Logo
Imprimir aquesta pàgina

Un bon exemple que ens caldria veure imitat

Ara fa 12 anys es publicava una foto feta a les Açores que tingué una gran difusió. El president dels Estats Units George W. Bush, el primer ministre anglès Tony Blair i el president del Govern espanyol José María Aznar apareixien anunciant la invasió de l'Iraq. Aquesta invasió mai no va ser autoritzada per les Nacions Unides, no va rebre el suport dels principals aliats europeus dels Estats Units i, en tot moment, el papa Joan Pau II s'hi manifestà en contra, fent tot el que va poder per convèncer els personatges esmentats de la seva equivocació i dels mals que comportaria una actuació com la que anunciaven.

Avui és evident que la invasió de l'Iraq ha estat un desastre des de tots els punts de vista i que ha tingut conseqüències terribles. En aquests dotze anys han perdut la vida desenes de milers d'iraquians, més de 4.000 soldats dels Estats Units i 179 soldats britànics –a més de soldats d'altes indrets, també espanyols–. I el buit creat pel règim i per la retirada de tropes l'han cobert d'immediat organitzacions jihadistes com Al-Qaida i l'Estat Islàmic. L'auge de l'Estat Islàmic –que ara controla grans àrees de l'Iraq i de Síria– té a veure amb aquesta desgraciada invasió.

La raó en què es fonamentava aquesta invasió (l'existència a l'Iraq d'armes de destrucció massiva que es podien utilitzar en qualsevol moment) s'ha demostrat falsa. No era veritat.

Avui els mitjans publiquen que l'exprimer ministre britànic, Tony Blair, ha demanat perdó per aquest fet. Ha dit en concret: "em disculpo pels errors d'intel·ligència, que ens va proporcionar una informació equivocada. No es pot dir que els que vam decidir eliminar l'exdictador iraquià Saddam Hussein el 2003 no tinguem cap responsabilitat per la situació al 2015".

En canvi, a pesar de demostrar-se falsos els fets amb què s'intentava justificar aquesta invasió, qui no vol rectificar és l'expresident espanyol José María Aznar. Ha tornat a dir que "va prendre la decisió més convenient per als interessos nacionals".

Nota de la redacció de Radar Social:

És difícil veure, en els polítics espanyols, que es reconeguin equivocacions o errors, i menys que presentin "dimissions". Per això resulta exemplar l'actitud de l'exprimer ministre britànic Tony Blair.

Així, no és estrany que els polítics tinguin, a casa nostra, mala imatge. I tampoc no és estrany que a la Gran Bretanya –en què comportaments com el que avui reflectim no són estranys– la política tingui una millor imatge i prestigi.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 28.- "Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 396 del Compendi.- "L'autoritat s'ha de deixar guiar per la llei moral: tota la seva dignitat deriva del seu desenvolupament en l'àmbit de l'ordre moral".

Punt 397 del Compendi.- "L'autoritat ha de reconèixer, respectar i promoure els valors humans i morals essencials. Aquests són innats, brollen de la veritat mateixa de l'ésser humà i expressen i tutelen la dignitat de la persona: són valors, per tant, que cap individu, cap majoria ni cap Estat no podran mai crear, modificar ni destruir".

Radar Social, 26 d'octubre de 2015.

Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.