APP Radar Social

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Google PlayApp Store Badge ES 0609

Més informació.

PER SI NO N’HI HAVIA PROU, ARA UN CONFLICTE INSTITUCIONAL

Com recordem sovint, i sobretot en totes les ocasions que creiem imprescindible fer-ho, Radar Social no vol entrar mai en cap controvèrsia política, però de vegades es produeixen notícies o fets en el món polític que cal jutjar i analitzar conforme a principis morals o ètics, els quals no s’haurien de conculcar en cap ocasió. És en aquestes situacions quan la reflexió és obligada. Per això sempre proposem el contrast, del que es diu o es fa, amb els continguts de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Doctrina Social de l’Església. Ambdós codis ètics ens mostren que, en les actuacions polítiques, els principis democràtics s’han de respectar i complir en tot moment. El tema de reflexió que proposem avui té a veure amb aquests postulats.

Tots els mitjans de comunicació d’avui fan referència al conflicte que s’ha obert entre el Parlament espanyol i el Govern de l’Estat. En aquesta ocasió, agafem com a base allò què publiquen El Punt Avui i El País. Diuen, indistintament: “El president del Congrés dels Diputats, el socialista Patxi López, va enviar ahir una carta a la vicepresidenta en funcions del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per recordar que tant Mariano Rajoy com els seus ministres tenen l’obligació de sotmetre’s al control parlamentari”.

El xoc entre un Congrés constituït i un govern en funcions obre un conflicte institucional inèdit a l’Estat espanyol que pot acabar al Tribunal Constitucional. El Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts manifesta: “Aquest Govern ni pot ni ha d’estar sotmès a una Cambra amb la qual no té cap relació”. Per la seva banda, el president del Congrés dels Diputats recorda al Govern que “la funció de control, reconeguda per la Constitució espanyola, existeix fins i tot estant el govern en funcions, i adverteix “que el seu vet a comparèixer conculca la seva obligació de sotmetre’s al control polític del Congrés dels Diputats”.

Què diu, per tant, la Constitució espanyola? L’article 26.2 de la Llei del Govern diu: “Tots els actes i omissions del Govern estan sotmesos al control polític de les Corts Generals”. Segons aquesta Llei, per altra banda, el Govern interí ha de limitar la seva gestió al “despatx ordinari dels assumptes públics”. Ningú no pot negar que representar Espanya al Consell Europeu i votar allà, sigui a favor o en contra, assumptes que vinculen l’Estat no sigui un assumpte públic, com també ho són els acords adoptats a Brussel·les per l’OTAN.

Per principi, el Parlament no pot renunciar a la funció de controlar l’Executiu en tot allò que fa. És la funció que en democràcia li correspon. Negar-se a aquest control està en contra de tot principi democràtic, i per tant dels codis ètics que han de presidir les actuacions en estats que siguin democràtics. El contrari és propi de règims dictatorials. Per què, per exemple, el ministre de Defensa no ha d’explicar els acords adoptats els dies 10 i 11 de febrer a Brussel·les per l’OTAN o el president Rajoy els continguts i el posicionament d’Espanya al proper Consell Europeu? No hi pot haver cap raó. Tota aquesta disputa és un contrasentit. Per tant, no hi ha res que pugui justificar la posició que, en aquest cas, té el Govern espanyol respecte al Parlament.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 21.3.- La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret”.

2.- Doctrina Social de l’Església.

Punt 395 del Compendi.- El subjecte de l’autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de la sobirania. El sistema de la democràcia, gràcies als seus procediments de control, en garanteix un millor exercici”.

Punt 408 del Compendi.- El Magisteri reconeix la validesa del principi relatiu a la divisió dels poders d’un Estat. És preferible que tot poder estigui equilibrat per altres poders i per altres esferes de competència, que el mantinguin en el seu límit just”. “En el sistema democràtic, l’autoritat política és responsable davant del poble. Els organismes representatius s’han de sotmetre a un control efectiu de part del cos social”.

Radar Social, 16 de març de 2016.

Llegir més ...

CAL TROBAR UNA SORTIDA HUMANITÀRIA MÍNIMAMENT PRESENTABLE AL DRAMA DELS REFUGIATS

La problemàtica que Europa té davant l'allau de refugiats –bàsicament sirians– l'hem proposat com a tema de reflexió un parell de vegades. Però no n'hi ha prou, ja que la problemàtica segueix creixent amb força. Cal aprofundir-hi amb les noves dades que hi ha. Europa no està a l'alçada dels seus valors ni de les seves responsabilitats. En aquest sentit només cal llegir els mitjans de comunicació d'avui.

Llegim a La Vanguardia: "El desafiament –vist des de les responsabilitats europees– passa per minimitzar els efectes que la crisi dels refugiats està ocasionant a Europa; en una Europa que ja no actua amb generositat cap als refugiats polítics i que, per tant, està desdibuixant alguns dels seus trets definitoris".

