Francesc Xavier Marcet i Ballver
Francesc Xavier Marcet i Ballver va néixer a Terrassa el 10 de gener de 1908 i va ser batejat l’endemà a la parròquia del Sant Esperit, d’aquella ciutat.
Després fer la cultura general, va realitzar cursos de literatura antiga i moderna, llengües i filosofia; cursà també la carrera de Dret. Els estudis li atorgaren una cultura molt vasta i una formació molt profunda.
Exercí com advocat. Es casà amb Paulina Sala Busquets, de la qual tingué una filla pòstuma, que portà per nom Paulina, com la mare. La vida matrimonial va ser exemplar.
Francesc Xavier Marcet va ser president i ànima del grup “Avant” de la Federació de Joves Cristians, de la parròquia del Sant Esperit, de Terrassa. Escrivia a la revista “La Croada” del grup, textos de gran profunditat cristiana, que eren molt ben acceptats. Tenia una gran do per a la música i una veu excel·lent. Va posar aquestes qualitats al servei litúrgic i de la recreació en festes socials i trobades amb amics. Va ser mereixedor de diversos premis en Jocs Florals.
Posseïa una presència simpàtica i atraient, i una bondat innata que captivaven; era bo i vertader apòstol. Alguns menystenien la seva espiritualitat i divulgaren la seva militància carlina, cosa que l’esposa negà rotundament.
F. Xavier Marcet va ser detingut per primera vegada, el dia 23 de juliol de 1936 a Terrassa i traslladat a la presó Model de Barcelona, on restà fins el 4 de octubre del mateix any en què el van deixar lliure. A la presó es va assabentar de l’assassinat del seu pare i de dos germans seus, i que la seva esposa esperava la que va ser la seva única filla i pòstuma.
Després d’aquests fets s’amagà en un pis de Barcelona. Malgrat tot, va ser novament detingut el dia 31 de desembre del mateix any i afusellat el dia 1 de gener de 1937 al cementiri de Terrassa, on va ser enterrat a la fossa comuna.
Després de la guerra el seu cos va ser reconegut. En el trau de la jaqueta que duia en el moment del seu assassinat portava la insígnia de la FJCC. En una de les butxaques hi trobaren la medalla-escapulari que li havia donat la seva esposa durant una visita a la presó.
L’acusació de què va ser objecte fou la ser catòlic i col·laborador en obres apostòliques de l’Església. La seva esposa afirmà que: “l’acusaven d’haver encaminat els joves, per camins de perdició; de fet, com a president del grup Avant de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) els havia guiat cap a Crist; Xavier era un bon cristià, ferm catòlic i una de les millors persones del món.” Un altre agreujant va ser el fet que els membres de la família Marcet figuraven en les llistes d’aquells que havien de ser occits.
Pensament
Recollim alguns fragments dels escrits de F. Xavier Marcet a la revista La Croada:
“La Federació porta a la nostra terra el segell més característic de les obres d’Acció Catòlica: l’oportunitat. Va néixer quan es necessitava; quan els canvis de la cosa pública, preparaven a l’apostasia general d’aquells que ja havien apostatat en el seu cor, i sortia un estol de joves, professant a tot vent la fe en Crist i en l’Església i la seva voluntat de conquerir la Pàtria pel Crist. I la seva actuació providencial en moments els més difícils ha enrolat en aquest cor de cantaires de la fe, en tres anys i mig solament, més de 15.000 joves catalans.” (…) “Fejocistes, som Acció Catòlica; som apòstols; exercim el doble apostolat en nosaltres mateixos i en els altres per a merèixer la confirmació total i absoluta de la nostra obra.” (La Croada, núm. 2, 1935)
“(Amb la FJCC, a Terrassa) hem minorat potser les nostres individualitats”sotmetent-nos a la direcció dels altres. Què hi fa. La humilitat és la base de totes les obres grans. El gra de blat, diu l’Evangeli, ha de caure al solc i podrir-se; solament així les messes pujaran després curulles i gonflades de fruit.” (La Croada, núm. 3, 1935)