APP Radar Social

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Google PlayApp Store Badge ES 0609

Més informació.

Exigència de serietat i veracitat

En tota relació humana, la serietat i la veracitat són valors molt importants. Si aquesta relació és entre l'Administració i els ciutadans ho són molt més. Avui els mitjans de comunicació reflecteixen dos fets concrets que mostren la manca de rigor i de serietat amb què es promulguen lleis i amb què es donen xifres referents a la situació econòmica.

Primera notícia.- "Jutges i fiscals denuncien la llei de punt final". Totes les associacions –n'hi ha set– es manifesten en contra de la Llei d'Enjudiciament Criminal. A més de les associacions, més de 1.000 fiscals –d'un total de 2.500– han signat una carta similar. Critiquen la Llei i demanen que es modifiqui. Creuen que és una llei electoralista (les eleccions són a prop) i àdhuc temen que cerqui la impunitat per a alguns sumaris relacionats amb el Partit Popular, ja que fixa un termini màxim de 18 mesos per a la instrucció de qualsevol sumari. Jutges i fiscals opinen que ha de ser el jutge instructor qui ha de controlar el termini. Si aquesta llei entra en vigor, molts fets delictius restaran impunes.

Segona notícia.- "Espanya ha violat tots aquests anys el topall de dèficit pactat amb la UE". El País assenyala que l'afirmació del president Mariano Rajoy és falsa quan diu: "Hemos cumplido siempre el déficit". És falsa en tots i cadascun dels anys del seu mandat. El País contrasta, any per any del 2012 al 2015, les xifres. També demostra que no és cert –com diuen des del Govern– que Espanya creixi més que cap altre país europeu, i dóna, per a cada any, les xifres sobre el creixement del PIB als diferents països.

Nota de la redacció de Radar Social:

Aquestes dues notícies –que El País sembla fonamentar suficientment– són greus. Com en tota relació humana, la que l'Administració té amb els administrats necessita confiança mútua. Si es demostra que hi ha engany, que es manipula o que hi ha manca de veracitat en les afirmacions que es fan –com es diu en les notícies que avui destaquem– el resultat sempre serà nefast.

Consideracions que poden ajudar en la creació d'un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 21.3.- "La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat".

Article 28.- "Tota persona té dret a un ordre social en què drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius".

Article 30.- "Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets o llibertats que s'hi enuncien".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 396 del Compendi.- "L'autoritat s'ha de deixar guiar per la llei moral: tota la seva dignitat deriva del seu desenvolupament en l'àmbit de l'ordre moral".

Punt 397 del Compendi.- "L'autoritat ha de reconèixer, respectar i promoure els valors humans i morals essencials. Aquests són innats, brollen de la veritat mateixa de l'ésser humà i expressen i tutelen la dignitat de la persona: són valors, per tant, que cap individu, cap majoria ni cap Estat no podran mai crear, modificar o destruir".

Punt 433 del Compendi.- "Els valors que han d'orientar la convivència entre els éssers humans són: la veritat, la justícia, la solidaritat i la llibertat".

Llegir més ...

Defensa de la dignitat

El diccionari diu que "dignitat" és "respecte que mereix algú", "condició d'honest, noble, respectable, decent, correcte", "és una qualitat moral bàsica d'una persona, d'una comunitat, d'un poble, d'un país". Fer un acte que "dignifica" vol dir "fer un acte bo, positiu, que enalteix la persona o la societat que el realitza".

Quan es vol denigrar algú (persona o nació) sempre s'ataca la seva dignitat, presentant-lo de forma indeguda o amb mofa, insults, escarni o calúmnies. Això es constata en el discurs polític o social, en "tertúlies" públiques o privades, en els comentaris d'alguns mitjans de comunicació i àdhuc en el tracte personal.

Resta clar que tothom, quan rep un tracte que afecta la seva dignitat, reacciona amb força d'immediat i insta a la reparació.

