APP Radar Social

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Google PlayApp Store Badge ES 0609

Més informació.

LA UNIÓ EUROPEA RENYA ESPANYA PER LA SEVA MANCA DE COMPROMÍS EN L’ACOLLIDA DE REFUGIATS

Creiem necessari tornar a parlar de la problemàtica dels refugiats. Europa té un greu problema que no sap resoldre. L'egoisme s'imposa als valors que, almenys fins ara, formaven part de la identitat europea. Els europeus ens sentim avergonyits. El mateix papa Francesc viatja aquesta setmana a Grècia per deixar constància de la manca que hi ha d'actuacions concretes davant aquesta greu problemàtica. I, segons la Unió Europea, en aquest terreny l'actuació espanyola és especialment insuficient.

El País diu en la seva edició: "L'informe que avui presenta la Comissió Europea recorda a Espanya que les promeses que va fer –d'acollir 467 refugiats procedents de Grècia i Itàlia– no les ha complert. Espanya no ha acollit un sol refugiat més, després de les 18 persones que va acollir l'any 2015. La Comissió Europea critica durament aquesta política espanyola i atribueix aquest absolut incompliment de les promeses fetes per Espanya a una clara manca de voluntat del Govern espanyol".

La crua realitat és que, en més de sis mesos, Espanya només ha acollit 18 refugiats procedents d'Itàlia. Aquest incompliment és greu ja que, concretament, van ser dos ministres del Govern d'Espanya –els ministres de l'Interior i el de Relacions Exteriors– els que, en nom del Govern, es varen comprometre a acollir els 467 refugiats esmentats. Per tant, finalment, no han acollit cap refugiat procedent de Grècia ni de Turquia o del Líban. Hi ha pocs països amb pitjors xifres que Espanya en aquesta qüestió. Portugal, que té una població quatre vegades menor que Espanya, ha acollit 181 refugiats.

Aquest segon informe que avui s'ha publicat –sobre l'acolliment de refugiats– i que presenta la Comissió Europea, confirma que, en general, el compromís dels vint-i-vuit països de la Unió Europea, encara que ha millorat lleugerament, segueix sent decebedor. "Els progressos no són satisfactoris", assenyala la Comissió al seu informe.

Brussel·les, per la seva part, diu que els estats membres s'havien compromès a acollir, almenys, 6.000 refugiats, i aquest objectiu no s'ha complert. La Comissió urgeix els estats membres a incrementar amb urgència els esforços per respondre a la greu situació humana que hi ha a Grècia i a preveure el deteriorament que aviat es pot presentar a Itàlia.

L'executiu comunitari subratlla la possibilitat que hagi de prendre mesures, si els estats membres no compleixen amb les seves obligacions i els seus compromisos.

Finalment, l'informe acaba lamentant que alguns països, especialment Espanya, se situïn tan lluny de les seves pròpies promeses, que evidencien, amb claredat, la manca de voluntat política.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

Recordem aquests textos, que ja vàrem publicar íntegres la darrera vegada que ens referirem al tema que avui ens veiem en l'obligació de reiterar. Pensem que no cal repetir-los.

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Cal recordar l'article 14, que dóna dret als refugiats a cercar asil en qualsevol país.

2.- Doctrina Social de l'Església.

També aconsellem repassar el llarg i contundent contingut del Punt 505 del Compendi.

Radar Social, 12 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

EL GUIATGE DEL PAPA FRANCESC

Avui La Vanguardia publica un editorial que sota el títol "L'obertura de Francesc" esmenta la importància dels continguts del document Amoris laetitia –la traducció és "L'alegria de l'amor"– que el Papa acaba de fer públic. Creiem que aquest document no es pot ignorar al món d'avui, ja que és especialment important. Per això el proposem com a motiu de reflexió.

Aquesta APP ha apostat per acarar tots els fets i les notícies diàries que proposem com a reflexió amb les Declaracions i les Doctrines ètiques que sempre haurien de presidir qualsevol de les normes legals que regeixin les nostres societats. Com hem constatat, reiteradament, les normes ètiques no sempre es consideren; no hauria de ser així. En el document que avui proposem, el papa Francesc aborda –tot actualitzant-les– diferents problemàtiques socials que no poden ignorar-se en la nostra societat actual.

Diu l'editorial de La Vanguardia: "El papa Francesc anima en el seu document a tenir una vocació integradora. Sense renunciar a la doctrina canònica aporta algunes novetats que defineixen i subratllen l'obertura que conforma la seva trajectòria pastoral i que, per la seva singular transcendència, interessa als creients i també a aquells que no ho són, però que admeten el valor social de l'Església".

