Pere Noguera Cruells
“Jo no fugiré, vingui el que vingui, i si sabés on en fan de màrtirs, allí aniria”.
En castellano aquí.
Pere Noguera havia nascut el dia 12 de juliol de 1885 a Prats de Lluçanès (comarca barcelonina del Lluçanès). Era fill de Josep Noguera Santias i Maria Cruells Bruch. El pare era obrer d’una fàbrica tèxtil. Quan Pere tenia tres anys, la família va anar a viure a la vila de Ripoll, a la colònia industrial coneguda com La Noguera.
Pere era també obrer tèxtil de la fàbrica Sanpere Hnos., coneguda com la fàbrica de “Can Dansa”, a Ripoll. I des de molt jove va pertànyer a les Congregacions Marianes. Professava una devoció especialíssima a la Mare de Déu; havia pelegrinat dues vegades a Lourdes. Mai no va negligir la pregària familiar del Rosari. Eren molts els dies que, abans d’anar a la fàbrica, assistia a l’Eucaristia al Monestir de Santa Maria.
Mai no desaprofitava l’ocasió de fer apostolat entre els seus companys. Distribuïa molts exemplars de la revista “Ave Maria”; d’aquí el sobrenom amb el qual se’l coneixia: “Peret de les avemaries”. Va ser ànima i motor del grup local de la “Lliga Parroquial de la Perseverància”, moviment que es va escampar per tota Catalunya en els anys vint, amb la finalitat d’impulsar la pràctica dels exercicis espirituals.
Pere era conserge del grup i es valia de tots els mitjans per convèncer els seus germans exercitants a assistir a les reunions, recessos i actes de pietat organitzats per la Lliga. Ell mateix practicà dues vegades els Exercicis Espirituals. Personalment repartia la revista “Perseverància”, portaveu de l’obra dels Exercicis Espirituals.
Va ser cofundador i propulsor del Grup local denominat “Tallaferro” de la “Federació de Joves Cristians de Catalunya”. Els dies festius acostumava a visitar malalts crònics i, malgrat del seu pobre jornal, els proporcionava alguna ajuda econòmica.
El captivava la idea de ser màrtir de Crist. Els seus companys li van sentir dir: “jo no fugiré, vingui el que vingui, i si sabés on en fan de màrtirs, allí aniria”.
A partir del 20 de juliol de 1936 es va constituir a Ripoll el Comitè Executiu Antifeixista, amb la missió d’implantar la revolució. El formaven individus radicals de la CNT-FAI, de l’UGT, d’ERC, i del PSUC. La seva primera tasca va ser l’assalt, pillatge i destrucció del contingut de les esglésies de Sant Eudald, de Sant Pere i del Monestir de Santa Maria, a més d’incautacions. La segona fase fou la detenció de persones sospitoses de no abraçar la causa revolucionària, a les què anomenaven feixistes i tancaven en l’escola de Sant Hou, que havia estat regida pels salesians, i havia esdevingut presó del comitè. La tercera fase fou l’assassinat de les persones que figuraven en la llista negra decidida pel comité.
La primera víctima, d’entre els més de 40 ripollesos assassinats, va ser el nostre biografiat.
El divendres 28 d’agost de 1936 a dos quarts de vuit del matí, Pere, com de costum, sortia de casa per dirigir-se a la fàbrica. Al cap d’uns 300 metres es detingué un cotxe del comitè al seu costat i el van obligar a pujar. Al cap de poc, va caure crivellat a trets en el paratge conegut com Terradelles, a la carretera de Ripoll a Vic, a uns quatre quilòmetres de Ripoll. Tenia 51 anys. Les seves despulles reposen en el cementiri de Ripoll.