Assemblea General Ordinària de la Federació de Cristians de Catalunya

Lloc: Sala d'actes de la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem
(C/. Carme, 2 Barcelona)
Dia: Dissabte, 6 de febrer del 2016, a les 11 h. del matí en primera convocatòria i
a les 11,30 h. en segona.
Ordre del dia:
l. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior.
2. Informe sobre les subfederacions:

a) Equips de pastoral de la Política i de la Comunicació;

b) Grup "Avant" de Terrassa (Concurs Bíblic

c) Metges Cristians de Catalunya;

e) Educació

3. Mártirs de la F.J.C.C
4. Lectura i aprovació del balanç i el compte de resultats del 2015.
5. Projecte de pressupost per a l'exercici 2016.
6. Càrrecs de la Junta Directiva: ratificació càrrecs nomenats provisionalmcnt en el
transcurs de l'exercici 2015.
7. Tom obert de paraules.

Eucaristia en sufragi dels socis de la Federació de Cristians cle Catalunya traspassats recentment
El mateix dia 6 de febrer, a les 10 del matí, al temple de la Mare de Déu de Betlem.

Abans de començar l'Assemblea, tindrem un petit refrigeri.

Llegir més ...

"VALORS/VIRTUTS per créixer com a persones". S'acaba el termini de presentació de treballs al Concurs Bíblic.

Enguany el Concurs Bíblic, organitzat pel Grup Avant de la nostra Federació, arriba a la seva XXXI edició, amb la missió d'estimular als nois i noies de les escoles i catequesis de Catalunya perquè coneguin Déu a través de les ensenyances de la Bíblia.

L'any passat van ser 69589 els concursants, de 581 centres escolars i 53 centres de catequesi parroquial.

Enguany el tema escollit és "VALORS/VIRTUTS per créixer com a persones". En paraules de Pere Casas, responsable del Concurs Bíblic, "ens agradaria que els joves participants descobrissin Jesús en la societat actual".

Convidem a participar a tot aquell que pugui estar interessat, i adjuntem les bases d'enguany. Recordem que el termini per presentar els treballs finalitza el 15 de febrer.

Més informació.

Llegir més ...

"Només la llibertat que busca el be de l'altre permet fer un món adient a la dignitat de les persones". Crònica de l'acte amb motiu del 20è aniversari del discurs de Joan Pau II a la ONU

Aquest 12 de novembre, els Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació (EPPC) de la Federació de Cristians de Catalunya han convocat una sessió al Palau Macaya de Barcelona amb motiu del vintè aniversari del discurs que sant Joan Pau II va pronunciar a la seu de les Nacions Unides sota el títol "Els drets de les nacions: Drets humans en el seu vessant comunitari", referint-se als drets dels pobles i a la dimensió nacional de l'existència humana. A més, s'ha presentat l'edició del llibre Nació. Antologia i comentari de textos del Magisteri Pontifici contemporani sobre el fet nacional, obra pòstuma de Mn. Antoni M. Oriol Tataret que ha comptat amb el suport de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

L'encarregat d'encetar l'acte ha estat el president de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, que ha resumit el posicionament de l'associació davant l'actualitat catalana. "Fa poc més de cent anys es va aprovar una constitució espanyola sota la que hi havia països americans, subjectes a la legislació d'Espanya, que avui són independents. Ningú pot dir que aquells que van perseguir la independència fossin uns delinqüents", ha afirmat. La presidenta dels Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació (EPPC) de la Federació de Cristians de Catalunya, M. Carme Servitje, també ha introduït la xerrada, verbalitzant les paraules del papa sant Joan Pau II: "el dret a l'existència d'una nació és certament el pressupòsit d'altres drets i ningú -ni un estat, ni una altra nació, ni cap organització internacional- no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d'existir". Seguidament, s'ha dut a terme la presentació de l'obra pòstuma de Mn. Antoni Maria Oriol, de la mà del president de la Fundació Dr. Albert Bonet -de la qual Mn. Oriol fou patró-secretari fins al moment del seu traspàs-, Josep M. Genescà. Segons Genescà, la raó de ser de l'obra és clara: "la importància històrica, antropològica i ètica de la nació en la modernitat".

Al seu torn, el doctor Joan Costa (Consiliari de la Federació de Cristians de Catalunya) ha aprofundit en el discurs de sant Joan Pau II. Segons ell, el text es refereix a "una gran motivació" que es troba en les persones en forma d'aspiració de llibertat, de "ser en plenitud". Una aspiració que -en les seves paraules- ha de tenir un marc ètic (la llei moral) que traspassa els drets personals al vessant comunitari. Costa també ha parlat sobre la part més històrica del discurs, en el qual el Papa afirma que les revolucions no violentes de 1989 van mostrar que "l'aspiració de llibertat no pot ser suprimida perquè brolla del reconeixement de la dignitat i el valor de la persona humana". Per acabar la seva intervenció, Joan Costa s'ha referit al concepte d'utilitarisme com el contrari del que ha anomenat "llibertat cristiana": des d'un punt de vista polític, una nació s'imposa sobre l'altra i, en economia, en treu tot el profit que pot.

