venen a buscar al Dr. Samsó, primer em tallaran les mans que jo deixar-lo anar. Totes les nits, abans de retirar-se a descansar, el Dr. Samsó donava la benedicció a tots ells i s'acomiadava amb un,fins demà, si Déu vol.
Aquests, per demostrar la seva estimació que li tenien, li netejaven la cela per torns i no van permetre que prengués part en la neteja general que a tots corresponia. Una vegada van haver de treure-li una escombra de les mans perque volia ajudar com la resta. A la presó es resava cada dia el rosari en dos torns. Un al matí i l'altre a la tarda. Quan un resava, l'altre jugada a pilota al pati perquè els carcellers no poguessin sentir les oracions amb la fresa del joc.

Els familiars i amics que visitaven, en les hores establertes, els presos, sovint demanaven la presència del Dr. Samsó al locutori. De fet es va arribar a formar una xarxa del socors blanc catòlic per tal de fer més suportable l'estada del rector a la presó.
Dues famílies serien les encarregades de portar-li menjar a la presó, els Esquerra, primer, i els Gironès, després. De fet era menys perillós que hi anessin els segons ja que alguns dels seus membres eren republicans confessos. Josep Gironès, el cap de casa, era veí de la rectoria i membre de la Junta d'Obra de Santa Maria. La seva dona, Josefa Carbó i Massachs, seria l'encarregada de portar-li el menjar i roba neta i planxada al Dr. Samsó a la presó. Era la que menys sospites podria aixecar.
Dos joves intrèpids van arriscar-se a portar li l'Eucaristia, per primera vegada, el 15 d'agost festivitat de l'Assumpció. Sabem que Miquel Esquerra i Tunyí, fejocista i congregant de Santa Maria, li va portar la Comunió a la presó, amagada dins d'una caixa de cigarretes. Durant la resta del seu captiveri va poder combregar més vegades, la darrera de les quals el mateix dia del seu assassinat.
Josefa Carbó aconseguia l'Eucaristia i la posava dins d'un tovalló blanc –que s'ha conservat- i que amagava dins del cistell on duia l'esmorzar al Dr. Samsó a la presó. Sembla ser que des del dia 15 d'agost va poder combregar dues vegades per setmana. El alguna ocasió el rector de Santa Maria va arribar a donar la comunió a alguns dels presos. El Dr. Samsó agraïa a Josefa Carbó el menjar que li portava però que sobretot no es descuidés de portar-li l'Esmorzar que tant m'agrada.
El dia 31 d'agost, el Dr. Samsó, com presentin el que esdevindria, es va confessar aquell mateix dia amb el P. Josep Maria Sirés, escolapi fill de Mataró que també era tancat a la presó.
L'endemà Josefa Carbó entre les 8 i les 9 del matí va portar el llibre al Dr. Samsó conjuntament amb el cistell amb el menjar i la Comunió. Aquell matí va poder combregar, seria el seu Viàtic.

Per tal d'anar a lluitar al front, es va constituir durant les setmanes prèvies a finals d'agost de 1936 una columna amb milicians anarquistes provinents del Maresme. Portaria el nom de Malatesta, en homenatge a Enrico Malatesta un líder del moviment anarquista. El dia 31 els columnistes eren concentrats a Mataró a punt per marxar al front d'Aragó. Abans de deixar la ciutat i presos d'una follia assassina, els milicians de la Malatesta van exigir passar per les armes tots els detinguts que per motius antirevolucionaris que hi havia tancats a la presó. La sang que havien de vessar al front demanava una anticipació compensatòria.

Durant tota la nit, els membres de l'Ajuntament van intentar tranquil·litzar-los. Es va negociar tot el que es va poder per tal de baixar les xifres dels que havien de ser morts. Finalment, en una solució de compromís, es va acordar que matessin només el rector de Santa Maria. La seva vida salvaria la dels seus companys. L'Ajuntament, que havia perdut tot poder real sobre l'ordre públic, faria els ulls grossos l'endemà quan els anarquistes l'anessin a buscar a la presó per dur-lo a matar.