Dijous i divendres està prevista la celebració d'un Consell Europeu amb la finalitat d'avançar en la implementació de l'acord entre la Unió Europea i Turquia perquè aquest país gestioni el retorn dels refugiats a Turquia. Aquesta és una operació difícil de digerir, moralment i èticament parlant. Alguns països europeus ja hi han presentat disconformitat; altres fortes reticències. La devolució massiva de refugiats, tal com es planteja, no ha aconseguit el beneplàcit al si de la Unió Europea.

La periodista Pilar Rahola escriu: "Malgrat els centenars de milers de persones que truquen a la porta del Vell Continent, avançada d'un drama humà de dimensions ingents, Europa no ha estat capaç de prendre ni una decisió unitària que permetés racionalitzar el problema i donar-li una sortida humanitària mínimament presentable".

Alemanya ha estat el país més compromès amb els refugiats i el que ha rebut els contingents més grans. Alemanya ha estat molt sola davant l'ingent drama humà. Lluny de ser premiada, aquesta actitud ha estat castigada. Què es farà a partir d'ara? El drama no es pot ignorar. La Unió Europea no es pot inhibir. O es pren una decisió col·legiada, demostrant que això de la Unió Europea té una mica de cor, o el problema ens esclatarà a la cara. Europa pot perdre l'última oportunitat de demostrar la seva solidesa.

La periodista acaba dient: "Som un continent vell, la qüestió és saber si, a més, som un continent caduc".

La cancellera Àngela Merkel, que acaba de tenir uns magres resultats electorals per la seva postura valenta davant el problema que comentem, va proclamar ahir el propòsit de mantenir la política d'acollida de refugiats, malgrat que aquesta política explica en part l'embranzida del partit populista de dretes Alternativa per Alemanya (AfD). Ha dit la cancellera: "En conjunt, continuaré fent el que he fet en els últims mesos" ... "Estic fermament convençuda que necessitem una solució europea".

La cancellera Merkel ha donat exemple. Els "valors" morals i ètics que proclamen tant la Declaració Universal dels Drets Humans com la Doctrina Social de l'Església no s'han d'abandonar mai. Són els que han de presidir qualsevol política de servei públic.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 14.1.- "En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 505 del Compendi.- "El principi d'humanitat, inscrit en la consciència de tota persona i poble, comporta l'obligació de protegir la població civil dels efectes de la guerra" ... "Una categoria particular de víctimes de la guerra és la de 'refugiats', obligats pels combats a fugir dels indrets on viuen habitualment, fins a trobar protecció en països diversos d'aquells en què van néixer. L'Església els és propera, no tan sols amb la presència pastoral i amb el socors material, sinó també amb el compromís de defensar la seva dignitat humana; la sol·licitud pels refugiats ha d'empènyer a refermar i subratllar els drets humans, reconeguts universalment, i a demanar que també a ells se'ls respectin efectivament".

Radar Social, 15 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

ELS MISSATGES QUE ENS DEIXA LA MARATÓ D’AHIR

La carta del director de La Vanguardia que publica aquest diari en la seva edició d'avui ens deixa tot un seguit de missatges que podem aplicar-nos, cadascun de nosaltres, a la nostra pròpia vida, i són, en tot cas, aspectes prou importants per reflexionar-hi. Del text del director de La Vanguardia que incloem avui –amb petits afegits d'aquesta redacció– en podem treure motius de reflexió i d'aplicació a la nostra pròpia vida, que és al que intenta servir aquesta APP.

Diu el director de La Vanguardia: "Més de 20.000 corredors van marxar pels carrers de la capital catalana en la Marató de Barcelona. Uns competien amb els altres pels llocs de privilegi, d'altres rivalitzaven amb si mateixos per assolir la meta després de 42 quilòmetres". Àdhuc hi havia persones que corrien per motius diversos; mencionarem el cas d'en Dan, que corria per la seva filla Amber, que va lluitar tota la seva vida i amb tota la seva ànima contra un neuroblastoma. Als 10 anys, uns dies després que el seu pare corregués la Marató de València del 2014, l'Amber no va poder superar la darrera pugna amb la seva malaltia, un rar càncer amb menys del 50% de supervivència, que afecta un de cada cent mil nens, per la qual cosa la indústria farmacèutica hi dedica pocs recursos. En Dan –el pare– es va proposar recollir 2.500 euros –i ho va aconseguir– a través de les xarxes socials per contribuir a la recerca que duu a terme l'equip de l'hospital de Sant Joan de Déu. Per tant, en Dan corria per un motiu personal ben concret.

