Beat Francesc Castelló i Aleu

Versión en castellano.

Francesc Castelló i Aleu va néixer a Alacant, el 19 de març de 1914, fill de Francesc de Paula Castelló i Teresa Aleu i era el petit de tres germans. A la mort del seu pare, el mateix 1914, la família es trasllada a Lleida novament, i finalment, al 1923 s'instal·len de forma definitiva a Juneda. Al 1929 mor la mare, deixant tres fills molt joves (el Francesc només tenia 15 anys). En aquestes circumstàncies tan adverses es confia plenament a la Verge: "La mare ens ha deixat —digué a les seves germanes— però Maria, la Mare del Cel sempre estarà amb nosaltres". La seva tia Maria els acull a casa seva i Francesc, un bon estudiant, aconsegueix una beca per estudiar a l'Institut Químic de Sarrià, a Barcelona. L'adaptació a la seva nova vida no fou fàcil, però Francesc tira endavant amb l'ajut d'un jove jesuïta, el P. Román Galán. Sota el seu guiatge comença a portar una vida espiritual més intensa: realitza uns exercicis espirituals, freqüenta els sagraments i la missa... També es dóna generosament als altres participant en les tasques socials i d'apostolat que la Congregació Mariana de Barcelona portava a terme en els barris obrers de la Sagrada Família, sense que això perjudiqués els seus estudis.DOC251016-25102016081321-page-001
Però la proclamació de la República afecta indirectament als seus estudis, perquè el 1933 es tanquen tots els centres docents jesuïtes, incloent-hi l'Institut Químic. Novament la Providència actua de la mà del P- Galant, que anima a Francesc a matricular-se a la Universitat Pública d'Oviedo, i un any després el beat es llicencia en Ciències Químiques en aquesta facultat.

Torna a Lleida i comença a treballar a la Casa CROS SA com a enginyer químic. També coneix a Mariona Pelegrí, la quarta de set germans d'una família cristiana del Soleràs. Militava a l'Acció Catòlica i era pietosa, seriosa i de caràcter més aviat retret. S'enamoren i el 1934 es comprometen. La vida espiritual de Francesc Castelló també es troba en un moment de gran activitat, recolzada en tres punts: la vida de pietat, l'acció social i apostòlica i la tasca de caritat. Ingressa en la Federació de Joves Cristians de Catalunya i forma part del grup Pleyan de Porta, on presideix la secció de pietat. Dóna classes nocturnes a obrers, i amb el seu sou ajuda a molts companys en necessitat.DOC251016-25102016081411-page-001

El seu camí cap al martiri comença l'u de juliol de 1936, quan Francesc s'incorpora a l'exèrcit com a soldat de leva a la guarnició de Lleida. El dia 18 esclata la Guerra Civil i a Lleida les forces populars prenen possessió del Govern, establint un règim revolucionari que portà de la mà una ferotge persecució religiosa que durà tota la Guerra i que tants màrtirs va donar a l'Església. Francesc en fou una de les primeres víctimes. Fou detingut el dia 21 de juliol i portat a la presó militar de la Seu Vella. La seva família i amics fan gestions per alliberar-lo, però sense èxit. Un dels líders revolucionaris li ofereix la llibertat a canvi d'apostatar de la seva fe, però Francesc s'hi nega de forma categòrica. El 12 de setembre és traslladat a la presó civil, i el 29 es presenta davant del denominat tribunal popular. En un principi l'acusen de feixista, però ell nega tota adscripció política. Llavors canvien d'estratègia i l'acusen de ser cristià. El beat afirma rotundament: "Sí, sóc catòlic". El president del tribunal l'invità a rectificar, donat que aquesta manifestació implicava una condemna a mort segura. No ho féu, ans al contrari, contestà que si mil vides tingués, totes les oferiria a Crist. Efectivament, fou condemnat a mort juntament amb altres sis companys. En les hores que seguirien, fins a la seva mort aquella mateixa nit, va escriure una sèrie de cartes (una a la família, una altra a la promesa Mariona Pelegrí, i la tercera al jesuïta pare Galán) que reproduïm al final i que són testimoni de la seva joiosa acceptació del martiri i l'esperança en la Glòria final. Arribada l'hora, el Francesc i els seus companys marxaren cantant el "Crec en un Déu" fins al cementiri de Lleida, on foren afusellats.

L'11 de març de 2001 el papa Joan Pau II, a la plaça de Sant Pere del Vaticà, va declarar beat a Francesc Castelló i Aleu. La seva memòria de fe viscuda plenament fins a les darreres conseqüències, segueix viva com un exemple a la joventut i una flama que guia a la Federació, hereva de l'esperit d'entrega als altres i amor a Crist que van demostrar els joves de l'antiga FJCC.