L'expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, ha definit "l'eix fonamental del procés sobiranista" com la necessitat de marcar un horitzó més enllà d'allò que es defineix estrictament com a estat. El que cal -ha dit- és crear una comunitat "el més profundament humana possible", un país amb consciència de ciutadania per seguir drets i deures. Seguidament, s'ha centrat en l'actualitat de la política catalana i ha lloat la força de la societat civil per tirar endavant el procés, que -segons ell- "es complica quan entra al món polític". Segons paraules del mateix Rigol, "construir un país vol dir posar-se d'acord tots els catalans pel que fa a certs valors bàsics" mitjançant un procés de "conèixer, comprendre i compartir amb l'altra".

Per cloure l'acte, la consultora en comunicació pública a Brussel·les Erika Casajoana ha parlat sobre el respecte dels drets de les nacions des de la perspectiva europeointernacional. En primer lloc, ha defensat la gran modernitat de la Doctrina Social de l'Església i el fet -ha dit- de "construir un país nou basat en aquests principis". Seguidament, ha parat especial atenció al principi de subsidiarietat, el qual disposa que un assumpte ha de ser resolt per l'autoritat més propera a l'objecte del problema. Finalment, ha definit com a "summament decebedora" l'actitud europea enfront del procés sobiranista català, però també s'ha mostrat esperançada pel fet que pugui ser una qüestió temporal.

El fundador de Catalunya Cristiana parla de l'obra de Mn. Oriol i del poc prestigi del catolicisme

Un cop finalitzada la jornada, el doctor en teologia i fundador de Catalunya Cristiana, Mn. Joan Jarque, ha fet unes declaracions a l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA sobre la implicació de l'Església al procés sobiranista. "Tot i gaudir de la tradició catalana de Torres i Bages o el gran document del bisbe Carrera -Arrels Cristianes de Catalunya- o una Conferència Episcopal Catalana que ha anat sempre recordant els grans principis, això no arriba a la discussió pública pel poc prestigi del catolicisme d'avui dia", ha assegurat. En aquest sentit, s'ha referit a un "catolicisme malalt" i encara afectat per 40 anys de nacional-catolicisme a Espanya: "no és una Església que pugui parlar lliurement, li manca una credibilitat que va quedar completament compromesa". Mn. Jarque també ha dedicat unes paraules a l'obra de Mn. Antoni M. Oriol, a qui va conèixer en vida. "A través de la Doctrina Social de l'Església, fa una contribució riquíssima a la qüestió nacional", ha conclòs després de destacar la divulgació del pensament de Sant Joan Pau II com a "l'home que ha formulat aquesta qüestió d'una manera assequible per tothom".

Llegir més ...

La Federació de Cristians de Catalunya organitza una sessió per recordar el famós discurs de Joan Pau II a la seu de les Nacions Unides

Els Equips de la Pastoral de la Política i de la Comunicació (EPPC) de la Federació de Cristians de Catalunya han convocat, per al proper dijous 12 de novembre i amb ocasió de l'aniversari de la fundació de l'organisme, una sessió dedicada al discurs de sant Joan Pau II a la seu de les Nacions Unides ara fa 20 anys. La jornada començarà a les set del vespre al Palau Macaya de Barcelona i servirà per fer reflexionar sobre la doctrina continguda en aquell parlament i sobre la seva aplicació en l'àmbit local, europeu i internacional.

Amb ocasió de l'efemèride del discurs de sant Joan Pau II del 5 d'octubre de 1995, els Equips de la Pastoral de la Política i de la Comunicació (EPPC) de la Federació de Cristians de Catalunya han preparat la xarrada "Els drets de les nacions: Drets humans en el seu vessant comunitari". Aquest fou un discurs emblemàtic referit als drets de les nacions i a la dimensió nacional de l'existència humana.

L'acte tindrà tres ponents diferents. El Dr. Joan Costa, consiliari de la Federació de Cristians de Catalunya, que parlarà sobre "El discurs de Joan Pau II i la DSE sobre els drets dels pobles". El Sr. Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, continuarà amb "La nació catalana des de la perspectiva de la DSE sobre el dret de les nacions". Finalment, la Sra. Erika Casajoana, consultora en Comunicació Pública, clourà la roda de parlaments amb "El respecte dels drets de les nacions des de la perspectiva europeointernacional".

Si voleu més informació, podeu posar-vos en contacte amb la Federació de Cristians de Catalunya via telèfon (933 630 364) o via correu electrònic (Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. ). També podeu consultar el fulletó que us adjuntem a continuació.

Presentació de l'obra pòstuma de Mn. Antoni M. Oriol

Just abans del torn dels tres ponents, es presentarà l'edició del llibre "Nació. Antologia i comentari de textos del Magisteri Pontifici contemporani sobre el fet nacional, obra pòstuma de Mn. Antoni M. Oriol, patró-secretari de la Fundació Dr. Albert Bonet fins al moment del seu traspàs. El president de la Fundació Dr. Albert Bonet, Josep M. Genescà, serà l'encarregat de fer-la pública.