"Córrer, patir, somiar, resistir, gaudir, arribar. La gent que corre maratons assegura que és el més semblant als alts i baixos de la vida: després dels moments d'eufòria se'n succeeixen altres d'angoixa, però al final l'ànsia de superació acaba portant els corredors a la meta. Córrer elimina tensions (l'expresident dels EUA Jimmy Carter ho recomanava a les persones que han de manar, i fins i tot a aquells que havien d'obeir), aclareix la ment, predisposa per a nous reptes. Els corredors de llargues distàncies afirmen que primer es corre amb el cap, després amb el caràcter i al final amb el cor". La noruega Grete Waitz va guanyar l'edició del 1978 de la marató de Nova York i va declarar, esgotada, que mai no la tornaria a córrer, però el cert és que va creuar primera la meta en vuit de les deu edicions següents. Així que de vegades el cor s'imposa a la ment, que intenta fer imperar la calma. Tanmateix, no resulta menys cert que no donar-se per vençut és un impuls vital, la victòria de la grandesa de l'esperit sobre la voluntat del cos".

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 156 del Compendi.- "El Magisteri subratlla la contradicció inherent a una afirmació dels drets que no prevegi una responsabilitat correlativa. Per tant, aquells qui, mentre reivindiquen els propis drets, obliden els deures respectius o no els atorguen la deguda rellevància, corren el perill de construir amb una mà i destruir amb l'altra".

Punt 290 del Compendi.- "El sistema d'educació i d'instrucció no ha de descurar la formació humana i tècnica, necessària per desenvolupar amb profit les tasques requerides. La necessitat cada vegada més estesa de canviar de feina diverses vegades al llarg de la vida obliga al sistema educatiu a afavorir la disponibilitat de les persones per a l'actualització i la requalificació permanents. Els joves han d'aprendre a actuar autònomament, a esdevenir capaços d'assumir responsablement el deure d'afrontar amb competències adequades els riscos vinculats a un context econòmic mòbil i sovint imprevisible en els seus àmbits evolutius".

Punt 556 del Compendi.- "La formació d'una cultura capaç d'enriquir l'home requereix la implicació de tota la persona, la qual hi desenvolupa la seva creativitat, la seva intel·ligència, els seus coneixements del món i dels homes i hi aplica, a més, la seva capacitat d'autodomini, de sacrifici personal, de solidaritat i de disponibilitat per promoure el bé comú".

Radar Social, 14 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

ELS LÍMITS PER MILLORAR EL RENDIMENT PERSONAL

Avui sortim del que, normalment, ha estat la nostra proposta per als temes de reflexió. Gairebé sempre hem escollit fets externs a les persones individualment considerades; ens hem centrat, més aviat, en fets que es produïen i que eren notícia a la societat. Avui, en canvi, proposem un tema que ens interpel·la i afecta a cada persona en concret. En moments com els actuals, en què primen la competitivitat i el coneixement, cal que ens apliquem el lema d'Anna Tarrés –bona entrenadora esportiva–: "L'excel·lència és fruit de treballar amb ganes, d'intentar millorar. De la voluntat de disciplinar-se, de responsabilitzar-se, d'aprendre a comunicar-se". Confiem que ens sigui d'utilitat.

El fet que un equip femení d'elit esportiu espanyol –format bàsicament per esportistes catalanes– hagi anat fent passos enrere des que es va acomiadar l'entrenadora, Anna Tarrés, ha portat tota mena d'anàlisis en els mitjans de comunicació. Algunes serioses, com la de La Vanguardia, i altres no tant. Basant-nos en aquest fet, proposem analitzar-lo d'acord amb el títol del comentari del mateix director de La Vanguardia: "El preu de l'excel·lència".

"Voler és poder", "no hi ha límits a la voluntat" o "la pressió fa créixer" són algunes de les frases que hem sentit, tant en l'esport com en la feina. Què hi ha de veritat, en tot això?

Elisa Sánchez, psicòloga experta en recursos humans, directora d'Idein i professora de màsters universitaris de la Udima-Cef, distingeix entre motivació i pressió. Considera que la primera és més positiva per al treballador convencional que la segona, "la motivació són les ganes de fer alguna cosa, de moure't per assolir un objectiu concret generat per una necessitat o un desig". La pressió, en canvi, considera la psicòloga, "és una cosa externa, normalment molt intensa, no desitjada i amb freqüència imposada". La pressió a la feina "pot funcionar amb algunes persones en determinats moments". Però imposar en una oficina la premissa que "la pressió fa créixer" rares vegades s'aconseguirà amb tots els treballadors. A llarg termini, o més d'hora que tard, es veurà afectada la productivitat".

