El dret a la classe de religió en l'escola

El dret a la classe de religió en l'escola

Presentació

El dia 7 d’octubre de 2000 a la seu del Seminari de Barcelona, els Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya, vam dedicar la XII Jornada de reflexió al tema el dret a la classe de religió en l’escola a la claror de tres ponències que el tractaren des dels vessants eclesial, legislatiu i situacional. Hi assistiren també professors de religió de l’escola pública.

Com a fruit de la sessió i de les converses posteriors amb diversos responsables i experts, oferim el present document, moguts pel desig de cooperar a la millora i renovació de la instrucció i educació dels infants i adolescents del nostre país i, en funció d’aquest objectiu, a la millora i renovació de l’exercici del dret a la classe de religió en les escoles.

Consideracions inicials

Hem tingut en compte la Declaració Universal dels Drets de l’Home, les Declaracions sectorials dels organismes de l'ONU i de la UNESCO, les Convencions europees, la Constitució espanyola de 1978, les lleis LODE 1985 i LOGSE 1990, i l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

També hem advertit que l’Assemblea del Consell d’Europa (Recomanació del 27 de gener de 1999) afirma que la democràcia proporciona el millor marc possible a la llibertat de consciència, a l’exercici de la fe i al pluralisme de les religions; i que, de la seva banda, la religió, a causa del seu compromís moral i ètic, pels valors que defensa, pel seu sentit crític i per la seva expressió cultural pot ser un complement valuós de la societat democràtica.

Partim del convenciment que la persona no pot esdevenir plenament si no s'obre de manera conscient i responsable a la seva dimensió última, que és religiosa, i que no pot fer això si no rep una adequada instrucció i educació.

Pouem en la Doctrina Social de l’Església principis, criteris i orientacions que aclareixen i guien la temàtica que ens ocupa, alhora que ens adherim als bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en llur apressament eclesial i civil de l’esmentat dret.

Tot això ens porta a afirmar novament el dret dels alumnes (i, en llur funció, dels pares i tutors) a l’ensenyança religiosa dins la institució escolar i, doncs, a gaudir d’una proposta formativa que els possibiliti d’activar pedagògicament els valors que afecten la dimensió transcendent de l’existència humana.

Propostes d’acció

Cenyint-nos a l’àmbit concret de l’ensenyança de la religió catòlica en els centres públics de Catalunya, presentem als pares i als alumnes, als professors, als centres docents, a les Delegacions diocesanes d’ensenyament i a la Conselleria d’ensenyament de la Generalitat les següents propostes d’acció que se centren tant en la persona dels ensenyants com en l’objecte de l’ensenyança.

A) Als pares i als alumnes catòlics

Conèixer la fonamentació eclesial i legal de l’ensenyament religiós en les escoles públiques i apressar-ne les conseqüències pràctiques; amb vista a la qual cosa els proposem de:

1. Créixer en la consciència dels seus drets i deures a la claror de la Carta dels drets de la família de la Santa Seu (8 d’octubre 1983), art. 5; de la Declaració Universal dels drets Humans de l’Assemblea general de les Nacions Unides (10 de desembre de 1948), arts. 18 i 26; de la Declaració dels drets del nen de la mateixa Assemblea (20 de novembre de 1959), arts. 1, 7 i 10; de la Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’esfera de l’ensenyament (14 de desembre de 1960), art. 5.1.b)2n.; i del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals (16 de desembre de 1966), art. 13.3.

2. Activar el dret de gaudir de llibertat religiosa en el centre escolar: d’una banda, instant i actuant l’exercici de la classe de religió en funció de les disposicions legals i d’una consciència ben formada en els àmbits personal i familiar; i, de l’altra, oposant-se amb fermesa a totes les disposicions i accions que neguen, dificulten, violen o menystenen l’esmentat dret.

3. Valorar els professors de religió i la seva missió: sostenint llurs drets, exigint-ne el compliment dels deures, secundant-los en la tasca, assimilant-ne i agraint-ne la docència i defensant-ne la funció eclesial i social.

B) Als professors de religió

Ser conscients de la seva decisiva contribució a la formació integral de l’alumne en el marc del projecte educatiu de l’escola; amb vista a la qual cosa els proposem de:

4. Viure en un clima de confiança la seva relació amb la Jerarquia eclesiàstica a partir de l’admissió lúcida i de la vivència joiosa de la seva condició de membres i fills de l’Església catòlica, que veuen en la Declaració eclesiàstica d’idoneïtat la certificació pública de llur competència professional amb vista a exercir adientment la missió rebuda.

5. Basar-se en el programa aprovat per l’autoritat eclesiàstica; aprofundir-lo científicament i pedagògica; mantenir-se fidels a la fe i a la doctrina de l’Església; i, doncs, procedir talment en l’exercici de la missió rebuda al servei de la comunitat educativa, que se’n derivi com a tret connatural la renovació anual de la dita missió.

6. Explicitar la dimensió social de l’assignatura de religió a fi de contribuir que els alumnes esdevinguin bons ciutadans al servei del país i s’obrin a les exigències cíviques de la justícia i de la solidaritat.

7. Conrear l’afecte, la comprensió, la rectitud d’esperit i la disponibilitat per al col·loqui personal en relació amb els alumnes.

C) Als centres docents

Activar i dur a terme totes les possibilitats de l’actual legislació referents als ensenyants i a l’ensenyança de la religió des d’un enfocament positivament laic que, en tenir com a objectiu i, alhora, com a marc de referència el reconeixement i la promoció del dret humà i civil de llibertat religiosa dins el context democràtic de la convivència, exclou els reduccionismes tant del confessionalisme coactiu com del laïcisme excloent; amb vista a la qual cosa els proposem de:

8. Reconèixer, garantir i potenciar l’exercici dels drets i deures dels professors de religió en condicions de paritat amb la resta de docents.