Avui creiem que és un dia apropiat per tractar el tema de la "dignitat". Tots els mitjans de comunicació es fan ressò del 75è aniversari de l'afusellament del president Companys. La sentència a mort es produïa per l'únic motiu d'haver estat president de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet, el poble sempre l'ha considerat un atac a la dignitat del país.

Cal dir, sobre això, que és cert que la biografia del president Companys presenta actuacions discutides –que molts no van compartir en el seu temps i altres no comparteixen ara–. Però el fet és que Companys ha estat l'únic president elegit democràticament afusellat a Europa; que el motiu de la condemna a mort només va ser per haver estat president de Catalunya, que va ser pres arbitràriament per la Gestapo i entregat al govern franquista, i que –en els 75 anys transcorreguts des d'aleshores– els governs espanyols s'han negat a anul·lar el judici infame que va tenir. Tot això fa que aquest sentiment d'atac a la dignitat de Catalunya es mantingui i manifesti (no es defensa només Companys, sinó també la dignitat del poble de Catalunya).

Bé, deixem aquest punt aquí. Però l'aspecte que la redacció de Radar Social voldria destacar als amics d'aquesta APP és que atacar o inclús posar en dubte la dignitat d'alguna persona, comunitat, poble o nació és quelcom greu que costa molt de pair i que és quasi impossible d'oblidar. Per tant, cal tenir cura.

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 9.- "Ningú no serà detingut o pres arbitràriament".

Article 10.- "Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o l'examen de qualsevol acusació en matèria penal".

Article 21.3.- "La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 398 del Compendi.- "L'autoritat ha d'emanar lleis justes, és a dir, conformes a la dignitat de la persona humana i als dictàmens de la recta raó. Quan una llei s'oposa a la raó, se l'anomena "llei iniqua"; en aquest cas deixa de ser llei i esdevé més aviat un acte de violència".

Punt 494 del Compendi.- "La pau és fruit de la justícia, entesa en sentit ampli com el respecte de l'equilibri de totes les dimensions de la persona humana. La pau està en perill quan no es reconeix a l'home el que se li deu com a home, quan la seva dignitat no és respectada i quan la convivència no s'orienta al bé comú. Per a la construcció d'una societat pacífica i per al desenvolupament integral d'individus, pobles i nacions, la defensa i la promoció dels drets humans són essencials".

Radar Social, 15 d'octubre de 2015.

Llegir més ...

Desigualtats que no es poden acceptar

Avui els mitjans de comunicació posen davant nostre dues notícies que són prova del món injust en què vivim. Per això mateix, aquestes notícies mereixen reflexió i la promoció d'actuacions que corregeixin tanta desigualtat.

Primera noticia.- "L'1% de les persones més riques té tant patrimoni com tota la resta del món junt". Aquesta és una estadística elaborada per Credit Suisse, que es presenta com una de les més fiables. En els darrers anys, des de l'inici de la recessió del 2008, aquesta desigualtat, lluny de disminuir, s'ha anat ampliant.

Dins de l'1% de la població més rica es compten totes aquelles persones que tenen un patrimoni de 667.000 euros o més.

Segona noticia.- "Els presidents de les empreses de l'IBEX 35 –les més importants de la Borsa espanyola– l'any 2014 van cobrar 158 vegades més que un dels seus empleats". Aquesta diferència s'ha incrementat un 81% respecte al 2013 –aleshores els presidents cobraven 87 vegades més que un dels seus empleats–.

També els membres del Consell d'Administració d'aquestes mateixes empreses, l'any 2014, han vist augmentat el seu sou un 30%, i els directius un 14%, mentre que el sou dels treballadors –aquest mateix any 2014– es va veure reduït un 1,5%.

Nota de la redacció de Radar Social:

Aquestes dues notícies –reflectides en mitjans de comunicació fiables– proven que no anem bé. Un món cada vegada més desigual vol dir un món cada vegada més injust. I aquest món és el que construïm actualment. Quanta raó té el papa Francesc quan clama contra les injustícies del món econòmic actual.