També Alex Gordillo, psicòleg esportiu i professor d'Inefc, diu que "les càrregues i la pressió es poden mesurar i quantificar, però no els seus efectes". Ens preguntem: on hi ha el límit a l'hora d'exercir aquesta pressió per aconseguir un rendiment més alt? El límit per a qualsevol persona és difícil de determinar. La frase, tan de moda, "voler és poder" és per al professor d'Inefc molt enganyosa. El més correcte és dir que "voler ajuda a poder", però evidentment les nostres capacitats són limitades i ser conscients d'aquesta situació ajuda a superar els propis límits".

"La situació ideal, segons Elisa Sánchez, seria sentir-nos motivats internament cap a la tasca que fem. Això fa que ens impliquem en la feina i que ens divertim aconseguint els objectius marcats"; "la situació ideal a la feina és la que genera entusiasme per assolir un objectiu. Sentir-nos motivats internament cap a la tasca que fem. Això fa que ens divertim aconseguint els objectius marcats".

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Doctrina social de l'Església.

Punt 556 del compendi.- "La formació d'una cultura capaç d'enriquir l'home requereix la implicació de tota la persona, la qual hi desenvolupa la seva creativitat, la seva intel·ligència, els seus coneixements del món i dels homes i hi aplica, a més, la seva capacitat d'autodomini, de sacrifici personal, de solidaritat i de disponibilitat per promoure el bé comú".

Radar Social, 11 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

LA CORRUPCIÓ INCITA ELS CIUTADANS A SER DESHONESTOS

La investigació que es presenta aquesta setmana a la revista científica Nature, i que avui comenten alguns mitjans de comunicació, demostra que la corrupció de les institucions indueix els ciutadans a actuar de manera deshonesta.

Els autors del treball, de la Universitat de Nottingham (Regne Unit), han elaborat en primer lloc una classificació de la salut de les institucions de 159 països. Aquesta classificació s'ha construït a partir d'indicadors de frau polític, frau fiscal i corrupció. Posteriorment, han fet un experiment enginyós per avaluar l'honestedat dels ciutadans en una mostra de 23 països. Hi han participat voluntaris joves amb una mitjana de 21 anys. Se'ls ha demanat que llancessin un dau dues vegades, sense que ningú veiés quin número sortia, i que apuntessin el resultat del primer llançament. Se'ls pagaria en funció del número apuntat.

L'experiment no permet saber qui diu la veritat i qui menteix a nivell individual; però permet deduir quantes persones enganyen en el conjunt d'una població: si totes diguessin la veritat, cada número del dau sortiria una de cada sis vegades.

Els investigadors van demanar als voluntaris que llancessin el dau dues vegades per facilitar l'engany. "Moltes persones desitgen mantenir una imatge de si mateixes d'honestedat", diuen els investigadors de Nature. "Registrar el resultat del dau més alt permet justificar la deshonestedat".

L'anàlisi estadística dels resultats mostra que s'agrupen al voltant de la deshonestedat justificada: aquest sembla que és el centre de gravetat cap al qual tendeix la conducta humana.

Però en alguns països els resultats s'allunyen de la mitjana i apunten cap a una integritat més alta: es diu el que ha sortit al primer llançament del dau encara que el segon hagi estat més alt. I en altres països, en canvi, tendeixen cap a la mentida descarada: es diu el resultat més beneficiós encara que no hagi sortit a cap dels dos llançaments.

La conclusió principal de la investigació apareix quan es creuen els resultats dels rànquings de salut de les institucions de cada país amb els de l'experiment. Com més habituals són les trampes a nivell institucional, més menteixen els ciutadans. Els autors del treball recorden que "les bones institucions que limiten les trampes són essencials per a la prosperitat i el desenvolupament". "És la cultura de la corrupció de cada país el que modula l'honestedat individual". La nova investigació demostra que la corrupció institucionalitzada, a més de perjudicar el desenvolupament econòmic, també deteriora el comportament dels ciutadans".

D'aquest estudi, dut a terme en 23 països, Espanya en surt poc afavorida. Reconèixer i resoldre aquest problema és un dels reptes més importants que té plantejats Espanya.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

Doctrina Social de l'Església.

Punt 198 del Compendi.- "Els homes tenen, de manera particular, el deure de tendir contínuament a la veritat, de respectar-la i de testimoniar-la responsablement" ... "El nostre temps requereix una intensa activitat educativa i un compromís responsable de part de tots, per tal que la recerca de la veritat sigui promoguda en tots els àmbits i prevalgui sobre qualsevol intent de relativitzar-ne les exigències o d'ofendre-la" ... "L'ús desassenyat del diner planteja interrogants que remeten necessàriament a una necessitat de transparència i d'honestedat".

