Arguments contra la legalitat que és imposada

La Vanguardia, en la seva edició d’avui, publica un article molt interessant de l’eminent professor Borja de Riquer que, amb el títol “Drets, història i política”, dóna pautes clares per poder analitzar amb objectivitat i seriositat aquelles problemàtiques que sorgeixen quan majories territorials, polítiques i/o socials imposaren, en temps anteriors, normatives jurídiques que afavorien la seva manera de pensar, interessos polítics o individuals concrets. Sempre que s’intenta adequar o canviar alguna normativa acostumen a sortir grups defensors de “la legalitat vigent” que utilitzen tots els mitjans al seu abast per impedir-ho.

Diu el senyor Borja de Riquer que, parlant d’aquestes qüestions, un grup d’historiadors convingueren que “la democràcia s’havia construït, en el transcurs del temps, amb força dificultat, a partir de dos principis fonamentals: que les lleis sempre han de provenir de la voluntat dels ciutadans, i que tota la legislació ha de respectar els drets fonamentals i universals de les persones. I que era una qüestió bàsica que aquests dos principis es consideressin de forma simultània: si en faltava un dels dos, allò no era una autèntica democràcia”.

La segona qüestió de la conversa que tingueren se centrà en “com havia variat la consideració de quins eren els ciutadans amb drets polítics”. Cal tenir present que en temps de monarquies absolutes no n’hi havia, de drets; els ostentava el sobirà. Dos segles de revolucions i lluites van forçar grans canvis respecte a qui podia exercir com a ciutadà. Primer només eren els homes molt rics, després tots els homes, i finalment ho són totes les dones i els homes. I això s’aconseguí trencant la legalitat vigent llavors i denunciant i lluitant contra els nombrosos arguments jurídics, polítics i filosòfics que s’hi oposaven. “Assolir aquests drets que avui considerem inqüestionables –el vot femení o la desaparició de l’esclavitud, per exemple– suposà molt sovint haver de revoltar-se contra governs i emprar la violència”.

“Després de les revolucions americana i francesa de finals del segle XVIII, els drets naturals o universals dels ciutadans són considerats anteriors a tota constitució política, i per això estan per sobre d’aquestes. I també coneixem prou bé que un principi fonamental del funcionament de la democràcia és aquell que planteja la necessitat de canviar les lleis per poder atendre els drets naturals exigits pels ciutadans”. Dit d’una altra manera, mai la legislació democràtica pot impedir l’exercici dels drets bàsics. D’aquesta manera, davant la demanda d’un dret natural o universal no es pot respondre que l’actual legislació no ho recull, sinó que cal analitzar si es tracta realment d’un dret just”.

En democràcia, en qualsevol plantejament de canvi de la “legalitat vigent” aquests principis s’han de complir. Moralment i èticament no hi ha altre camí, segons raona el senyor Borja de Riquer. I això val tant en les problemàtiques polítiques com en les socials o en les laborals. Aquest és el posicionament que Radar Social ha tingut en tot moment.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 21.3.- La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat”.

Article 30.- Res en aquesta Declaració dóna cap dret a un Estat a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió del qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien”.

2.- Doctrina Social de l’Església.

Punt 407 del Compendi.- Una autèntica democràcia no és el resultat d’un respecte formal de regles, sinó el fruit de l’acceptació convençuda dels valors que inspiren els procediments democràtics: la dignitat de tota persona humana, el respecte als drets de l’home, i l’assumpció del bé comú com a fi regulador de la vida política”.

Punt 569 del Compendi.- Són útils alguns criteris fonamentals: la distinció i alhora la connexió entre l’ordre legal i l’ordre moral; la fidelitat a la pròpia identitat i, alhora, la disponibilitat al diàleg amb tothom”.

Radar Social, 28 de gener de 2016.

Radar social, una 'app' per a construir una opinió personal objectiva. La nostra aplicació multimèdia es pot descarregar de manera gratuïta.