El primer que destaquem del que diu el Papa és: "ningú no ha de ser condemnat per sempre, perquè aquesta no és la lògica de l'Evangeli". Encara que el Papa tracta en aquest document, bàsicament, el problema dels divorciats, no es refereix només a ells, "sinó a tothom, en qualsevol situació en què es trobi". El Sant Pare s'atura en aclarir que no tota situació qualificada "d'irregular" significa viure en pecat mortal i "privada de la gràcia santificant", perquè admet que la persona pot estar en condicions que no li permeten obrar de manera diferent, fins i tot coneixent la norma i que, per tant, mereix l'ajuda de l'Església, inclosos els sagraments.

Per començar, el Papa rebutja, molt clarament, condemnar els homosexuals pel fet de ser-ho.

El Papa també aborda –en la seva exhortació apostòlica– el sexe en el si del matrimoni. Diu, en concret: "Déu va crear la sexualitat, que és un regal meravellós per a les seves criatures". La dimensió eròtica de l'amor no s'ha d'entendre com "un mal permès o com un pes que s'ha de tolerar, sinó com un do de Déu que embelleix la trobada dels esposos".

Finalment, del document creiem necessari destacar el paper de la dona en la societat i el necessari alliberament emprès. Després de rebutjar, per descomptat, la violència que s'exerceix en ocasions sobre les dones i qualsevol forma de degradació i de desigualtat social i econòmica, el Papa escriu que: "hi ha qui considera que molts problemes actuals ocorren a partir de l'emancipació de la dona: és una falsedat i una forma de masclisme".

El Papa vol obrir l'Església cap aquells sectors de creients que, per una o altra raó, s'han vist marginats i incompresos. I demana al clergat misericòrdia i amplitud de mires per ajudar a superar els casos difícils i les famílies ferides.

El document Amoris laetitia –L'alegria de l'amor–, tot reiterant la doctrina, com no pot ser d'altra forma, l'actualitza d'acord amb els ensenyaments i la lògica dels evangelis. És, en definitiva, un document important que complementa els continguts de la Doctrina Social de l'Església.

Radar Social, 11 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

BEURE ALCOHOL. QÜESTIONS QUE CAL CONÈIXER

Avui la nostra APP proposa canviar el tema de reflexió. En lloc de parlar sobre temes d'actualitat social o econòmica, proposem tractar una qüestió referida a la nostra salut, que és quelcom molt important per a les nostres vides. En concret, proposem que es reflexioni sobre les conseqüències que comporta, per a la nostra salut, beure alcohol en excés i, sobretot, saber la manera de preparar el nostre cos si, de tant en tant, prenem alguna copa.

Seguirem, en el tractament del tema, un article acurat publicat per La Vanguardia.

Al nostre país, generalment, bevem massa. Els joves també, i de forma especial. Si se surt un cap de setmana i es pren encara que sigui només una copa, veiem que la cara se'ns posa vermella, el cor s'accelera, tenim mal de cap i una sensació de mareig. És possible que no sigui l'única vegada que ens passi. De fet, probablement ens passarà cada vegada que bevem alcohol.

La reacció que provoca que algunes persones es posin vermelles en beure alcohol s'anomena Alcohol Flush Reaction (AFR), que vol dir "reacció de rubor a l'alcohol", i això passa a més de 500 milions de persones al món. El motiu, segons assenyala l'estudi La genètica de la metabolització de l'alcohol –realitzat per la Universitat d'Indiana– es troba en els nostres gens.

Quan ingerim alcohol el nostre cos activa diferents mecanismes per metabolitzar-lo, segons explica un altre estudi de la divisió de Metabolisme i Efectes a la Salut de l'Institut dels Estats Units d'Abús de l'Alcohol i Alcoholisme, Samir Zakhari.

El procés comença a l'estómac i ve d'un enzim denominat Alcohol Deshidrogenasa (ADH), que s'encarrega d'oxidar l'alcohol i de transformar-lo en acetaldehid, una substància tòxica per al nostre organisme. Després l'acetaldehid passa al fetge i allà un altre enzim – aldehid deshidrogenasa (ALDH2)– trenca les partícules d'acetaldehid, les converteix en acetat i posteriorment en diòxid de carboni i aigua.

Quan l'aldehid deshidrogenasa no funciona, el cos no pot expulsar les substàncies tòxiques de l'alcohol.