Punt 396 del Compendi.- "L'autoritat s'ha de deixar guiar per la llei moral: tota la seva dignitat deriva del seu desenvolupament en l'àmbit de la llei moral" ... "De la llei moral, l'autoritat en treu la virtut d'obligar i la seva legitimitat moral; no de l'arbitri o de la voluntat de poder, i té l'obligació de traduir aquest ordre en accions concretes per tal d'assolir el bé comú".

Punt 397 del Compendi.- "L'autoritat ha de reconèixer, respectar i promoure els valors humans i morals essencials. Aquests són innats, brollen de la veritat mateixa de l'ésser humà i expressen i tutelen la dignitat de la persona: són valors, per tant, que cap individu, cap majoria ni cap Estat podran mai crear, modificar o destruir".

Radar Social, 10 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

AVUI NO ENS PODEM SENTIR ORGULLOSOS DE SER EUROPEUS

La Unió Europea s'ha construït inspirada en valors morals que la feia singular: benestar, drets humans –no s'aplica, per exemple la pena de mort– i legislacions solidàries. L'Europa dels valors que, en el transcurs de dècades, ha conduït la construcció d'un dels projectes més admirats del món –com és la Unió Europea– ha "abaixat la persiana", copiant el títol d'un diari.

Ahir els dirigents europeus es van avenir amb Turquia –a qui han delegat bona part de les pròpies obligacions d'asil– a un acord que significa una ruptura amb la tradició i els valors en què es basa la construcció de la Unió Europea. El pragmatisme a curt termini s'ha imposat als valors morals que inspira Europa. Es tracta d'una traïció als seus valors fundacionals: amb l'acord, romandran les reixes, els camps de refugiats, els nens deambulant a cap part, etc. És així com volem la nostra Europa? Evidentment NO.

En què consisteix l'acord amb Turquia?: "Tots els emigrants irregulars –denominació en la qual la Unió Europea inclou també els siris i tots els que fugen de la guerra i el terrorisme– seran retornats a Turquia". A més, la que s'ha anomenat "directiva de procediment d'asil" contempla la possibilitat de retornar a un sol·licitant d'asil al país on va rebre la primera protecció – Turquia en aquest cas–. La Unió Europea també es compromet a assumir un asilat siri procedent de Turquia per cada persona de la mateixa nacionalitat que se li reexpedeixi. Aquest principi "d'un per un", ha estat condemnat ràpidament amb duresa pels organismes de les Nacions Unides, per Human Rights Watch, per Metges sense Fronteres, per Amnistia Internacional, etc.

Però a més de tot això, deixar aquest "treball brut" en mans de Turquia és una paradoxa, ja que Turquia no compleix els criteris mínims en matèria de "drets humans". Els tics autoritaris del règim turc van augmentant dia a dia: la darrera setmana va confiscar el diari de major circulació, i en tres dies ha canviat radicalment la seva línia editorial. Turquia ofereix un marc molt irregular de protecció internacional.

L'ACNUR –Agència de les Nacions Unides dedicada als que cerquen asil– ha manifestat la seva preocupació per un pacte, Europa-Turquia, que permetrà expulsar a gran escala tots els estrangers arribats a les illes gregues. "Estic molt preocupat per l'acord" ha dit l'Alt Comissionat, Filippo Grandi. Ha anat d'immediat al Parlament Europeu, on ha declarat que "no es pot signar cap acord que no salvaguardi les garanties que tenen els refugiats, segons assenyala el dret internacional". Més rotund encara, el representant europeu de l'ONU deia: "Un acord que sigui l'equivalent a un retorn en bloc dels individus que són en un país a un tercer país no està d'acord amb la legislació europea ni amb la legislació internacional". En definitiva, avui no és un bon dia per a aquells que ens sentim europeus.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 3.- "Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat".

Article 14.- "En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 505 del Compendi.- "El principi d'humanitat, inscrit en la consciència de tota persona i poble, comporta l'obligació de protegir la població civil dels efectes de la guerra. El mínim de protecció de la dignitat de tot ésser humà, garantit pel dret humanitari internacional, massa sovint és violat en nom d'exigències militars o polítiques, que mai no haurien de prevaler per sobre del valor de la persona humana. S'adverteix avui la necessitat de trobar un nou consens sobre els principis humanitaris i de reforçar-ne els fonaments per impedir que es repeteixin les atrocitats i els abusos" ... "una categoria particular de víctimes de la guerra és la dels refugiats, obligats pels combats a fugir dels indrets on viuen habitualment, fins a trobar protecció en països diversos d'aquells en què van néixer. L'Església els és propera, no tan sols amb la presència pastoral i amb el socors material, sinó també amb el compromís de defensar la seva dignitat humana. La sol·licitud pels refugiats ha d'empènyer a refermar i subratllar els drets humans reconeguts universalment, i a demanar que també a ells se'ls respectin".

