Logo
Imprimir aquesta pàgina

BULLYING, DEPRESSIÓ. Com ajudar els adolescents que la pateixen.

Avui alguns mitjans de comunicació comenten aquesta qüestió i l'analitzen d'acord amb les opinions dels psicòlegs. Proposem aquest tema com a reflexió del dia, ja que és un tema de molta actualitat i preocupació. Veiem que surten bastants casos a la llum; nois i noies que pateixen bullying a l'escola, que els produeix depressions i problemàtiques greus. Cal que familiars i ensenyants estiguin ben desperts davant aquestes situacions, i que actuïn ràpidament i amb fermesa.

BULLYING.- L'experiència d'haver estat objecte de bullying té sempre caràcter traumàtic. Deixa empremtes que romanen molts anys i que gairebé sempre són viscudes com un secret penós.

El bullying comença a gestar-se al final de la primària, però sorgeix amb força a l'adolescència, quan nois i noies obliden les seves joguines i es troben amb la seva parella: un cos "sexualitzat".

Aquest cos els produeix una sensació estranya i els molesta, ja que no saben què fer-ne, com interpretar els nous signes que reben. Proven de manipular-lo: es tatuen, es posen pírcings, es bergantegen el cabell i el cos segons la moda. També es musculen, s'aprimen, es mediquen i experimenten amb drogues i sexe.

És en aquest impasse, de vegades molt complicat, on la temptació de manipular el cos de l'altre sota formes diverses –agressions, exclusions, injúries, anorreant-lo, etc.– permet als adolescents posar el seu propi cos a resguard. Per això s'ha de trobar un boc expiatori i colpejar i destruir aquella diferència que s'imputa a la víctima.

Abordar l'assetjament suposa acompanyar aquests adolescents, estar amb ells per donar testimoni com a adults del que, per a cadascú, ha suposat aquest delicat trànsit, de les dificultats i també de les solucions que cada pare, mare o docent feren.

Per tant, en concret, què podem fer?

1.- Hi ha d'haver detecció precoç. Els pares han d'estar atents a tot allò que diuen i al que pateixen, moltes vegades en silenci (soledat, insomni, tristor, temences, mals de cap, etc.)

2.- Exigir que l'escola s'impliqui. Amb respostes punitives per frenar l'assetjament. Però sobretot procurant l'empatia entre els alumnes, ajudant-los a pensar com es deuen sentir els nois o noies que reben aquest tracte de rebuig, d'aïllament, i a prendre posició, un a un, sense sucumbir a la pressió del grup.

3.- També ocupar-se de l'assetjador, donant-li oportunitat per aprendre del que passa.

4.- Mobilitzar els altres pares. Per mitjà de la implicació de les AMPA.

5.- Canviar de centre escolar -de vegades és necessari-. Aquest canvi convé que tingui la conformitat de la víctima, perquè surti més reforçada, reconeixent tot allò que ha viscut i les actuacions fetes per donar-li suport.

6.- La complicitat entre família i escola. La desqualificació entre adults (pares contra professors i a la inversa) és la millor garantia per fracassar en abordar el conflicte entre pares i fills.

7.- Que hi hagi programes de millora per la convivència escolar. Això afavorirà la participació i responsabilitat de tots. Això també permet que cada adolescent trobi el seu lloc, sense recórrer al boc expiatori de la víctima de l'assetjament.

------------------------------------------------------------------

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 26.2.3.- "L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals".

"El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 242 del Compendi.- "La família té la responsabilitat d'oferir una educació integral. Tota educació autèntica ha de promoure la formació de la persona humana amb vista al seu fi últim i, alhora, per al bé de la societat de què l'home és membre i en les responsabilitats de la qual participarà quan sigui adult".

"En l'educació dels fills, el rol matern i el patern són igualment necessaris. Per tant, els pares han d'actuar conjuntament. Han d'exercir l'autoritat amb respecte i delicadesa, però també amb fermesa i vigor; l'autoritat ha de ser creïble, coherent, sàvia i sempre orientada al bé integral dels fills".

Radar Social, 21 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Darrera modificació elDijous, 24 Març 2016 10:11
Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.