Oració:

Déu omnipotent i etern, que donàreu al beat Francesc, en la seva joventut, la fermesa de la fe i el zel de la caritat en el martiri; concediu als vostres fidels que, imitant el Crist, creixem en l'amor a Vós
i al proïsme. Per nostre Senyor Jesucrist. Amen.

Les tres darreres cartes de Francesc Castelló.

· Última carta a la seva promesa, Mariona Pelegrí:

"Estimada Mariona:

Les nostres vides s'han ajuntat í Déu ha volgut separar-les. A Ell ofereixo, amb tota ta intensitat possible, l'amor que et tinc, el meu amor intens, pur i sincer Jo sento la teva desgràcia, no la meva. Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona.

Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort. Una alegria interna, intensa, fortam'envaeix tot. Voldria fer-te una carta trista de despedida, però no puc. Tot estic envoltat d'idees alegres com un pressentiment de la Glòria.

Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat, les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét. Però per a mi tot això és secundari. Tinc de donar un gran pas. Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots. Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills. No vull que ploris, no ho vull. Estigues orgullosa de mi. T'estimo. No tinc temps de res més".

Francesc

· A les seves germanes Teresa i Maria i a la seva tia:

"Estimades,
Acaben de llegir-me la pena de mort i mai he estat més tranquil que ara. Tinc la seguretat que aquesta nit estaré amb els meus pares al cel, allí us esperaré a vosaltres. La Providència de Déu ha volgut escollir-me a mi per víctima dels errors i els pecats fets per nossaltres. Jo vaig amb gust i tranquil·litat a la mort. Mai com ara tindré tantes probabilitats de salvació. Ja s'ha acabat la meva missió en aquesta vida, ofereixo a Déu els sofriments d'aquesta hora.
No vull de cap manera que em ploreu: és l'únic que us demano. Estic molt i molt content. Us deixo amb pena a vosaltres que tant us estimava, però ofereixo a Déu aquest afecte i tots els lligams que em retendrien a aquest món.
Teresina: Sigues valenta! No em ploris! Jo sóc el que he tingut una sort immensa, que no sé com agrair a Déu! He cantat "l'amunt, que és sols camí d'un dia" amb tota la propietat. Perdona les penes i sofriments que t'he causat involuntàriament. Jo sempre t'he estimat molt. No vull que ploris, sents?
Maria: Pobra germaneta meva. Tu també seràs valenta i no et colpirà aquest cop de la vida. Si Déu et dóna fills fes-los-hi un petó de part meva, del seu oncle que els estimarà des del Cel. Al meu cunyat una forta abraçada. D'ell espero que serà la vostra ajuda en aquesta i sabrà substituir-me.
Tia: En aquest moment sento un agraïment profund per tot lo que ha fet V. per nosaltres. Dintre uns anys ens trobarem en el Cel. Sàpigui gastar-los amb generositat de tota mena. Des del Cel pregarà per V. aquest que tant l'estima.
Doneu records al Bastida, a la senyora Francisqueta, als didos, al Pedro, al Puig, al López, als companys estimats de la Federació que no vull anomenar; a tots els amics digueu-los-hi que moro content i que em recordaré de tots ells a l'altra vida. Als Foles, als oncles de Vallmoll, als del Jardí, al Carlos, als d'Alacant, als de Pravia, als de Sarrià, a tots el meu afecte."

Francesc

· Al P. Román Galán S.J.

Querido Padre:

Le escribo estas letras estando condenado a muerte y faltando unas horas para ser fusilado. Estoy tranquilo y contento, muy contento. Espero poder estar en la gloria dentro de poco rato. Renuncio a los lazos y placeres que puede darme el mundo y al cariño de los míos.
Doy gracias a Dios porque me da una muerte con muchas posibilidades de salvarme.
Tengo una libreta en la que apuntaba las ideas que se me ocurrían (mis inventos). Haré porque se la manden a Ud. Es mi pobre testamento intelectual. Fíjese en el compresor de amoníaco. El H.G. puede sustituirse por un líquido cualquiera, en circuito cerrado, las válvulas por válvulas metálicas y la presión por una simple bomba centrífuga con presión.

Le estoy muy agradecido. Rogaré por Ud. Recuerdos a los de Pravia."


Francisco Castelló

 

 
Darrera modificació elDimarts, 13 Desembre 2016 13:04
Tornar al principi

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació?

Contacta amb nosaltres

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.