Logo
Imprimir aquesta pàgina

Aconfessionalitat, laïcitat, laïcisme?

Un important partit polític d'àmbit estatal proclama, en el programa que presenta per a les properes eleccions de desembre, que en cas de guanyar vol actualitzar la Constitució espanyola i suprimir-ne l'article 16.3, que diu: "Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics consideraran les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions".

El programa d'aquest partit també diu: "Els representants dels poders públics se sotmetran al principi de neutralitat religiosa en les seves actuacions i en l'organització d'actes institucionals". Altres propostes són "denunciar els Acords d'Espanya amb la Santa Seu". Això, en cas de realitzar-se, tindria conseqüències negatives en nombrosos camps. Finalment, destaquem del programa el següent: "Procedirem a transformar els llocs de culte –que hi ha en centres públics, com p. e. hospitals– en llocs d'oració interconfessionals i es promouran cementiris públics no confessionals".

Comentari de la redacció de Radar Social:

Creiem que un programa com aquest no s'adiu a la realitat catalana –tampoc a l'espanyola–. Si ha de servir als seus ciutadans –catalans o espanyols– no es pot ignorar la realitat dels seus pobles o nacions. La Doctrina Social de l'Església diu que "tot poble o nació es configura per un territori, una cultura, una llengua, una història i una voluntat de ser col·lectiva expressades amb llenguatge dels símbols (poesia, relats, llegendes, música, cançons) o amb el llenguatge reflexiu de la teoria política". I aquesta realitat plasmada al llarg de més un mil·lenni d'història ha donat –ha configurat– una identitat concreta. Sense considerar aquesta identitat no podem entendre res del que els ciutadans d'aquests països som. No es pot entendre la cultura del país, ni l'art, ni la literatura, ni la pròpia història, etc.

Una cosa és tenir una administració "laica", que és el que hem de tenir. Una altra cosa –que no ens pot portar res de bo– és implantar en la societat la "laïcitat", és a dir, mutilar la nostra identitat, allò que som i ens és propi.

Consideracions que ens poden ajudar a construir un criteri propi.

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 18.- "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat individual o col·lectiva, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica el culte i l'observança".

2.- Doctrina Social de l'Església.

Punt 558 del Compendi.- "El compromís, en l'àmbit cultural, s'oposa a totes les visions reductives i ideològiques de l'home i de la vida. El dinamisme d'obertura a la veritat és garantit sobretot pel fet que les cultures de les diverses nacions són, en el fons, altres tantes maneres d'afrontar la qüestió sobre el sentit de l'existència personal".

Punt 559 del Compendi.- "La religiositat o espiritualitat de l'home es manifesta en les formes de la cultura, a les quals dóna vitalitat i inspiració. Ho testimonien les innombrables obres d'art de tots els temps. Quan es nega la dimensió religiosa d'una persona o d'un poble, es fereix la cultura mateixa; de vegades s'arriba al punt de fer-la desaparèixer".

Radar Social, 21 d'octubre de 2015.

Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.