Logo
Imprimir aquesta pàgina

La pròpia consciència

Avui alguns mitjans de comunicació reflecteixen una de les actuacions que acostuma a fer el papa Francesc “fora del programa oficial”. Es va produir en ocasió del seu viatge recent als Estats Units.

L’actuació del Papa, segons llegim avui als diaris, és aquesta: “Dijous passat el Papa va tenir una jornada molt intensa, entre Washington i Nova York. Va començar el dia amb el seu discurs al Congrés. Després va visitar, a Washington, una parròquia que atén els sense sostre. A la tarda, ja a Manhatan, va celebrar les vigílies amb el clergat a la catedral de Sant Patrici. I el Papa encara va tenir temps, entre els seus compromisos oficials per a una trobada, que es va mantenir en secret, amb la senyora Kim Davis, la funcionària d’un comtat de Kentucky –una cristiana evangèlica– que va passar cinc dies a la presó per negar-se a atorgar llicències matrimonials a homosexuals”.

Ha causat una certa sorpresa conèixer que el Papa s’havia reunit amb la senyora Davis i amb el seu marit a la nunciatura de la Santa Seu a la capital federal dels Estats Units. No es va fer públic llavors per evitar friccions diplomàtiques, però –com es diu a La Vanguardia– saber-ho a posteriori, gràcies a una filtració periodística, tampoc no ha estat innocu.

La senyora Kim Davis va reconèixer haver-se sentit molt emocionada per la trobada i per les paraules del Papa. Van ser 15 minuts molt intensos. El Pontífex li va regalar dos rosaris perquè els lliurés a la seva mare i a la seva sogra, totes dues catòliques.

Avui dia és fàcil que, en alguna ocasió, ens puguem trobar amb pressions, de tota mena, per actuar d’acord amb postulats que puguin condicionar les nostres pròpies consciències. Del que li ha succeït a la senyora Davis ens podem preguntar, nosaltres mateixos: és moralment lícit obligar algú que, en determinades qüestions i situacions, prescindeixi de la seva pròpia consciència i la sacrifiqui a allò “políticament” correcte o a les pròpies conveniències del moment? És un tema humanament important, que mereix reflexió i intentar construir un criteri propi.

Quins continguts trobem en la Declaració Universal dels Drets Humans i en la Doctrina Social de l’Església que ens puguin ajudar en la nostra reflexió?  

1.- Declaració Universal dels Drets Humans.

Article 18.- “Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte o l’observança”.

2.- Doctrina Social de l’Església.

Punt 155 del Compendi.- “Ningú ha de ser forçat a actuar contra la pròpia consciència, ni ha de ser impedit a actuar segons la seva consciència, en privat o en públic, individualment o associat a altres. El respecte d’aquest dret és un senyal emblemàtic de l’autèntic progrés de l’home en qualsevol règim, societat, sistema o ambient”.

Radar Social, 2 d’octubre de 2015

Darrera modificació elDimarts, 06 Octubre 2015 09:43
Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.