Per aprofundir en aquesta qüestió, recomanem el llibre de Joseph E. Stiglitz, recent darrer Premi Nobel d'Economia, La gran brecha, qué hacer con las sociedades desiguales.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 23.3.- "Tothom que treballa té el dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social".

Article 28.- "Tota persona té dret a un ordre social en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 362 del Compendi.- "No falten indicis que revelen una tendència a l'augment de les desigualtats, tant en països avançats com en països en via de desenvolupament. La riquesa econòmica creixent es veu acompanyada pel creixement de la pobresa relativa".

Punt 363 del Compendi.- "Vetllar pel bé comú imposa aprofitar les noves ocasions de redistribució de la riquesa en benefici de les àrees més desafavorides. ... El mateix progrés tecnològic corre el risc de repartir desigualment els seus efectes positius".

Punt 374 del Compendi.- "Els països rics han demostrat que tenen la capacitat de crear benestar material, però sovint a costa de l'home i de les capes socials més febles".

Radar Social, 14 d'octubre de 2015.

Llegir més ...

El dret a decidir

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir, integrat per institucions públiques catalanes, partits polítics i entitats representatives de la societat civil catalana, ahir va fer públic un manifest respecte les querelles instades pel Govern central contra el president de la Generalitat i dues conselleres per la consulta del 9N realitzada al poble de Catalunya. No entrarem en aquesta judicialització ja que intentem —sempre que és possible— deixar al marge la política.

Però hi ha un paràgraf del Manifest que cal comentar. Diu: "El Pacte Nacional pel Dret a Decidir reitera que el Dret a Decidir el futur polític de Catalunya és inherent a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic i del dret que tenim com a nació".

Aquest dret a decidir el propi futur, que els catalans reivindiquem, no és acceptat pel Govern espanyol. S'hi oposa frontalment. Al·lega, com a única raó, que la Constitució espanyola no ho permet.

Aleshores, preguntem-nos: La Constitució pot estar per sobre dels drets humans? No són aquests drets prioritaris?

Fa menys de tres segles que al món encara hi havia esclavatge. També, aleshores, les lleis i constitucions prohibien el dret a decidir el seu futur a molts éssers humans. Les lluites per sortir de la situació en què es trobaven podien ser considerades il·legals?

Fa poc més d'un segle, les dones no podien votar; fa menys de 50 anys les dones no podien tenir la "pàtria potestat" dels seus fills —la tenia el marit— i tampoc podien tenir passaport i compte corrent bancari sense permís del marit. Des d'un punt de vista moral, la lluita contra aquestes situacions era quelcom punible?

Sortosament la lluita contra aquestes injustícies és història. Però els pobles, les nacions, també tenen drets que cal respectar. No fer-ho suposa perjudicar persones concretes, ja que tots necessitem de la pròpia nació per "ser" i per assolir la "cohesió interna". La pròpia cultura i la voluntat de ser col·lectiva ens possibilita i ajuda a créixer. Si les persones necessitem sentir-nos lliures, els pobles també. Sense llibertat, els pobles no poden donar a la seva gent la vertebració que necessita per a la seva realització personal.

CAL TENIR, EN AQUEST ASPECTE, IDEES CLARES.

Consideracions que poden ajudar-nos a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 30.- "Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realizar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 157 del Compendi.- "El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions" [...] "Els drets de les nacions no són sinó els drets humans conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. La nació té un dret fonamental a l'existència a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans i, en particular, l'opressió de les minories".

Punt 407 del Compendi.- "Una autèntica democràcia no és el resultat d'un respecte formal de regles, sinó el fruit de l'acceptació convençuda dels valors que inspiren els procediments democràtics: la dignitat de la persona humana, el respecte dels drets de l'home, l'assumpció del bé comú com a fi i criteri regulador de la vida política".

Radar Social, 13 d'octubre de 2015.

Llegir més ...

