Logo
Imprimir aquesta pàgina

Formes de govern impròpies

Abans-d'ahir, el ministre d'Hisenda del Govern espanyol, Cristóbal Montoro, amenaçava la Generalitat de tallar-li l'aixeta dels Fons de Liquiditat Autonòmica pel que denominava les seves "vel·leïtats independentistes", i exigia lleialtat a l'hora de finançar els serveis públics de manera eficient i correcta. Aquesta actitud patrimonial, aquest sentit de possessió, creiem que és una forma de governar impròpia, no és digna d'un servidor públic.

Avui llegim a La Vanguardia i al Punt –són els diaris que hem escollit– la resposta del conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell. Recorda al ministre espanyol que els efectes de l'amenaça del ministre Montoro, en què vincula els recursos econòmics a la lleialtat institucional, són nuls, ja que:

És el Ministeri d'hisenda espanyol qui autoritza els pagaments procedents del Fons de Liquiditat Autonòmica i fa directament la transferència als proveïdors; la Generalitat no fa d'intermediari dels diners.

De fet, tota la despesa de la Generalitat –com de les d'altres comunitats autònomes– està supervisada per l'Estat.

El conseller Mas-Colell recorda que el Fons de Liquiditat Autonòmica no és cap regal, ja que l'Estat fa pagar interessos. La Generalitat ha pagat d'interessos, en els darrers tres anys, 1.909 milions d'euros.

Finalment, la Generalitat denuncia que fa tot l'any que espera que la Hisenda estatal desbloquegi els fons del Fons de Liquiditat Autonòmica destinats a satisfer el dèficit no finançat del 2014, tal com preveu per la Llei.

Finalment, l'Estat incompleix, una vegada més, la Llei en tenir retinguda la revisió del model de finançament de les autonomies. Aquesta revisió s'hauria d'haver fet fa un any.

No es pot dir que els serveis públics de Catalunya no es podrien finançar sense l'Estat. De qui creu, el senyor Montoro, que són els diners que l'Estat recapta? Les administracions públiques treballen amb els diners de tots. Qualsevol servidor públic ha de tenir en compte que els diners que mou són dels ciutadans. Els catalans paguem en excés i la Generalitat està molt mal finançada.

Els fons que el senyor Montoro transfereix a la Generalitat són per sufragar serveis públics a persones que hi tenen dret perquè també omplen la caixa dels impostos, i més que en qualsevol altre lloc de l'Estat.

Els catalans no volem acceptar amenaces ni insults de ningú. No és aquesta manera d'actuar, impròpia i continuada, el que ha situat Catalunya en el moment que vivim actualment?

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels drets Humans.

Article 7.- "Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació".

Article 30.- "Res en aquesta Declaració podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 169 del Compendi.- "Per assegurar el bé comú, els governs de tots els països tenen el deure d'harmonitzar amb justícia els diversos interessos sectorials".

Punt 409 del Compendi.- "Els polítics s'han de comprometre a cercar i a realitzar allò que pot ser útil per al bon funcionament de la convivència civil en conjunt".

Radar Social, 5 de novembre de 2015.

Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.