Posar-se vermell en beure alcohol i experimentar els símptomes de mal de cap, nàusees i acceleració del ritme cardíac passa –segons l'estudi de la Universitat d'Indiana– perquè un dels passos d'aquest procés falla a causa d'un desordre genètic.

El segon enzim, encarregat de transformar l'acetaldehid en acetat, no funciona, i per tant el nostre cos no pot expulsar la substància tòxica. Aleshores el nostre cos s'omple d'acetaldehid, i això provoca que els vasos sanguinis es dilatin i que la nostra pell es posi vermella.

Un altre estudi que ha arribat a les mateixes conclusions que el de la Universitat d'Indiana assenyala, a més, que existeixen diferències entre les diferents ètnies. La major part de persones que pateixen aquest problema són de l'est de l'Àsia o descendents d'asiàtics.

Si tu formes part d'aquests 500 milions de persones del món a les quals els passa això, el millor que pots fer és no beure alcohol –perquè fins a la data d'avui no hi ha cap manera de combatre'l–. Però com que sabem que és possible que, de vegades, prenguis alguna copa, et donem alguns consells per millorar els símptomes:

1.- Beu amb moderació.

2.- Opta per begudes amb menys quantitat d'alcohol.

3.- Abans de beure menja bé, i acompanya la copa amb algun aliment.

4.- Beu molta aigua i altres begudes sense alcohol.

Radar Social, 7 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

“ELS PAPERS DE PANAMÀ”. LA CORRUPCIÓ GLOBAL

 

Avui ens ha costat posar-nos d'acord en el tema de reflexió a proposar. Ja havíem parlat de corrupció i del judici moral sever que mereix. Però "els papers de Panamà" revelen un fet que ens obligarà a tenir-lo ben present tant en la nostra vida pública com privada. L'època dels secrets s'ha acabat. Ja ho revela l'Evangeli (Lc 12,2): "No hi ha res de secret que no s'hagi de revelar ni res d'amagat que no s'hagi de saber".

Tots els mitjans de comunicació avui destaquen aquest tema. Els orígens de la informació començaren amb una delació que arribà fa dos anys al diari Süddeutsche Zeitung i ha acabat –de moment– amb la publicació massiva d'informació confidencial elaborada per 370 periodistes de 76 països, referida al contingut de més d'onze milions de documents que han sortit del despatx Mossack Fonseca –el quart despatx més important del món per col·locar diners sense control internacional–.

En definitiva, en aquests "papers" s'ha revelat l'existència de milers de milions de dòlars amagats en els principals refugis de l'opacitat financera internacional. En la llista es troben comptes corrents de tot l'arc ideològic i territorial del planeta.

La primera qüestió a considerar és l'amplitud de la corrupció arreu i la facilitat que donen alguns països perquè això succeeixi. Com es diu en un article d'avui publicat a La Vanguardia, "cada euro que s'hagi escapat de tributar en aquests capitals reverteix en l'extensió de la pobresa al món, fomenta les desigualtats i acaba alimentant els populismes".

Segona qüestió a considerar. Per una banda la inseguretat global que hi ha en el temps present, amb tecnologies sofisticades que fomenten la circulació de tota mena de missatges encriptats. Recordem, en aquest sentit, la problemàtica que va crear Julian Assange quan va posar a disposició de l'opinió pública tot el contingut del seu disc dur respecte de les activitats de la diplomàcia nord-americana –Assange encara viu en captiveri a l'ambaixada de l'Equador a Londres–. Recordem també Edward Snowden quan va donar a conèixer els secrets del Pentàgon i de seguretat dels Estats Units –ara es troba amagat en alguna part de Rússia per por als tribunals dels Estats Units–.

En temps de la major capacitat tecnològica de la història la vulnerabilitat és més gran que mai. El coneixement de tot allò que succeeix al món és a l'abast de persones que poden accedir als secrets –o al coneixement de qualsevol cosa que ens afecti– des d'un servidor instal·lat a qualsevol lloc del món. Tot material que es col·loca al núvol digital ja no pertany a ningú, per molt protegit que estigui. Si algú té un secret que no el buidi a l'ordinador o al mòbil, ja que deixarà de ser secret. Tinguem-ho en compte.

Copiem l'acabament d'un article de La Vanguardia: "No és decent que una part, molt important, dels diners que circulen al món visquin en l'opacitat sense sotmetre's a cap fiscalitat. És una injustícia universal en aquests temps en què la corrupció es manifesta globalment".