9. Facilitar-los la coordinació interior (en el centre) i exterior (entre distints centres) dels horaris de la classe de religió a fi d’assolir la plena dedicació, o la més gran possible, a llur tasca específica.

10. Possibilitar-los de completar la jornada laboral amb matèries i tasques per a les quals tinguin titulació i preparació adient, quan s’escaigui la impossibilitat de professar amb plenitud d’horari l’assignatura de religió (vegeu n. 25).

11. Presentar i publicitar l’assignatura de religió en condicions d’igualtat amb la resta d’assignatures.

12. Facilitar als alumnes i als pares i tutors el ple exercici de llur dret de llibertat religiosa quan fan l’opció de la classe de religió; conseqüentment, eradicar del tot, allí on s’hagin introduït, les praxis que duen a suprimir-la, menystenir-la, ridiculitzar-la o a orientar l’alumne vers assignatures o opcions altres que la religió.

13. Adjudicar el lloc que li correspon a l’assignatura de religió en les sessions del claustre de professors destinades a la reflexió sobre la dimensió transversal dels currículums i a la consegüent didàctica de conjunt.

D) A les delegacions diocesanes d’ensenyament

Intensificar el treball que dediquen als ensenyants i a l'ensenyança de religió en les escoles de titularitat pública; amb vista a la qual cosa els proposem de:

14. Assolir i posar constantment al dia un coneixement precís de la situació i activitat docent dels professors de religió.

15. Afavorir per tots els mitjans la formació permanent dels professors de religió (cultural i espiritual) amb vista a millorar l’exercici de la seva tasca.

16. Institucionalitzar trobades periòdiques entre els professors de religió de cara a aprofundir els continguts dels programes de religió i a conjuminar la fidelitat al magisteri de l’Església amb la creativitat en la transmissió pedagògica.

17. Interessar-se per les seves justes reivindicacions contractuals i defensar-les quan s’escaigui.

18. Institucionalitzar un diàleg permanent i una consegüent cooperació entre els professors de religió de les escoles públiques i els de les escoles catòliques.

19. Contribuir a precisar els drets i deures dels professors de religió en relació amb els alumnes, els pares i tutors, la resta de professors, la institució escolar, la societat i la comunitat eclesial, talment que exerceixin la seva missió com a dipositaris d’una funció l’excel·lència de la qual es mesura per l’esmentada pluri-responsabilitat i pel contingut que transmet; i acompanyar-ne l’exercici amb eficaces mesures d’envigoriment, promoció, coordinació, publicitat i control i, quan s’escaigui, de defensa de llurs drets docents.

20. Potenciar l’interès dels professors de religió per la docència de la seva matèria talment que s’eviti tant una pèrdua d’aquest interès que degeneri en una mera recerca de manteniment del lloc de treball, com situacions límit que obliguin a plantejar el tema de la remoció en el marc de la proposta anual que contemplen els acords Església-Santa Seu, ratificats pel Tribunal Suprem de Justícia.

21. Orientar els cristians en general i el clergat i els consagrats en particular amb vista a col·laborar com més millor amb els pares i mestres en bé de la classe de religió en l’escola pública o concertada.

22. Pronunciar-se enèrgicament, quan s’escaigui, enfront de la marginació de la classe de religió en els centres públics o concertats.

23. Mantenir i envigorir el caràcter confessional i testimonial de la classe de religió catòlica, evitant el doble escull de convertir-la, d’una banda, en una formació catequètica i de reduir-la, de l’altra, a un mer coneixement del fet religiós en general i de les seves concrecions històriques en particular ("cultura religiosa", "història de les religions").

E) A la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat

Emprar tots els mitjans de la seva competència amb vista a afavorir tant l’exercici ple, lliure i fructífer dels drets i deures dels ensenyants de religió en funció dels drets i deures dels alumnes i de les seves famílies, com el ple estatut de la classe de religió en l’escola pública; amb vista a la qual cosa li proposem de:

24. Garantir i envigorir l’estatut de la classe de religió en funció dels acords Església-Estat i de la consegüent normativa de l’Administració educativa; i, doncs, valorar-la, de dret i de fet, com a matèria de caràcter fonamental a tots els efectes.

25. Reajustar el professorat talment que tots els professors de religió puguin exercir la seva tasca sense veure’s obligats a la pèrdua dels seus llocs de treball. Garantir la seva estabilitat i consideració laboral i les condicions econòmiques que comporten, amb drets i deures anàlegs als de la resta de professors. Reorganitzar la seva dedicació talment que cap professor de religió no es vegi obligat a esmerçar-se en altres matèries de docència o en altres tipus d’activitat escolar (vegeu n. 10).

26. Afavorir relacions permanents de diàleg i cooperació amb la Conferència Episcopal Tarraconense i les Delegacions diocesanes, en funció de les exigències i contingències del dret humà i civil de llibertat religiosa.

27. Arbitrar mesures que responguin de manera justa i equitativa al pluralisme confessional en creixement, talment que l’ampliació del ventall de classes de religió signifiqui un envigoriment del dret de llibertat religiosa i, doncs, no comporti un afebliment de l’oferta de la classe de religió catòlica.

28. Harmonitzar les disposicions i les decisions administratives referents a l’ensenyament religiós talment que palesin un capteniment positiu de la Conselleria d’Ensenyament en la dita matèria i que, eventualment, corregeixin aquelles corrupteles que fan més o menys inaplicable la normativa pràctica.

Barcelona, 24 de gener del 2001

Darrera modificació elDilluns, 01 abril 2013 19:37
Tornar al principi

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació? Contacta amb nosaltres.

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

Subfederació d'Educació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.