Logo
Imprimir aquesta pàgina

Ramon Ràfols Rafecas

Ramon Ràfols Rafecas havia nascut el 10 de febrer de 1920, a Llorenç del Penedès, aleshores bisbat de Barcelona. Era un dels onze fills de Pau Ràfols Palau i Maria Rafecas Sendra. Va ser batejat per Mn. Enric Tutusaus el 15 de febrer de 1920, a l’església parroquial. Als set anys, participà per primer cop de l’Eucaristia i va ser confirmat pel bisbe Josep Miralles de Barcelona.

Ramón va seguir els estudis primaris, a l’escola del poble. Encara jovenet, ajudava els seus pares en les feines agrícoles.

Cristianament es va formar a l’abric de la seva família, profundament cristiana, en la catequesi parroquial, i en l’escola del poble.

L’ideari de la Federació de Joves Cristians de Catalunya es vivia intensament en la seva família, ja que els germans grans de Ramon eren membres actius del grup local d’aquest moviment. La Federació de Joves Cristians de Catalunya (1931-1936) comptava amb una secció pels petits de 11 a 14 anys (dits  “Eixerits”) i una altra pels adolescents de 14 a 17 anys (anomenats “Avantguardistes”). Ramon s’integrà successivament en aquestes dues seccions creades a Llorenç. L’ideari de la Federació va impactar profundament en el capteniment i en el sentiment del jove Ramon.

L’any 1938, quan tenia 18 anys, Ramón Ràfols va ser cridat a files per l’exèrcit popular. Poc temps després va caure malalt de tifus i fou internat a l’hospital militar de La Sabinosa, proper a la ciutat de Tarragona. Per tal que es recuperés completament va ser enviat a casa per un temps. Encara no restablert del tot, a finals d’agost d’aquell mateix any, fou cridat novament a la unitat militar situada prop del poble de Taús

És sabut que alguns caps militars sotmetien a vigilància estricta el comportament de molts dels reclutes tot just incorporats a l’exèrcit republicà. L’odi a la religió i als que conservaven vives les seves creences estava present en algunes de les decisions de caps i oficials (i més si venien de milícies) de l’exèrcit Popular, i aquest odi es descarregava sobre els seus soldats. No ha d’estranyar, per tant, que les cartes escrites per Ramon als seus pares totes les del front estaven subjectes a censura fossin especialment vigilades pels comandants del seu batalló.

...Jo continuo essent el mateix de sempre, confiant amb aquell (...) segueixo els consells “dats” per vosaltres amb més fe que mai en aquell que sap “per aconformar les persones”....” escrivia el 7 de setembre de 1938 als seus pares. Expressions similars es troben en unes altres cartes de aquell mes. El 26 de setembre escrivia: “....sabreu per a que “tinc totes les confiances” posades en Aquell que vosaltres m’ensenyàreu des de petit i que no deixo de recordar-lo ni un sol moment....”.

Una persona aleshores al servei en les oficines del comandament de la mateixa unitat militar, diria, acabada la guerra, que va veure una declaració firmada per Ramon en la que es definia “catòlic practicant i d’acció catòlica“. No va voler negar les seves creences tot i sabent que amb això li podia anar la vida. 

Als pocs dies, la mateixa persona va llegir el “part” en el que s’afirmava que Ramon fou mort quan intentava passar-se a l’enemic. No té cap versemblança aquesta afirmació ja que, en les seves cartes, el presumpte màrtir es manifestava totalment oposat a l’exèrcit que tenia enfront.

Les seves cartes, la seva condició de fejocista, fill de família catòlica, germà de dos seminaristes, i la seva confessió de fe catòlica firmada eren credencials més que suficients perquè se’l suprimís, com a soldat d’aquell exèrcit Popular, amb un tret a l’esquena. Així havia esdevingut en altres casos similars.

Es desconeix el dia exacte de la seva mort, però es creu que va ser assassinat entre els dies 5 i 10 d’octubre de 1938, al front, a la població de Taús (municipi Les Valls d’Aguilar, província de Lleida). Tenia 18 anys.

 

Darrera modificació elDivendres, 10 Gener 2014 11:16
Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.