La societat que no tingui cura dels seus infants no tindrà futur

De les notícies que avui podríem analitzar, escollim aquella que té a veure amb la responsabilitat que, en tot país, les generacions adultes tenen amb les que pugen. Si aquestes no reben l'atenció deguda, no cal que parlem del futur del país. No en tindrà.

Segons dades del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, 16.525 alumnes d'educació infantil i primària han rebut aquest curs una beca de menjador social –aquestes beques es donen a tots el que estan per sota de certs llindars de renda–. Aquests 16.525 alumnes tenen pagat tot el menú escolar, ja que són infants amb greus problemes d'alimentació.

A l'ESO no hi ha dades centralitzades respecte als alumnes que necessiten aquesta prestació, ni si l'estan rebent. Quan un alumne acaba l'educació primària no té garantida una beca menjador a l'etapa secundària.

L'escassetat d'ajuts per als alumnes d'ESO obliga les entitats socials a actuar. Com a exemple de les diferents actuacions que podríem assenyalar citarem la de l'associació Can Palet. El senyor Josep Rodríguez, director de l'Associació i coordinador dels centres oberts de la FEDAIA –federació que agrupa les entitats que treballen amb nens en risc d'exclusió–, deia: "Fa dos anys vam començar a detectar nois que no estaven ben alimentats i vam començar a cercar solucions. Els professors de diferents escoles ens van alertar que arribaven alumnes amb signes de mala alimentació. Es marejaven o no es concentraven, anaven mal vestits o poc nets". Un altre testimoni que esmentem és el de Càritas, que ens diu: "Tenim famílies cada vegada més pobres, amb veritables problemes per alimentar els seus membres".

És en les primeres etapes de la vida d'un nen quan més es necessita enfortir i cuidar el "combustible per al cervell". Les neurones necessiten aliments rics en proteïnes per poder elaborar les substàncies neurotransmissores que interconnecten les neurones.

Davant aquesta situació les ONG han sortit al rescat dels alumnes sense beca, però això només és una mesura d'urgència, com recorda la presidenta de la FEDAIA, que diu: "Necessitem una política contra la pobresa a llarg termini, no una política de pedaços. La millor opció és una renda per fill que garanteixi unes condicions dignes a tots els nens i joves".

Radar Social fa seves aquestes paraules de la FEDAIA.

Consideracions que poden ajudar a crear un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 16.3.- "La família és l'element natural i fonamental de la Societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 184 del Compendi.- "L'ensenyament de l'Església retorna constantment sobre la relació entre caritat i justícia. Quan es donen coses indispensables a qui ho necessita, li restituïm allò que és seu, no li donem allò que és nostre. Més que complir un acte de misericòrdia, realitzem un acte de justícia".

Punt 244 del Compendi.- "Cap país del món, cap sistema polític no pot pensar en el seu esdevenidor si no és a través de la imatge d'aquestes noves generacions que adoptaran dels seus pares el patrimoni múltiple dels valors, dels deures i de les aspiracions de la nació a la qual pertanyen i de tota la família humana".

Radar Social, 9 d'octubre de 2015.

Llegir més ...

Aràbia Saudita

Avui el diari El País publica una notícia que obliga a reflexionar i a no mantenir-se passiu.

Ali al-Nimr i Dawoud al-Marhoon són dos nois saudites que tenen 21 anys. L'any 2011 –aleshores tenien 17 anys i, per tant, eren menors d'edat– participaren en protestes ciutadanes que tingueren lloc a la Província Oriental d'aquell país en què es reclamava "l'alliberament de presos polítics" i "reformes per posar fi a la discriminació que patia la seva comunitat". Les manifestacions s'acabaren, però entre els centenars de detinguts que hi hagué cinc foren condemnats a mort al llarg de l'any 2014, i els dos que esmentem en aquesta APP ho han estat ara.