A les 11 del matí del primer de setembre de 1936 es va presentar un grup de milicians a la presó. El carceller va anar a buscar el Dr. Samsó a la seva cel·la i li va dir Samsó, el criden per sortir, obligant-lo a agafar la seva americana i a seguir-lo sense donar cap explicació més. Els seus companys de cel·la va envoltar-lo de seguida. El rector es va acomiadar d'ells abraçant-los un per un, intuint que seria la darrera vegada que es veurien, els va beneir i dir, Fins el cel, quan Déu ho vulgui. Tots van entendre que el portaven a matar. Feia exactament 17 anys, que havia pres possessió de Santa Maria.
Un cop a fora de la presó, el van fer pujar dalt del tristament cèlebre auto fantasma, el Lancia vermell que anava a buscar la gent a les cases per dur-les a matar a dalt de la collada de Parpers. Sembla que el Dr. Samsó va demanar-los que si l'havien de matar, que ho fessin al cementiri.
Un noi de disset anys que es deia Jaume Ferrando i Grau, pescador i fill de pescadors, i un amic seu que es deia Valentí i que el van matar a la Guerra, eren a la Riera. Van veure l'auto fantasma que arrencava. Sabien el que havia dit la columna Malatesta. Moguts per la intuïció que anaven a matar al Dr. Samsó van començar a córrer cap al cementiri.

Des de l'esplanada de baix, on cada any agafava la paraula per predicar un cop acabat el Via Crucis, el grup va començar a pujar les escales del que s'anava a convertir en un nou Gólgota. El Dr. Samsó, lligat de mans, anava al davant sol amb gran serenitat i resignació. Vestit amb l'americana, portava una camisa blanca i espardenyes. Rere seu, el piquet d'afusellament format per tres individus. Arribats a la terrassa de dalt, des d'on es gaudeix d'una esplèndida vista de Mataró, Santa Maria i el mar, es van aturar. Un d'ells va deslligar el Dr. Samsó.

Jaume Ferrando i el seu amic havien arribat al cementiri però no van poder entrar perquè havien barrat el portal des de dins. Aleshores van anar cap al cementiri civil anomenat dels espiritistes i van saltar la tàpia que mig enderrocada separava aquest espai del cementiri catòlic. Van sortir darrera del panteó de les Monges del Cor de Maria. Amb l'ajut d'un petit carro de portar morts van pujar dalt d'aquest panteó i tapats rere un xipré van contemplar l'escena.
El Dr. Samsó era davant del seu escamot d'execució. Va demanar aleshores que respectessin la seva mare i germana. Li van respondre que no els hi passaria res. Després els va dir que els perdonava a tots de tot cor. Un dels del piquet el va fer callar amb unprou, que encara ens convenceria. Aleshores el Dr. Samsó va obrir els braços i va dir Abraceu-me que jo us perdono i els va abraçar menys el que havia avisat de continuar. S'hi va negar tot fent un pas enrere. Si l'arribo a abraçar, no l'hauria mort, diria més tard.

Un dels membres de piquet va apropar-s'hi per posar-li una vena als ulls. Amb una gran serenitat va exclamar-se, Jo no sóc un criminal, vull mirar de cara a Mataró i a les Santes que tant he estimat i es va negar a li tapessin els ulls i que l'afusellessin per l'esquena. Aleshores tot seguit va reconèixer un dels membres de piquet,un gitano anomenat el cadiraire, perquè arreglava cadires. Aquell home havia passat amb freqüència pel despatx del rector per rebre alguna caritat. Fins i tot, segons una catequista de Santa Maria, alguns dels seus fills havien anat al catecisme de l'ermita de Santa Simó, que estava a càrrec de la parròquia. Això va afectar molt el gitano. Aleshores el Dr. Samsó va obrir els braços i tots van quedar com frenats. Però un d'ells, el que no havia volgut abraçar-lo, va fer comminar els altres a acabar la feina que havien vingut a fer, seria una vergonya tornar-lo viu a Mataró va dir. Seria l'únic que dispararia sobre el cos del Dr. Samsó.
El tret mortal va ser disparat al cap. Abatut, va ser rematat per un tret de gràcia pel mateix individu. Eren cap a dos quarts de dotze del migdia. El Dr. Samsó tenia quaranta nou anys.

Josep Samsó va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a la basílica de Santa Maria de Mataró, amb presència del cardenal i arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach i de l'arquebisbe Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants i enviat del Vaticà, que fou l'encarregat de llegir el decret de beatificació, en llatí, signat pel papa Benet XVI. A la cerimònia també hi assistiren 400 sacerdots, l'arquebisbe emèrit de Barcelona Ricard Maria Carles, José Montilla i Jordi Pujol, entre altres personalitats.

Aquesta fou una beatificació històrica, ja que fou la primera cerimònia d'aquest tipus celebrada a Catalunya des del segle XII, després de les noves disposicions del papa Benet XVI que permeten que aquesta cerimònia es realitzi al lloc d'origen del beat, en lloc de Roma. Coincidint amb la beatificació, les seves relíquies es van traslladar a la capella de les Santes de Santa Maria de Mataró.

L'endemà de la beatificació, el papa Benet XVI, després de resar l'Àngelus a Roma, va usar la llengua catalana per proposar al nou beat Josep Samsó com a model per a sacerdots i laics.