Més informació.

La Vanguardia, en la seva edició d’avui, publica un article molt interessant de l’eminent professor Borja de Riquer que, amb el títol “Drets, història i política”, dóna pautes clares per poder analitzar amb objectivitat i seriositat aquelles problemàtiques que sorgeixen quan majories territorials, polítiques i/o socials imposaren, en temps anteriors, normatives jurídiques que afavorien la seva manera de pensar, interessos polítics o individuals concrets. Sempre que s’intenta adequar o canviar alguna normativa acostumen a sortir grups defensors de “la legalitat vigent” que utilitzen tots els mitjans al seu abast per impedir-ho.

Diu el senyor Borja de Riquer que, parlant d’aquestes qüestions, un grup d’historiadors convingueren que “la democràcia s’havia construït, en el transcurs del temps, amb força dificultat, a partir de dos principis fonamentals: que les lleis sempre han de provenir de la voluntat dels ciutadans, i que tota la legislació ha de respectar els drets fonamentals i universals de les persones. I que era una qüestió bàsica que aquests dos principis es consideressin de forma simultània: si en faltava un dels dos, allò no era una autèntica democràcia”.

La segona qüestió de la conversa que tingueren se centrà en “com havia variat la consideració de quins eren els ciutadans amb drets polítics”. Cal tenir present que en temps de monarquies absolutes no n’hi havia, de drets; els ostentava el sobirà. Dos segles de revolucions i lluites van forçar grans canvis respecte a qui podia exercir com a ciutadà. Primer només eren els homes molt rics, després tots els homes, i finalment ho són totes les dones i els homes. I això s’aconseguí trencant la legalitat vigent llavors i denunciant i lluitant contra els nombrosos arguments jurídics, polítics i filosòfics que s’hi oposaven. “Assolir aquests drets que avui considerem inqüestionables –el vot femení o la desaparició de l’esclavitud, per exemple– suposà molt sovint haver de revoltar-se contra governs i emprar la violència”.

“Després de les revolucions americana i francesa de finals del segle XVIII, els drets naturals o universals dels ciutadans són considerats anteriors a tota constitució política, i per això estan per sobre d’aquestes. I també coneixem prou bé que un principi fonamental del funcionament de la democràcia és aquell que planteja la necessitat de canviar les lleis per poder atendre els drets naturals exigits pels ciutadans”. Dit d’una altra manera, mai la legislació democràtica pot impedir l’exercici dels drets bàsics. D’aquesta manera, davant la demanda d’un dret natural o universal no es pot respondre que l’actual legislació no ho recull, sinó que cal analitzar si es tracta realment d’un dret just”.

En democràcia, en qualsevol plantejament de canvi de la “legalitat vigent” aquests principis s’han de complir. Moralment i èticament no hi ha altre camí, segons raona el senyor Borja de Riquer. I això val tant en les problemàtiques polítiques com en les socials o en les laborals. Aquest és el posicionament que Radar Social ha tingut en tot moment.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 21.3.- La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat”.

Article 30.- Res en aquesta Declaració dóna cap dret a un Estat a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió del qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien”.

2.- Doctrina Social de l’Església.

Punt 407 del Compendi.- Una autèntica democràcia no és el resultat d’un respecte formal de regles, sinó el fruit de l’acceptació convençuda dels valors que inspiren els procediments democràtics: la dignitat de tota persona humana, el respecte als drets de l’home, i l’assumpció del bé comú com a fi regulador de la vida política”.

Punt 569 del Compendi.- Són útils alguns criteris fonamentals: la distinció i alhora la connexió entre l’ordre legal i l’ordre moral; la fidelitat a la pròpia identitat i, alhora, la disponibilitat al diàleg amb tothom”.

Radar Social, 28 de gener de 2016.

Tornar al principi

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació? Contacta amb nosaltres.

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

Subfederació d'Educació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.