Ali al-Nimr va ser acusat de participar en una protesta "il·legal" i d'altres delictes que –segons l'Organització Europeosaudita pels Drets Humans (ESOHR)– inclouen "explicar com proporcionar primers auxilis als manifestants" i "fer servir el seu mòbil per convidar a participar en les protestes". Ali al-Nimr ha estat condemnat a mort per crucifixió. De la seva banda, Dawoud al-Marhoon, mentre era torturat, signà una confessió que utilitzaren per condemnar-lo a mort per decapitació, sense permetre la presència del seu advocat.

La decapitació per espasa és la manera habitual d'execució a l'Aràbia Saudita, on aquest any ja hi ha hagut, fins al present, 135 condemnes consumades. El cos decapitat s'exhibeix en públic per a escarni. La pena de mort per crucifixió suposa un càstig major.

Ali i Dawoud han exhaurit totes les vies legals per intentar impedir la seva execució. D'acord amb la pràctica habitual de l'Aràbia Saudita, els dos joves poden ser executats en qualsevol moment sense avís previ a les famílies, i sense atendre les nombroses queixes que hi ha per les irregularitats en els judicis.

A més de l'Aràbia Saudita, només l'Iran, el Iemen i el Sudan continuen executant persones per fets que van dur a terme mentre eren menors d'edat. Això és quelcom que prohibeix rotundament la Convenció Internacional dels Drets del Nen, que l'Aràbia Saudita incompleix malgrat haver-la ratificat l'any 1996.

Consideracions que ens poden ajudar a crear un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 11.1.- "Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom els hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa".

Article 11.2.- "Ningú serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictes segons el dret nacional i internacional".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 405 del Compendi.- "L'Església veu com un senyal d'esperança l'aversió cada vegada més estesa de l'opinió pública a la pena de mort. Les provisions en vista a la seva abolició constitueixen manifestacions d'una més gran sensibilitat moral".

3.- Nota de la redacció de Radar Social:

Insistim: La Convenció Internacional dels Drets del Nen té el mateix rang de compliment obligat que la Declaració Universal dels Drets Humans. No es pot condemnar a mort cap menor.

És dolorós veure com al voltant dels líders de l'Aràbia Saudita s'arrosseguen mandataris d'alguns països "democràtics". En especial ens preguntem, què hi fan els reis d'Espanya amb visites periòdiques a l'Aràbia Saudita, petonejant-se amb els components de la monarquia saudita? Oh, el déu diner!

Radar Social, 8 d'octubre de 2015.

Llegir més ...

Continuen les actuacions incorrectes i els abusos fiscals

Els mitjans de comunicació ens deixen bocabadats en reflectir –pràcticament cada dia– fets punibles o incorrectes produïts en diferents àmbits de la societat. Avui llegim aquests casos:

1.- El Tribunal de Comptes qüestiona contractes de l'Agència Tributària.- Ha trobat "incidències" en alguns contractes adjudicats per l'Agència Tributària entre 2013 i 2014. Agrupa en nou apartats les irregularitats que ha trobat. El Tribunal considera que l'Agència no justifica suficientment alguns contractes, i que les variables utilitzades per fixar el preu de la licitació dels contractes no són clares. En alguns casos ha detectat que la valoració de les ofertes presentades es limitava a l'assignació d'una puntuació sense justificar les bases que s'empraven per atorgar-la.

2.- Projecte d'actuació contra l'abús fiscal de les multinacionals.- L'OCDE, amb la col·laboració del G-20 i d'altres països emergents, ha presentat un projecte contra l'erosió de la "base a tributar" i el "trasllat de beneficis" de les multinacionals, a fi de combatre els abusos fiscals que moltes realitzen.

L'OCDE detectà que, amb les llacunes que presenten les normes de fiscalitat internacional, algunes multinacionals desvien els seus beneficis a jurisdiccions de tributació baixa o nul·la. D'aquesta manera aconsegueixen pagar molt pocs impostos. Es calcula que aquestes empreses deixen de tributar, indegudament, més de 240.000 milions de dòlars anuals.