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

Declaració Universal dels Drets Humans.

L'article 22 diu: "Tota persona té dret a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat".

Doncs bé, aquest dret, com afirma l'article 29, també "genera deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat". Un deure principal és complir amb les obligacions fiscals.

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 355 del Compendi.- "La recaptació fiscal i la despesa pública adquireixen una importància econòmica crucial per a tota comunitat civil i política: l'objectiu vers el qual cal tendir són unes finances públiques capaces de proposar-se com a instrument de desenvolupament i de solidaritat".

Radar Social, 6 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

EL PODER JUDICIAL NO HA D’ESTAR POLITITZAT

No és nova la sospita de politització del poder judicial a Espanya, però en democràcia mai com ara havien sortit queixes i denúncies en aquest sentit. En el dia d'avui la denúncia ha pujat de grau, ja que els que la formulen són bona part dels mateixos jutges que integren el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), que és l'òrgan de govern dels jutges a Espanya. Això és molt greu per a la credibilitat de la Justícia.

La independència de la Justícia davant els altres poders de l'Estat –l'executiu i el legislatiu– és sempre condició necessària perquè existeixi democràcia real a un país. Per això creiem que és important que avui proposem la reflexió sobre aquesta qüestió.

La Vanguardia titula la notícia "Xoc al Poder Judicial per l'exclusió d'una jutgessa sobiranista". La minoria progressista del CGPJ denuncia "discriminació ideològica" i "desviació de poder" en l'elecció del president de l'Audiència de Barcelona.

El Consejo General del Poder Judicial va escollir dijous passat el magistrat Antonio Recio per a la presidència esmentada, per 10 vots a favor contra els 8 que va obtenir la magistrada Àngels Vivas. La votació va tenir tres abstencions. Els vocals progressistes del Consejo han presentat un vot particular al plenari de la institució, en el qual denuncien que la decisió presa suposa una discriminació "de gènere" i també "ideològica", ja que castigava la magistrada pel simple fet d'haver signat, en el seu dia, un manifest –juntament amb altres 33 jutges– a favor del dret a decidir que té Catalunya. Afirmaven: "Sostenim que els mèrits de la magistrada Àngels Vives són molt superiors i que, per tant, ella hauria d'haver estat l'escollida".

En un escrit de 26 pàgines, els vocals del Consell incideixen en la "discriminació ideològica" que va patir la magistrada, a pesar que la investigació del manifest pel dret a decidir va ser arxivat en no apreciar cap finalitat diferent que "traslladar als ciutadans una opinió sobre un tema d'interès jurídic i social".

Amb el seu vot particular, els vocals consideren que la no-designació de la magistrada Àngels Vives –que, segons afirmen, serà recorreguda al Suprem– "suposa una discriminació i una desviació de poder expressament proscrit per la Constitució". Aquests vocals al·leguen que hi ha diferències notables de mèrit entre un candidat i l'altre –enumeren, entre d'altres, el fet que la magistrada té el núm. 159 a l'escalafó judicial i el magistrat (al qual li han donat la plaça) té el 1.359. En definitiva, acusen de "sectarisme" el Consejo General del Poder Judicial".

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 8.- "Tota persona té dret a l'empara contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la Constitució o per la Llei".

Article 10.- "Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada amb justícia per un Tribunal Independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 408 del Compendi.- "El Magisteri reconeix la validesa del principi relatiu a la divisió dels poders en un Estat. És preferible que tot poder estigui equilibrat per altres poders i per altres esferes de competència, que el mantinguin en el seu límit just. Aquest és el principi de l'Estat de dret, en el qual és sobirana la llei, i no la voluntat arbitrària dels homes".

Radar Social, 5 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

AMB EL TRACTE QUE ES DÓNA ALS REFUGIATS, EUROPA CONCULCA ELS SEUS PROPIS VALORS FUNDACIONALS

Amnistia Internacional recorda que, a més, és il·legal tornar a Síria les persones que han fugit de la guerra.

Diu La Vanguardia: "Retornats a l'infern d'on volien fugir i on no haurien d'haver tornat mai per la força. Així s'han vist milers de refugiats sirians a Turquia".

Els càlculs d'Amnistia Internacional indiquen que Turquia ha expulsat un centenar de persones gairebé cada dia des de mitjan gener, amb violació de les lleis internacionals, que prohibeixen tornar un refugiat a una zona de guerra. L'informe posa en dubte que –a diferència del que sosté la Unió Europea– Turquia sigui un país segur per als refugiats.

