Logo
Imprimir aquesta pàgina

El desori legislatiu del Partit Popular

Avui no ens ha resultat fàcil escollir una notícia –objectiva i contrastada– per analitzar-la. Els mitjans de comunicació ens ofereixen un reguitzell de notícies polítiques que responen a posicionaments partidistes i publiquen diverses notícies relacionades amb la corrupció que no estan contrastades ni verificades. El tema de la corrupció és molt greu, però en un país on es produeixen sovint informes policials que finalment es demostren falsos, on la fiscalia està a les ordres del Govern i l'estructura judicial no és del tot independent, Radar Social no creu adequat tractar notícies sobre fets que no s'hagin comprovat. Finalment, hem decidit considerar l'opinió de l'advocacia sobre la tasca legislativa del Govern.

La Vanguardia diu que la legislatura actual ha estat una de les més actives a nivell legislatiu, no únicament pel volum de lleis, sinó també per la seva importància. El món jurídic considera que s'ha produït un gran canvi en la columna vertebral de la legalitat espanyola. S'han reformat 39 lleis orgàniques, modificant el nucli central del dret processal espanyol, i a més s'han aprovat canvis substancials en normes molt importants com el Codi Penal, el Poder Judicial, la Llei de Seguretat Ciutadana, el Codi Penal Militar, el finançament dels partits polítics, i la Lomce o reforma educativa, entre d'altres.

Aquesta tasca els juristes no acaben de judicar-la positivament, per l'excés, la rapidesa dels canvis, la precipitació (moltes lleis aprovades en els darrers nou mesos) i per la manca de consens en l'aprovació de bona part de les lleis. L'advocacia opina que la tramitació s'ha fet amb massa presses; això, junt amb la manca de consens, resulta molt negatiu, sobretot quan es tracta de normes importants. El principi de seguretat jurídica exigeix que les lleis siguin estables; la rapidesa i la manca de consens no produeixen mai estabilitat. L'advocacia també critica que totes aquestes lleis s'hagin aprovat sense dotació pressupostària suficient. Tot això farà que la justícia sigui més lenta, i una justícia lenta no és justícia.

Finalment, es critica la tendència del govern del PP en l'aprovació de moltes d'aquestes lleis (un 34%) per Decret-Llei, sistema que comporta sempre menys objectivitat i més autoritarisme.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 7.- "Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació".

Article 8.- "Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la Llei".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 396 del Compendi.- "L'autoritat s'ha de deixar guiar per la llei moral: tota la seva dignitat deriva del seu desenvolupament en l'àmbit de l'ordre moral... D'aquest ordre, l'autoritat en treu la virtut d'obligar i la legitimitat moral; no de l'arbitri o de la voluntat de poder, i té l'obligació de traduir aquest ordre en accions concretes per tal d'assolir el bé comú".

Punt 398 del Compendi.- "L'autoritat ha d'emanar lleis justes, és a dir, conformes a la dignitat de la persona humana i als dictàmens de la recta raó".

Punt 567 del Compendi.- "Aquell que exerceix l'autoritat política ha de fer convergir les energies de tots els ciutadans cap a la consecució del bé comú, no de forma autoritària, sinó servint-se de la força moral alimentada per la llibertat".

Radar Social, 30 d'octubre de 2015.

Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.