Logo
Imprimir aquesta pàgina

EL MAL EXEMPLE DELS GRANS EXECUTIUS ESPANYOLS

El tema que proposem com a reflexió per al dia d'avui no és del tot nou, però creiem que la publicació de noves dades als diferents mitjans de comunicació la mereixen. En moments difícils per a la vida diària dels ciutadans, els increments de sou que s'han aplicat els executius de les grans empreses espanyoles que cotitzen a l'Ibex resulten obscens i difícils de digerir. Al costat d'aquests increments cal recordar les reduccions de salaris que han hagut de patir la major part de treballadors en els darrers anys, així com la xifra d'atur que encara hi ha, i les retallades que s'han fet en prestacions bàsiques com són l'ensenyament, la sanitat i els serveis socials.

Llegim a La Vanguardia: "El 80% dels alts executius de les empreses que cotitzen a l'IBEX –són les grans empreses del país– s'han apujat el sou l'any 2015. Les pujades salarials van oscil·lar entre el 0,2% i el 300%".

"No cal dir que la pujada del sou dels grans executius és superior a la pactada entre sindicats i patronal, així com també ho és respecte a l'acord marc dels convenis que recomanava una millora de l'u per cent l'any 2015".

El professor de Direcció de Persones i Organització d'ESADE, el senyor Ceferí Soler, creu que la remuneració salarial dels primers executius d'una empresa podria ser un bon element de motivació de la plantilla. Diu, en concret: "Si els treballadors d'una empresa veuen que el responsable màxim, encara que li pugui correspondre una pujada salarial determinada d'acord amb el seu contracte, hi renuncia, això és un element que pot motivar la plantilla, especialment quan aquests treballadors han vist congelat el seu sou".

Les tres persones referenciades (no tenim espai per reflectir tota la llista que es publica als mitjans de comunicació) que cobren un sou més elevat són el president d'Iberdrola, el conseller delegat de Ferrovial i el president de Telefónica (els seus sous anuals oscil·len entre els 8,7 i els 9,5 milions anuals).

Tot això sense comptar les fortes indemnitzacions que s'acostumen a donar a aquests executius quan deixen d'ocupar el càrrec; per exemple, l'any passat el president de FCC va rebre –a part del sou que li corresponia– 8,4 milions pel seu cessament. I tot això, sense comptar les aportacions que acostumen a fer les empreses als plans de pensions o als sistemes d'estalvi d'aquests alts càrrecs.

Ens preguntem: davant d'aquests fets, el Govern espanyol no hi té res a dir? Ni a legislar? La cohesió social, que un país ha de tenir per anar endavant, també s'esberla veient aquests fets i la inactivitat dels governants. Com es poden permetre aquests sous quan l'Estat incompleix –com veurem a continuació– el que esmenta la Declaració Universal dels Drets Humans, que a Espanya és de compliment obligat, com hem dit altres vegades?

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:.

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 25.1.- "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independentment de la seva voluntat".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 302 del Compendi.- "La remuneració és l'instrument més important per realitzar la justícia en les relacions de treball. El 'salari just' és el fruit legítim del treball; comet una injustícia qui el nega o no el dóna en el temps degut i en justa proporció al treball realitzat. Cal recompensar el treball talment que garanteixi a l'home la possibilitat de disposar amb dignitat de la seva vida material, social, cultural i espiritual i de la dels seus, amb relació a les responsabilitats i al rendiment de cadascú, a les condicions de l'empresa i al bé comú. El simple acord entre el treballador i l'empresari sobre l'entitat de la remuneració no és suficient per qualificar de 'justa' la remuneració acordada, ja que aquesta no ha de ser inferior al sosteniment del treballador: la justícia social és anterior a la llibertat del contracte".

Radar Social, 7 de març de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.