Logo
Imprimir aquesta pàgina

Ensenyar a pensar

Llegim a La Vanguardia d'avui: "Aristòtil va proclamar fa vint-i-cinc segles que la filosofia és imprescindible que sigui un saber especial dels éssers humans" El Govern espanyol ha menyspreat aquest consell, ja que la filosofia és una de les assignatures damnificades per l'anomenada "Llei Wert" que ha de començar a aplicar-se aquest curs. Davant d'un error tan greu, els docents d'aquest país han iniciat una campanya en contra dels continguts d'aquesta Llei que ja ha aplegat, entre la docència, més de 20.000 signatures.

Emili Lladó, eminent filòsof, en rebre en el dia d'ahir a Oviedo el premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats, va dir que "deixar de banda la filosofia és un error colossal perquè saber ha estat sempre la consciència crítica de cada època".

Si convenim que la civilització occidental enfonsa les arrels en la Grècia clàssica, haurem d'admetre que la filosofia n'és un dels pilars centrals. Els pensadors grecs –que dos mil·lennis després continuen sent referències ineludibles– s'hi van basar per explicar el món i per explicar-se a si mateixos; per treure el màxim profit de les facultats cognitives i intel·lectives de l'ésser humà.

Descartes afirmà, molts segles després: "viure sense filosofar és tenir els ulls tancats, sense provar d'obrir-los mai".

Sens dubte el Govern espanyol, en això i en moltes altres coses, és insensible a aquesta realitat i va promulgar la Lomce. Un dels trets més preocupants d'aquesta normativa és l'abandonament que fa de la filosofia. Segons el diccionari, la filosofia "és el conjunt de sabers que busca establir, de manera racional, els principis més generals que organitzen i orienten el coneixement de la realitat, així com el sentit d'obrar humà".

Els docents d'aquesta matèria, en els diferents nivells educatius, diuen: "el panorama que obre aquesta reforma educativa –se l'anomena "Llei Wert"– és desolador". "La filosofia ensenya a raonar, argumentar i persuadir; és el pilar del coneixement humà".

A Catalunya, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat assegura que "està treballant per conservar Història de la filosofia com a matèria obligatòria". Veurem si finalment la decisió de la Generalitat no acaba, també –simplement per ser catalana–, al Tribunal Constitucional, com tantes altres normatives catalanes.

Consideracions que poden ajudar a construir un criteri propi:

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 26.2.- "L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fonamentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 198 del Compendi.- "Els homes tenen, de manera particular, el deure de tendir a la veritat, de respectar-la i de testimoniar-la responsablement" ... "El nostre temps requereix una activitat educativa intensa i un compromís responsable de part de tots, per tal que la recerca de la veritat sigui promoguda en tots els àmbits".

Punt 557 del Compendi.- "El compromís social i polític en l'àmbit cultural adquireix avui algunes direccions precises. La primera és la que busca garantir a cadascú el dret de tots a una cultura humana i civil conforme a la dignitat de la persona humana, sense discriminacions de raça, de sexe, de nació, de religió o de condició social" ... "El compromís per l'educació i la formació de la persona constitueix des de sempre la primera sol·licitud de l'acció social dels cristians".

Radar Social, 23 d'octubre de 2015.

Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.