Una vegada les mesures d'aquest projecte s'hagin posat en pràctica, les multinacionals hauran de declarar els seus beneficis als llocs on realment tinguin les activitats econòmiques que generin aquests beneficis.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi.

1.- Nota de la redacció de Radar Social:

A força de llegir notícies com les d'avui podem caure –pel que fa a aquesta mena de notícies– en la insensibilitat. Això seria molt negatiu, ja que sense l'exigència contínua d'una lluita aferrissada per eradicar aquestes situacions la societat no serà justa ni pròspera.

Tenen especial gravetat les incidències "en alguns contractes de l'Agència Tributària espanyola". Cal escatir les responsabilitats que hi pugui haver, de manera ràpida i eficaç.

Avui la Declaració Universal dels Drets Humans no ens serveix gaire, ja que només parla de drets individuals. En tot cas, reflectim-ne l'article 29.1, que pot servir indirectament. Diu així: "Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 355 del Compendi.- "Les finances públiques s'orienten al bé comú quan s'atenen a alguns principis fonamentals: el pagament dels impostos com a especificació del deure de solidaritat; racionalitat i equitat en la imposició dels tributs; racionalitat i integritat en l'administració i en la destinació dels recursos públics".

Punt 371 del Compendi.- "A mesura que el sistema economicofinancer mundial assoleix nivells més elevats de complexitat organitzativa i funcional, resulta més prioritari el deure de regular aquests processos i orientar-los a la consecució del bé comú de la família humana".

Punt 411 del Compendi.- "Entre les deformacions del sistema democràtic, la corrupció política n'és una de les més greus, perquè traeix alhora els principis de la moral i les normes de la justícia social; compromet el funcionament correcte de l'Estat, influint negativament en la relació entre governants i governats".

Radar Social, 7 d'octubre de 2015.

Llegir més ...

Quins drets té una nació?

Ahir va fer 20 anys que el papa Sant Joan Pau II, coincidint amb la commemoració del 50 aniversari de la creació de les Nacions Unides, pronuncià davant l'Assemblea d'aquest organisme un discurs memorable i solemne que complementava els continguts de la Doctrina Social de l'Església.

Per aquest motiu dediquem l'APP d'avui a aquesta commemoració. Vivim a Catalunya, amb il·lusió, una realitat política i social que requereix l'objectivitat de totes les persones de bona voluntat. Cal, per tant, construir el propi criteri sobre bases fermes i objectives. Moltes persones ens pregunten per les directrius que ens poden guiar en la construcció d'aquest criteri. Reflectim, per tant, aquelles directrius que emanen de la Doctrina Social de l'Església, aprofitant –d'altra banda– els importants continguts que el papa Sant Joan Pau II aportà en la conferencia que ahir commemoràvem.

El 10 de desembre de 1948 les Nacions Unides proclamaven la Declaració Universal dels Drets Humans. Des d'aquesta data la Declaració ha estat una referència al món per a tothom i de compliment obligat en el si d'aquells estats que l'han signada. Però la Declaració esmentada només es refereix als drets individuals de cada persona. L'ONU no té concretats els drets que, pel fet d'existir, tenen els països, les nacions, les societats que es vertebren entorn d'una cultura, una llengua, una història i una voluntat de ser col·lectiva que els cohesiona, creant una identitat amb la qual s'identifiquen.

La Doctrina Social de l'Església –com diu el punt 149 del Compendi– ha afirmat sempre: "La persona és constitutivament un ésser social, perquè així ho ha volgut Déu que l'ha creada. (...) La vida social no és, doncs, extrínseca a l'home: aquest no pot créixer ni realitzar la seva vocació si no és en relació amb els altres".