Amnistia Internacional té proves de la devolució de tres nens que estaven sols i d'una dona embarassada de vuit mesos. John Dalhuisen, director d'AI per a Europa i Àsia Central, ha declarat: "La inhumanitat i el volum de les devolucions és realment impressionant".

La Unió Europea tornarà a Turquia els refugiats que han entrat per Grècia i Turquia rebrà a canvi ajuts per valor de 6.000 milions d'euros i avantatges polítics, com la represa de les negociacions per a l'ingrés a la Unió Europea i l'alliberament de visats a partir de l'estiu a l'espai Schengen. Amnistia considera que Turquia utilitza els refugiats amb finalitats polítiques.

El senyor John Dalhuisen –esmentat abans – diu: "En la seva desesperació per segellar les fronteres, els líders de la Unió Europea fan fet cas omís deliberadament dels fets més simples. Turquia no és un país segur per a les persones refugiades sirianes i cada dia és una mica menys segur per a ells".

El darrer divendres, sense anar més lluny, l'Observatori Sirià per als Drets Humans va donar la notícia que, en els últims quatre mesos, la guàrdia fronterera turca ha matat almenys 16 refugiats sirians –entre els quals tres nens– que provaven de travessar la frontera. El diari londinenc The Times titulava també divendres passat que "Turquia dispara a matar quan els refugiats travessen la frontera".

El fet és que a partir d'avui –dilluns 4 d'abril– seran retornats a Síria tots aquells refugiats que no hagin demanat asil a Grècia o no se'ls hagi concedit. Amnistia Internacional assegura que hi ha molts refugiats amagats a Turquia, amb por que els forcin a tornar a Síria.

També és evident i constitueix una vergonya per al món civilitzat en general, i per a la Unió Europea en particular, que es faci un pacte –molt ben retribuït econòmicament– amb Turquia perquè des d'allà s'incompleixin i violin totes les lleis internacionals –per cert, també les turques– que prohibeixen tornar un refugiat a una zona de guerra.

Per cert, no solament s'incompleixen les lleis internacionals, sinó també, i greument, la Declaració Universal dels Drets Humans, que recordem, en el seu article 14.1 diu: "En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n".

Igualment s'incompleix l'altre codi moral i ètic de referència com és la Doctrina Social de l'Església, que hi dedica un llarg punt del Compendi, que no reproduïm atesa la seva extensió i, sobretot, perquè ja va ser consignat, íntegrament, en ocasió d'un fet anterior que analitzàrem, referit també als refugiats.

Cal recordar, una vegada més, que tots els països que signaren la Declaració Universal dels Drets Humans tenen l'obligació legal –a més de la moral– de complir-lo. En aquest sentit, cal deixar constància que tots els països que formen part de la Unió Europea el varen signar i, ara, l'incompleixen. No és just ni seriós.

Punt final de la redacció de Radar Social:

Els valors en què es fonamentava la creació de la Unió Europea s'ignoren de ple, així com també s'ignoren les lleis internacionals. Per això diem que, amb aquesta actuació, es cau en la indignitat moral i política.

Radar Social, 4 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

AVUI UNA REFLEXIÓ SOBRE NOTÍCIES CONTRAPOSADES

La redacció creu que pot ser d'utilitat analitzar dues notícies del dia –la importància de les quals fa que ambdues hagin estat publicades en tots els diaris–. Com veurem, aquestes notícies són contraposades, ja que si una és del tot positiva i mereix ser ressaltada per aquest fet, l'altra no pot ser més negativa i, per tant, mai no s'hauria d'haver produït.

La noticia positiva del dia: "El sistema universitari català és el més potent d'Espanya". Aquesta és una de les conclusions que s'extreuen de la quarta edició d'U-Rankingcorresponent a l'any 2016. La desenvolupen conjuntament la Fundació BBVA i l'IVIE (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques). Formulen les seves conclusions després d'analitzar 61 universitats que representen més del 95% del sistema universitari espanyol: 48 de públiques i 13 de privades.

Aquest rànquing estudia tant la tasca docent com la de recerca, i la transferència de coneixements dels centres. Com a universitat més completa es troba la Universitat Pompeu Fabra. A continuació se situa la Universitat Autònoma de Barcelona, que domina el rànquing de recerca, i la tercera és la Universitat Politècnica de Catalunya amb el domini de la transferència tecnològica.