Radar Social, 9 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

8 DE MARÇ: DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Tots els mitjans fan avui referències al Dia de la Dona Treballadora. Diu La Vanguardia en el seu editorial: "Un any més la celebració del Dia de la Dona Treballadora serveix per constatar els lents avenços en la lluita per la igualtat de gènere en la societat i en l'empresa. Malgrat els esforços socials i legals que es fan, la realitat mostra que les diferències en les condicions de treball entre dones i homes, així com en les relacions de poder, sembla que s'han assumit com a normals. D'aquí ve la necessitat de jornades com la d'avui per mantenir viva la conscienciació sobre aquesta problemàtica".

"El paper de la dona en la societat, en els últims anys, ha adquirit una rellevància creixent, associada a la seva cada vegada major i millor formació. Això resulta especialment visible a la universitat, on la presència femenina és cada vegada més alta en quantitat i qualitat".

Als centres de decisió de la societat la presència femenina es troba molt lluny del 30%, que és el percentatge que es considera necessari per tenir influència. Algunes dades:

- En càtedres universitàries les dones no arriben al 30% .

- Dedicades a tasques científiques, hi ha al voltant del 24%.

- En tasques de govern se situen al voltant del 28%.

- En la professió periodística són l'11%.

- Al Tribunal Suprem les dones són el 13%.

Segons la directora executiva de l'oficina de les Nacions Unides, senyora Phumzile Miambo-Ngeuka, "falta assumir el lideratge, assolir els càrrecs de direcció, que les dones participin directament en la presa de decisions, perquè quedar-se en els comandaments intermedis significa, com sempre, el silenci de la veu femenina. Perquè les decisions són només masculines".

L'Organització Internacional del Treball (OIT) diu en aquest sentit: "les diferències salarials, entre homes i dones, amb prou feines s'han reduït 0,6 punts percentuals en vint anys i les oportunitats de les dones de participar en el mercat laboral són un 27% més baixes. A Europa la bretxa salarial mitjana és del 16,30%, percentatge que a Espanya s'ha elevat durant la crisi més enllà del 19%".

"La bretxa de gènere al mercat laboral no és només salarial, sinó també de qualitat d'ocupació, hores, aportació a la seguretat social i dedicació de temps a la feina no remunerada", segons va dir Joaquín Nieto, director de l'Organització Internacional del Treball a Espanya, en la presentació de l'informe Les dones al treball, tendències 2016.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 2.- "Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió pública o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició".

Article 23.1.- "Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur".

Article 23.2.- "Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 111 del Compendi.- "L'home i la dona tenen la mateixa dignitat i igual valor, no tan sols perquè ambdós, en la seva diversitat, són imatge de Déu, sinó encara més profundament perquè el dinamisme de reciprocitat que anima el nosaltres de la parella humana és imatge de Déu".

Punt 145 del Compendi.- "Tan sols el reconeixement de la dignitat humana pot fer possible el creixement comú i personal de tots. Per afavorir un creixement semblant cal assegurar efectivament condicions d'igualtat d'oportunitats entre l'home i la dona".

Punt 295 del Compendi.- "La persistència de moltes formes de discriminació ofensives de la dignitat i vocació de la dona en l'àmbit del treball és deguda a una llarga sèrie de condicionaments penalitzadors de la dona, que ha estat i encara és falsificada en les seves prerrogatives, sovint marginada".

Radar Social, 8 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

EL MAL EXEMPLE DELS GRANS EXECUTIUS ESPANYOLS

El tema que proposem com a reflexió per al dia d'avui no és del tot nou, però creiem que la publicació de noves dades als diferents mitjans de comunicació la mereixen. En moments difícils per a la vida diària dels ciutadans, els increments de sou que s'han aplicat els executius de les grans empreses espanyoles que cotitzen a l'Ibex resulten obscens i difícils de digerir. Al costat d'aquests increments cal recordar les reduccions de salaris que han hagut de patir la major part de treballadors en els darrers anys, així com la xifra d'atur que encara hi ha, i les retallades que s'han fet en prestacions bàsiques com són l'ensenyament, la sanitat i els serveis socials.

Llegim a La Vanguardia: "El 80% dels alts executius de les empreses que cotitzen a l'IBEX –són les grans empreses del país– s'han apujat el sou l'any 2015. Les pujades salarials van oscil·lar entre el 0,2% i el 300%".

"No cal dir que la pujada del sou dels grans executius és superior a la pactada entre sindicats i patronal, així com també ho és respecte a l'acord marc dels convenis que recomanava una millora de l'u per cent l'any 2015".

El professor de Direcció de Persones i Organització d'ESADE, el senyor Ceferí Soler, creu que la remuneració salarial dels primers executius d'una empresa podria ser un bon element de motivació de la plantilla. Diu, en concret: "Si els treballadors d'una empresa veuen que el responsable màxim, encara que li pugui correspondre una pujada salarial determinada d'acord amb el seu contracte, hi renuncia, això és un element que pot motivar la plantilla, especialment quan aquests treballadors han vist congelat el seu sou".