El papa Sant Joan Pau II sentí la necessitat d'omplir el buit que hi havia, i aprofitant la seva presència a l'Assemblea de les Nacions Unides, reunida el 5 d'octubre de 1995 per commemorar el 50è aniversari de la creació d'aquell Organisme, pronuncià un discurs memorable i solemne. Digué: "Sobre aquest fonament antropològic se sostenen també els drets de les nacions, que no són sinó els drets humans conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. Una reflexió sobre aquests drets no és fàcil, si es considera la dificultat de definir el mateix concepte de "nació", que no s'identifica a priori i necessàriament amb el d'un estat. De totes formes és una reflexió improrrogable, si es volen evitar els errors del passat i tendir a un ordre mundial just. Pressupost dels demés drets d'una nació és, certament, el seu dret a l'existència: ningú –un estat, altra nació, o una organització internacional– pot pensar legítimament que una nació no sigui digna d'existir i a construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada".

Al seu torn els bisbes de Catalunya, en la carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya, publicada l'any 1985 i ratificada en el document Al servei del nostre poble, publicat l'any 2011, afirmen: "Com a bisbes de l'Església a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, plasmada al llarg d'un mil·lenni d'història i també reclamem per a ella l'aplicació de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d'un estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats, han de ser respectats absolutament i àdhuc promoguts pels estats, els quals no poden de cap manera, segons el dret i la justícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majoritària".

Radar Social, 6 d'octubre de 2015.

Llegir més ...

Quan la vida entra en fase terminal

Avui tractem un tema important. En un moment o altre ens el trobarem en les nostres vides, en la nostra família. Cal, per tant, tenir idees clares.

A l'Hospital Universitari de Santiago està internada l'Andrea, una nena que pateix una malaltia neurodegenerativa irreversible per a la qual els pares reclamen una mort digna.

Els pares han acudit al jutjat perquè sigui retirat el tractament –"suport vital"– que es dóna a la seva filla. Denuncien públicament la negativa dels pediatres de l'hospital a acceptar aquesta voluntat. Els metges també han recorregut a la justícia perquè dirimeixi la discrepància que s'ha manifestat.

El Dr. Marcos Gómez diu, en aquest sentit: "és estrany el dia que no ens enfrontem a un conflicte relacionat amb algun problema ètic al final de la vida, com el de la nena de Galícia. Per discutir i deliberar és fonamental que tothom parli el mateix llenguatge, que tots entenguin el mateix per a cada concepte relacionat amb l'assistència mèdica i el procés de morir, perquè si cadascú ho interpreta de diferent manera s'acaba en un diàleg de sords". A aquest fi, el Consell General dels Col·legis Oficials de Metges té publicat un document que precisa i defineix els termes relacionats amb l'atenció mèdica al final de la vida. És important que tinguem presents les definicions que, sobre això, dóna:

"Eutanàsia.- És la provocació intencionada de la mort d'una persona que pateix una malaltia avançada o terminal, a petició expressa del malalt, i en un context mèdic".

"Morir amb dignitat.- Requereix la consideració del malalt com a ésser humà fins al moment de la mort, el respecte a les seves creences i valors, així com la seva participació en la presa de decisions... S'associa a l'absència de patiment".

"Cures pal·liatives.- Proporciona una atenció integral als pacients quan el tractament curatiu no respon i en què és primordial el control del dolor, així com l'abordatge dels problemes psicològics socials i espirituals. Cerquen preservar la millor qualitat de vida possible fins al final".

"Obstinació terapèutica.- La instauració de mesures no indicades, desproporcionades o extraordinàries amb la intenció d'evitar la mort en un pacient tributari de tractament pal·liatiu. És considerada una mala pràctica".

"Sedació pal·liativa.- És la disminució deliberada de la consciència del malalt, una vegada obtingut el consentiment oportú, mitjançant l'administració de fàrmacs indicats per evitar un patiment insostenible causat per un o més símptomes refractaris. Quan el malalt es troba en els últims dies o hores de vida es parla de sedació en l'agonia".

Per ajudar a construir el nostre propi criteri, què ens diuen:

1.- La Declaració Universal dels Drets Humans només parla en el seu articulat dels drets a la "vida", a la llibertat individual i social, a la salut, al benestar, al treball, a la seguretat social, etc. No entra, no ho pot fer, en res que porti a aquells "tractaments vitals" que no vagin d'acord amb la dignitat que té tota persona humana.