Aquesta quarta edició d'U-Ranking confirma que les millors universitats d'Espanya es troben en les grans àrees metropolitanes. Els seus resultats tripliquen els d'aquelles que són menys productives.

L'estudi ens diu que el sistema universitari més potent és el català, amb un índex de rendiment que se situa un 20% per sobre de la mitjana.

D'altra banda, la noticia negativa del dia ens diu: "Un nen de 8 anys fa deu dies que està detingut, i en solitud, a l'aeroport Charles de Gaulle de París". Aquest nen procedeix de les Illes Comores (costa est africana). La seva mare va embarcar-lo amb destinació a París utilitzant el passaport d'un familiar que ja vivia a França. Aquest familiar l'havia de recollir i havia d'ocupar-se'n en la seva nova vida a França. Tot l'equipatge que portava era una motxilla d'Spiderman. Les autoritats franceses han tancat el noi, juntament amb adults desconeguts, en un espai del mateix aeroport.

Aquesta situació del menor ha indignat associacions defensores dels drets dels infants, que han declarat: "Res no pot justificar la detenció d'un nen de vuit anys". "La decisió que s'ha pres és la darrera mesura a aplicar, i, en tot cas, els nens han d'estar separats dels adults i en contacte amb els seus familiars".

Conclusions de la redacció de Radar Social.

La notícia positiva del dia la rebem amb una satisfacció especial. Tenir un bon sistema educatiu és condició necessària perquè els nostres joves tinguin una preparació adequada al que exigeixen el temps present i els futurs. Assolir un país de qualitat vol dir poder donar a la joventut la millor formació possible. Així ho remarquen els textos de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Doctrina Social de l'Església. Per tant, com a catalans, podem felicitar-nos.

Pel que fa a la notícia negativa del dia, hem de lamentar-la de forma molt especial, i que hagi passat a França és especialment greu. Conculca l'article 22 de la Convenció sobre els drets dels Infants, que diu concretament: "Els infants refugiats han de ser protegits per l'Estat que els acull, el qual, si és el cas, els ha d'ajudar a trobar la seva família". Conculca, com no pot ser d'altra manera, l'esperit i els continguts tant de la Declaració Universal dels Drets Humans com de la Doctrina Social de l'Església.

Radar Social, 1 d'abril de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

L’ESCLAVITUD SEGUEIX EXISTINT EN PLE SEGLE XXI

Avui El País publica la denúncia que fa Amnistia Internacional respecte als abusos –mereixen tots els qualificatius negatius que puguem imaginar– que pateixen els treballadors que construeixen l'estadi Jalifa de Doha, on han de tenir lloc els principals partits del Mundial de Futbol previst per a l'any 2022. Creiem que aquest fet mereix reflexió, ja que no es pot oblidar la gran responsabilitat que té la comunitat internacional permetent aquesta pervivència d'esclavitud.

Segons denuncia avui l'ONG Amnistia Internacional, els treballadors que construeixen l'estadi internacional Jalifa de Doha per al Mundial de Futbol que ha de tenir lloc l'any 2022 pateixen abusos sistemàtics. Viuen en condicions miserables i, en alguns casos, ni tan sols poden sortir del país després que les empreses que els han contractat els hagin requisat els passaports. Aquest tractament miserable que es dóna als treballadors immigrats succeeix amb la sorprenent indiferència de la FIFA, dels organismes internacionals i de la comunitat internacional.

A Qatar, i també en altres països del Golf, hi ha l'anomenada kafala –legislació laboral basada en el "patrocini"–, que impedeix als treballadors canviar de treball o sortir del país sense el permís de l'empresa on treballin. Resta clar que això representa establir una nova esclavitud en ple segle XXI.

Amnistia Internacional reclama a la FIFA i a les empreses patrocinadores del Mundial com COCA-COLA, ADIDAS o McDONALD'S –i a la mateixa comunitat internacional– que pressionin perquè es posi fi a aquesta situació inhumana. El secretari general d'Amnistia Internacional ha dit: "Si la nova direcció de la FIFA és seriosa no pot permetre que el seu esdeveniment futbolístic més important –com és un campionat mundial– tingui lloc en estadis construïts abusant i maltractant els treballadors immigrants".