Les tres persones referenciades (no tenim espai per reflectir tota la llista que es publica als mitjans de comunicació) que cobren un sou més elevat són el president d'Iberdrola, el conseller delegat de Ferrovial i el president de Telefónica (els seus sous anuals oscil·len entre els 8,7 i els 9,5 milions anuals).

Tot això sense comptar les fortes indemnitzacions que s'acostumen a donar a aquests executius quan deixen d'ocupar el càrrec; per exemple, l'any passat el president de FCC va rebre –a part del sou que li corresponia– 8,4 milions pel seu cessament. I tot això, sense comptar les aportacions que acostumen a fer les empreses als plans de pensions o als sistemes d'estalvi d'aquests alts càrrecs.

Ens preguntem: davant d'aquests fets, el Govern espanyol no hi té res a dir? Ni a legislar? La cohesió social, que un país ha de tenir per anar endavant, també s'esberla veient aquests fets i la inactivitat dels governants. Com es poden permetre aquests sous quan l'Estat incompleix –com veurem a continuació– el que esmenta la Declaració Universal dels Drets Humans, que a Espanya és de compliment obligat, com hem dit altres vegades?

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:.

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independentment de la seva voluntat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 302 del Compendi.- "La remuneració és l'instrument més important per realitzar la justícia en les relacions de treball. El 'salari just' és el fruit legítim del treball; comet una injustícia qui el nega o no el dóna en el temps degut i en justa proporció al treball realitzat. Cal recompensar el treball talment que garanteixi a l'home la possibilitat de disposar amb dignitat de la seva vida material, social, cultural i espiritual i de la dels seus, amb relació a les responsabilitats i al rendiment de cadascú, a les condicions de l'empresa i al bé comú. El simple acord entre el treballador i l'empresari sobre l'entitat de la remuneració no és suficient per qualificar de 'justa' la remuneració acordada, ja que aquesta no ha de ser inferior al sosteniment del treballador: la justícia social és anterior a la llibertat del contracte".

Radar Social, 7 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

EL MAL EXEMPLE DELS GRANS EXECUTIUS ESPANYOLS

El tema que proposem com a reflexió per al dia d'avui no és del tot nou, però creiem que la publicació de noves dades als diferents mitjans de comunicació la mereixen. En moments difícils per a la vida diària dels ciutadans, els increments de sou que s'han aplicat els executius de les grans empreses espanyoles que cotitzen a l'Ibex resulten obscens i difícils de digerir. Al costat d'aquests increments cal recordar les reduccions de salaris que han hagut de patir la major part de treballadors en els darrers anys, així com la xifra d'atur que encara hi ha, i les retallades que s'han fet en prestacions bàsiques com són l'ensenyament, la sanitat i els serveis socials.

Llegim a La Vanguardia: "El 80% dels alts executius de les empreses que cotitzen a l'IBEX –són les grans empreses del país– s'han apujat el sou l'any 2015. Les pujades salarials van oscil·lar entre el 0,2% i el 300%".

"No cal dir que la pujada del sou dels grans executius és superior a la pactada entre sindicats i patronal, així com també ho és respecte a l'acord marc dels convenis que recomanava una millora de l'u per cent l'any 2015".

El professor de Direcció de Persones i Organització d'ESADE, el senyor Ceferí Soler, creu que la remuneració salarial dels primers executius d'una empresa podria ser un bon element de motivació de la plantilla. Diu, en concret: "Si els treballadors d'una empresa veuen que el responsable màxim, encara que li pugui correspondre una pujada salarial determinada d'acord amb el seu contracte, hi renuncia, això és un element que pot motivar la plantilla, especialment quan aquests treballadors han vist congelat el seu sou".

Les tres persones referenciades (no tenim espai per reflectir tota la llista que es publica als mitjans de comunicació) que cobren un sou més elevat són el president d'Iberdrola, el conseller delegat de Ferrovial i el president de Telefónica (els seus sous anuals oscil·len entre els 8,7 i els 9,5 milions anuals).

Tot això sense comptar les fortes indemnitzacions que s'acostumen a donar a aquests executius quan deixen d'ocupar el càrrec; per exemple, l'any passat el president de FCC va rebre –a part del sou que li corresponia– 8,4 milions pel seu cessament. I tot això, sense comptar les aportacions que acostumen a fer les empreses als plans de pensions o als sistemes d'estalvi d'aquests alts càrrecs.