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 155 del Compendi.- "El primer dret que s'ha d'enunciar és el dret a la vida, des de la concepció fins a la seva conclusió natural, que condiciona l'exercici de tot altre dret i comporta, en particular, la il·licitud de tota forma d'eutanàsia".

3.- El document de l'Església presentat l'any 1993, titulat 100 preguntes sobre la defensa de la vida humana.- Afirma que "davant la imminència de la mort es pot rebutjar el tractament obstinat o aferrissament terapèutic que únicament prolongarà de manera precària i penosa l'existència, encara que sense refusar els mitjans normals o comuns que permeten sobreviure". "El malalt o els seus representants poden refusar l'aplicació de les teràpies que no siguin efectives. Aquest refús no té a veure amb el suïcidi. Cal evitar el patiment innecessari i l'acarnissament terapèutic".

Radar Social, 5 d'octubre de 2015.

Llegir més ...

La pròpia consciència

Avui alguns mitjans de comunicació reflecteixen una de les actuacions que acostuma a fer el papa Francesc “fora del programa oficial”. Es va produir en ocasió del seu viatge recent als Estats Units.

L’actuació del Papa, segons llegim avui als diaris, és aquesta: “Dijous passat el Papa va tenir una jornada molt intensa, entre Washington i Nova York. Va començar el dia amb el seu discurs al Congrés. Després va visitar, a Washington, una parròquia que atén els sense sostre. A la tarda, ja a Manhatan, va celebrar les vigílies amb el clergat a la catedral de Sant Patrici. I el Papa encara va tenir temps, entre els seus compromisos oficials per a una trobada, que es va mantenir en secret, amb la senyora Kim Davis, la funcionària d’un comtat de Kentucky –una cristiana evangèlica– que va passar cinc dies a la presó per negar-se a atorgar llicències matrimonials a homosexuals”.

Ha causat una certa sorpresa conèixer que el Papa s’havia reunit amb la senyora Davis i amb el seu marit a la nunciatura de la Santa Seu a la capital federal dels Estats Units. No es va fer públic llavors per evitar friccions diplomàtiques, però –com es diu a La Vanguardia– saber-ho a posteriori, gràcies a una filtració periodística, tampoc no ha estat innocu.

La senyora Kim Davis va reconèixer haver-se sentit molt emocionada per la trobada i per les paraules del Papa. Van ser 15 minuts molt intensos. El Pontífex li va regalar dos rosaris perquè els lliurés a la seva mare i a la seva sogra, totes dues catòliques.

Avui dia és fàcil que, en alguna ocasió, ens puguem trobar amb pressions, de tota mena, per actuar d’acord amb postulats que puguin condicionar les nostres pròpies consciències. Del que li ha succeït a la senyora Davis ens podem preguntar, nosaltres mateixos: és moralment lícit obligar algú que, en determinades qüestions i situacions, prescindeixi de la seva pròpia consciència i la sacrifiqui a allò “políticament” correcte o a les pròpies conveniències del moment? És un tema humanament important, que mereix reflexió i intentar construir un criteri propi.

Quins continguts trobem en la Declaració Universal dels Drets Humans i en la Doctrina Social de l’Església que ens puguin ajudar en la nostra reflexió?  

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 18.- “Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte o l’observança”.

2.- Doctrina Social de l’Església.

Punt 155 del Compendi.- “Ningú ha de ser forçat a actuar contra la pròpia consciència, ni ha de ser impedit a actuar segons la seva consciència, en privat o en públic, individualment o associat a altres. El respecte d’aquest dret és un senyal emblemàtic de l’autèntic progrés de l’home en qualsevol règim, societat, sistema o ambient”.

Radar Social, 2 d’octubre de 2015

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació?

Contacta amb nosaltres

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.