Logo
Imprimir aquesta pàgina

Informe anual de l’ONG Transparència Internacional

 

La informació que avui predomina –i de manera molt destacada– als mitjans de comunicació té a veure amb els fets de corrupció política que es van destapar ahir al País Valencià; aquests fets tenen forta repercussió en el moment present. No hi entrarem, ja que incideixen en el terreny polític que Radar Social sempre procura eludir. Ens referirem, en canvi, a l'informe anual de l'ONG Transparència Internacional (TI) publicat aquest dimecres, que reflecteix una situació que mereix reflexió si aspirem a una societat millor.

L'ONG Transparència Internacional (TI) assenyala que Dinamarca, amb 91 punts (en una escala en què 100 mostra la netedat màxima) és, per segon any consecutiu, el país més transparent del món. Segueixen Finlàndia, Suècia, Nova Zelanda, Holanda, Noruega, Suïssa, Singapur, Canadà i Alemanya (que comparteix aquesta 10a posició amb Luxemburg i el Regne Unit).

A la cua dels 168 països analitzats –amb 8 punts– es troben com a països més corruptes Somàlia i Corea del Nord, precedides per l'Afganistan, el Sudan, el Sudan del Sud, Angola, Líbia, l'Iraq i Veneçuela, que empata amb Guinea Bissau i Haití.

En el darrer any, 2015, els països que, en l'aspecte que comentem, han millorat més són Grècia, el Regne Unit i Senegal. Per contra, els que han tingut un major descens en les seves posicions són Espanya, Austràlia, el Brasil, Turquia i Líbia. Espanya resta al lloc 36.

La directora de TI per a Europa i l'Àsia Central, Anne Koch, diu que, encara que hi ha hagut millores puntuals, el panorama de la regió és d'estancament. Troba "molt preocupant el deteriorament de països com Hongria, Macedònia, Espanya i Turquia. Són llocs on, en algun moment, hi hagué esperances de canvi positiu. En canvi, ara veiem que la corrupció hi creix, mentre es redueixen els espais de la societat civil i de la democràcia".

L'índex de la prestigiosa ONG Transparència Internacional (TI) s'elabora a partir d'estudis comparatius, de diferents institucions i organitzacions, que analitzen l'opinió del sector privat sobre la corrupció que hi ha al sector públic de cada país.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 7.- "Tots són iguals davant la Llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció de la Llei".

Article 28.- "Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 411 del Compendi.- "Entre les deformacions del sistema democràtic, la corrupció política n'és una de les més greus, perquè traeix alhora els principis de la moral i les normes de la justícia social; compromet el funcionament correcte de l'Estat, influint negativament en la relació entre governants i governats; introdueix una desconfiança creixent respecte de les institucions públiques i causa una desafecció progressiva dels ciutadans respecte de la política i dels seus representants, amb el consegüent afebliment de les institucions. La corrupció distorsiona radicalment el rol de les institucions representatives, perquè les fa servir com a terreny d'intercanvi polític entre demandes clientelars i prestacions dels governants. D'aquesta manera, les opcions polítiques afavoreixen els objectius reduïts dels qui posseeixen els mitjans per influenciar-los i impedeixen la realització del bé comú de tots els ciutadans".

Radar Social, 27 de gener de 2016.

Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.