Ens preguntem: davant d'aquests fets, el Govern espanyol no hi té res a dir? Ni a legislar? La cohesió social, que un país ha de tenir per anar endavant, també s'esberla veient aquests fets i la inactivitat dels governants. Com es poden permetre aquests sous quan l'Estat incompleix –com veurem a continuació– el que esmenta la Declaració Universal dels Drets Humans, que a Espanya és de compliment obligat, com hem dit altres vegades?

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:.

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independentment de la seva voluntat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 302 del Compendi.- "La remuneració és l'instrument més important per realitzar la justícia en les relacions de treball. El 'salari just' és el fruit legítim del treball; comet una injustícia qui el nega o no el dóna en el temps degut i en justa proporció al treball realitzat. Cal recompensar el treball talment que garanteixi a l'home la possibilitat de disposar amb dignitat de la seva vida material, social, cultural i espiritual i de la dels seus, amb relació a les responsabilitats i al rendiment de cadascú, a les condicions de l'empresa i al bé comú. El simple acord entre el treballador i l'empresari sobre l'entitat de la remuneració no és suficient per qualificar de 'justa' la remuneració acordada, ja que aquesta no ha de ser inferior al sosteniment del treballador: la justícia social és anterior a la llibertat del contracte".

Radar Social, 7 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

La innovació en l'economia

En diferents ocasions aquesta redacció ha proposat tractar i analitzar les actuacions que els diferents països –i sobretot el nostre– duen a terme per cercar i assolir la innovació tecnològica i, en conseqüència, millorar la investigació en R+D+i a tots els nivells productius. En un món com l'actual, no es pot anar econòmicament endavant sense això. Catalunya no serà el país de qualitat que volem si no se situa a la primera línia de la recerca i de la innovació.

Avui proposem l'anàlisi i la reflexió sobre el balanç que ahir va presentar l'Oficina Europea de Patents en fer el balanç de les sol·licituds de patents presentades l'any 2015.

Diu La Vanguardia: "Aconseguir una economia basada en la innovació és un repte dels països desenvolupats a fi de garantir un creixement de qualitat, i en aquest sentit el nombre de patents és un termòmetre que ens assenyala on som".

De les dades que dóna l'Oficina Europea de Patents se'n pot fer una lectura lleugerament optimista. Els 28 països de la Unió Europea van presentar 67.598 sol·licituds de patents, el darrer any 2015, quantitat que és superior a les presentades l'any 2014. D'aquestes sol·licituds 1.527 corresponen a Espanya; la xifra creix després de dos anys d'anar a la baixa. Les empreses de Catalunya s'emporten el 34% de les sol·licituds espanyoles, percentatge que està molt per sobre de la resta de comunitats autònomes, i alhora també presenten un percentatge de creixement anual (5,75%) que és superior al global espanyol, que va ser del 3,8% (sense Catalunya el 3%).

Per sectors, els més innovadors van ser el de les tecnologies mèdiques, seguit de les comunicacions digitals i de tecnologies de la computació. Segueixen energia, transport, medició, química fina orgànica, motors i turbines, biotecnologia i farmàcia.

Si s'analitza el nombre de patents sol·licitades per cada país en relació amb la seva població, el país més innovador és Suïssa, amb una ràtio de 873 patents per habitant, seguida per Holanda (419) i Suècia (392). Alemanya és la sisena (307), el Japó el novè (169), Israel l'onzè (137), els EUA el 24è (133) i després Korea (130). Espanya té el lloc 24 (32 patents per habitant) i està darrere d'Irlanda, del Regne Unit, d'Itàlia o d'Eslovènia.

Analitzar la evolució anual del nombre de patents que cada país presenti a l'Oficina Europea de Patents serà cada vegada més important i de major utilitat per poder valorar, de forma adequada, el grau d'innovació que cada país vagi assolint en cada moment econòmic, cosa que serà necessària a fi d'encarar degudament el futur. Sense innovació no hi haurà creixement econòmic, i la xifra inadmissible d'atur que tenim actualment no baixarà, sinó que, al contrari, més aviat tindrà tendència a créixer més; per això mateix, la qualitat de vida anirà a pitjor.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 26.1.- "Tota persona té dret a l'educació. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius".

Article 28.- "Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius".

Doctrina Social de l'Església.

Punt 179 del Compendi.- "Els nous coneixements tècnics i científics s'han de posar al servei de les necessitats bàsiques de l'home, per tal que es pugui incrementar gradualment el patrimoni comú de la humanitat".

Punt 289 del Compendi.- "La capacitat projectiva d'una societat orientada al bé comú i projectada al futur es mesura també, i sobretot, a partir de les perspectives de treball que és capaç d'oferir".

Punt 456 del Compendi.-"L'home, avui, especialment per mitjà de la ciència i de la tècnica, ha estès i estén contínuament el seu domini sobre quasi tota la naturalesa".

Radar Social, 4 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació?

Contacta amb nosaltres

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.