La nova direcció del màxim òrgan del món del futbol, amb el senyor Gianni Infantino com a nou president, té l'obligació –i ha de sentir la pressió– d'assegurar que Qatar ofereixi als treballadors unes condicions de treball que siguin humanes, i això s'ha de produir abans que la construcció arribi al punt àlgid de les obres, cosa que es produirà l'any 2017. En un comunicat oficial recent, aquest organisme, que té la seu a Zuric, ha subratllat que urgirà les autoritats de Qatar perquè duguin a terme totes aquelles actuacions que siguin necessàries per convertir en preceptes legals tots els projectes que han presentat per modificar la legislació laboral ara vigent en aquest país asiàtic, i que sigui sota aquesta nova regulació laboral que es realitzin les obres del mundial.

En les obres de construcció dels estadis en què se celebrarà el campionat del món hi treballen en l'actualitat 5.100 persones, xifra que s'haurà de multiplicar per més de set en els propers dos anys per poder construir tot allò que tenen previst fer.

Nota final de la redacció de Radar Social:

Si es considera que la Declaració Universal dels Drets Humans diu en el seu article quatre que "ningú serà sotmès a esclavitud o servitud; l'esclavitud és prohibida en totes llurs formes" i es té present que tots els països que formen part de les Nacions Unides tenen l'obligació legal de complir i de fer complir la Declaració, resulta escandalós tot el que succeeix a Qatar en aquest moment, amb el silenci de mig món.

No cal que deixem constància del que –respecte al tema d'avui– diu la Doctrina Social de l'Església, ja que des del punt primer del Compendi, i fins a l'últim, es condemna qualsevol forma d'esclavitud, de maltractament humà i d'ofensa a la dignitat i als drets –de qualsevol naturalesa– que tingui una persona.

Radar Social, 31 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

LA GESTIÓ DELS SENTIMENTS AL SI DE LA FAMÍLIA

La família és la primera i principal institució que Déu ens dóna per formar-nos com a persones, i és on trobem, en tot moment, ajuda i suport. Avui La Vanguardia publica un bon article sobre la manera de gestionar, davant dels fills menors, els sentiments que es visquin en família. No hem dubtat a proposar-lo com a motiu de reflexió del dia.

Diu La Vanguardia: "Amagar als menors les emocions negatives que es produeixin a casa és una factura que els nens paguen després quan arriben els problemes".

"Protegir els menors de les emocions negatives no és bo –consideren els experts en l'aprenentatge de les emocions–, ja que el nen ha d'estar preparat tant per celebrar les bones notícies com per digerir les dolentes. No plorar davant dels fills o amagar els estats de tristor no fa cap favor als nens", assenyala Francesc Núñez, sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya.

El senyor Núñez –estudiós de sociologia de les emocions– afirma que "tots els nens han de passar per aquest aprenentatge, ja que l'ocultació, per part dels seus pares, d'estats de tristor o de por els farà estar menys preparats per afrontar més tard les seves pròpies emocions". Encara que no cal obsessionar-se amb això, aquest "és l'aprenentatge no intencional, indirecte, basat en l'exemple diari d'allò que és bo i del que és dolent".

L'article de La Vanguardia dóna aquest "Manual d'actuació":

1.- La perfecció.- "S'ha d'evitar transmetre la idea que a la vida tot és perfecte, que la felicitat és permanent. No s'han d'amagar al menor els problemes que existeixin a l'entorn familiar. Això no vol dir que s'hagi d'explicar tot, però sí fer-lo partícip del que passa".

2.- La sobreprotecció.- "La vida té moments de felicitat, però cal assumir que aquests moments no són permanents. Quan s'amaguen els problemes quotidians, el nen viu una situació irreal. No se'l prepara per superar la frustració que patirà quan sigui conscient que a la vida no tot és perfecte".

3.- La resolució.- "Si els pares comparteixen les emocions negatives, els nens comprendran que un problema no és una amenaça. I que els mals moments poden superar-se".

4.- La gestió.- "Pares i germans grans han de ser el model de gestió d'emocions per als més petits. Però això no s'aconsegueix si no hi ha permís perquè tots els membres de la família puguin expressar en públic l'alegria, la tristor, la por o la ràbia".

5.- L'acompanyament.- "En moments difícils, s'ha d'acompanyar els fills. Els nens han de sentir a prop que els seus pares estan disposats a ajudar-los i a protegir-los".

6.- L'escola.- "L'escola és un escenari ideal per tractar la identificació de les emocions bàsiques dels menors. És –junt amb l'ambient familiar– el lloc per a l'aprenentatge de la gestió, tant en moments de felicitat com quan predomini la tristor".

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

Doctrina Social de l'Església.

Punt 242 del Compendi.- "La família té la responsabilitat d'oferir una educació integral. La dita dimensió integral resta garantida quan els fills –amb el testimoniatge i amb la paraula– són educats en el diàleg, en l'encontre, en la sociabilitat, en la legalitat, en la solidaritat i en la pau mitjançant la pràctica de les virtuts fonamentals de la justícia i la caritat".

Radar Social, 30 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...

LA DESIGUALTAT I LA POBRESA S’HAN INSTAL·LAT A LA SOCIETAT ESPANYOLA

Aquest tema ja l'hem tractat en alguna ocasió. Però un article del catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona –i president del prestigiós Cercle d'Economia– ens dóna nous continguts que mereixen reflexió.

Diu el professor Costas: "L'augment de la desigualtat i la pobresa a Espanya segueix caient al si de la nostra societat, sense que sorgeixi cap acció efectiva dels poders públics per afrontar-la. El risc que tenim és que ens deixem arrossegar per l'imperatiu d'una fatalitat inevitable. Però la comparació amb altres països europeus assenyala que la desigualtat instal·lada a Espanya té remei".

Tant les estadístiques oficials europees, sobre distribució de la renda i condicions de vida, com els informes privats i associacions cíviques com Càritas demostren que el problema que tenim té característiques especifiques espanyoles. En concret, tres:

Primer.- Espanya és actualment un dels països més desiguals d'Europa, i aquesta desigualtat creix des de 2008.

Segon.- Espanya és un dels països que més ha augmentat la desigualtat des de l'inici de la crisi.

Tercer.- En la major part dels països europeus la desigualtat s'ha reduït durant la crisi. A Espanya ha crescut.

Quines poden ser les causes d'aquesta anòmala singularitat espanyola? Doncs que la desigualtat ha afectat la part de la societat més feble, la que té menys renda, que ha vist disminuir els seus ingressos des de 2008 amb una intensitat major que a qualsevol altre país europeu. La crisi no ha afectat tant les classes amb major renda.

Què ens pot explicar la major caiguda d'ingressos i l'augment de llars pobres a Espanya durant els anys de crisi? Especialment dos factors: per una banda el mal funcionament de l'economia, i per l'altra el mal funcionament de les polítiques socials i fiscals.

La major intensitat i durada de la recessió espanyola ha tingut efectes socials molt greus. La caiguda dels salaris ha tingut lloc, especialment, a les llars amb menor renda, i, alhora, l'atur de llarga durada ha afectat les mateixes llars. Com més llarga és una recessió més augmenta l'atur.

Per empitjorar les coses, el mal funcionament de les polítiques socials ha fet més forta la situació de crisi i de l'atur. La baixa en la cobertura de l'atur ha deixat les llars sense salaris i també sense ajudes socials. A més les retallades de l'austeritat han afectat novament les mateixes llars, i s'ha arribat a la retallada de beques –d'estudi i de menjador– per a joves i nens d'aquestes llars. Per una altra banda, les polítiques fiscals –segons la Fundació Alternatives– han protegit relativament bé les classes benestants i mitjanes, però han deixat abandonats els més humils. És a dir, el món a l'inrevés.

Què cal fer en aquesta situació? El fet que la desigualtat espanyola vingui per l'augment de la pobresa de la gent més humil farà més difícil afrontar-la. Això sembla contradictori, però té una explicació: la desigualtat, quan arriba a la gent amb major renda o a les classes mitjanes, genera més pressió per actuar. Però els pobres no tenen veu pròpia. La riquesa s'exhibeix, però la pobresa s'amaga i es transforma en una malaltia social asimptomàtica, almenys per algun temps.

Però no hauríem d'esperar que la pobresa es converteixi en una malaltia social crònica. Tindria conseqüències. Cal actuar abans.

Nota final de la redacció de Radar Social:

Considerem que, si no es prenen mesures per afrontar degudament aquesta situació, la cohesió i la vertebració social es veuran fortament afectades. D'altra banda, cal recordar que les polítiques socials a Espanya incompleixen tant la Declaració Universal dels Drets Humans com la Doctrina Social de l'Església –que Espanya té l'obligació de complir–. (Radar Social ja ha publicat anteriorment els articles de la primera i els punts del Compendi de la segona que en aquesta situació en resten afectats).

Ens preguntem, finalment: què espera el Govern espanyol per canviar unes polítiques –que afecten a més totes les altres administracions públiques– que ens porten al desastre?

Radar Social, 29 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació?

Contacta amb nosaltres

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.