Joan Pau II, fragments del discurs

«A cinquanta anys del final de la segona guerra mundial és important recordar que aquell conflicte tingué lloc a causa de violacions dels drets de les nacions, moltes de les quals van sofrir terriblement per l'única raó de ser considerades "altres". [...] Malauradament, també després del final de la segona guerra mundial, els drets de les nacions continuen essent violats[...]. En el nostre segle, a més, no recordarem la paraula profètica del meu predecessor Benet XV, que, durant la primera guerra mundial, recordava a tothom que "les nacions no moren", i convidava a "ponderar amb consciència serena els drets i les justes aspiracions dels pobles"?

La naturalesa comuna mou els homes a sentir-se, tal com són, membres d'una única gran família. Però, per la concreta historicitat d'aquesta mateixa naturalesa, estan necessàriament lligats d'una manera més intensa a particulars grups humans; en primer lloc la família, després els diversos grups de pertinença, fins al conjunt del respectiu grup etnicocultural que, no casualment indicat amb el terme "nació", evoca el "néixer", mentre que, indicat amb el terme "pàtria" ("fatherland"), evoca la realitat de la mateixa família [...]. Sobre aquest fonament antropològic es basen també "els drets de les nacions", que no són altra cosa que els "drets humans" considerats en aquest nivell específic de la vida comunitària.

El seu dret a l'existència és certament el pressupòsit dels altres drets d'una nació: ningú, doncs –ni un Estat, ni una altra nació ni cap organització internacional– no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d'existir.» (Discurs de Joan Pau II a la seu de les Nacions Unides amb ocasió del 50è aniversari de la seva fundació, 5 d'octubre de 1995, núm. 5-8).

Llegir més ...

Noves sessions sobre Doctrina Social de l'Església a la Federació de Cristians de Catalunya

La Federació de Cristians de Catalunya (FCC) organitza cinc sessions d'estudi i reflexió de la Doctrina Social de l'Església (DSE), que tindran lloc els dijous 8 i 22 d'octubre, 5 i 19 de novembre i 3 de desembre, de dos quarts de 7 a les 8 del vespre. A través d'aquestes sessions, la FCC realitza un dels seus objectius, divulgar la DSE. Les classes s'impartiran a la seu de l'entitat.

Els temes que s'impartiran seran l'encíclica del papa Francesc "Laudato Si' i la butlla Misericordiae Vultus. El professor serà el Dr. Joan Costa.

Les inscripcions es poden fer a la seu de la Federació de Cristians de Catalunya (C/ Calàbria, 273-274), entresòl 4a, de Barcelona, o bé per correu electrònic a l'adreça Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. o trucant al 933 630 364. El preu de tot el curs és de 15 euros, i per a estudiants 10 euros.

Més informació.

Llegir més ...

Celebrem la vocació martirial dels joves de la FJOC

El dilluns 13 de juliol, a les sis de la tarda, va tenir lloc la celebració de la festa dels beats màrtirs de la Federació de Cristians de Catalunya (FCC). La biblioteca de la FCC es va convertir durant una hora en una capella per celebrar l'Eucaristia presidida pel consiliari de la FCC, Joan Costa. Segons va recordar Mn. Costa, "durant la persecució religiosa de 1936-1939 molts dels joves de la Federació de Joves Cristians de Catalunya van morir assassinats per ser fidels a Crist i a Catalunya -com ho demostra l'himne dels fejocistes, que diu: «som cristians i catalans que és com dir herois dues vegades»". A l'acte hi eren presents el president de la FCC, Antoni Comas; el president de la Fundació Dr. Albert Bonet, Josep Maria Genescà, i el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, a banda de diversos representats de cada una de les subfederacions corresponents, treballadors i socis de la FCC.

La seu de la Federació de Cristians de Catalunya (FCC) va acollir, en un ambient distès, festiu i alhora amb responsabilitat, la festa dels beats màrtirs de la Federació de Cristians de Catalunya (FCC). Els beats màrtirs són: Francesc Castelló i Aleu,Josep Colom AlsinaJosep Guardiet Pujol, Antonio Llauradó Parisi, Dalmaci Llebaria TornéSebastià Llorens TelarrojaAntoni Nogués Martí, Francesc Xavier Ponsa Casallarch, Josep Samsó Elias i Joan Rofes Sancho. Tots van morir assassinats l'any 1936 i van ser beatificats en diferents dates. L'Església ha fixat dies diferents per commemorar les seves memòries litúrgiques, però la Junta directiva de la FCC, ha proposat que, a partir d'aquest any, s'honori conjuntament, cada juliol, la memòria dels màrtirs beats.

El consiliari de la FCC i responsable de presidir la missa, Joan Costa, recordà que "en el pròleg del Martirologi, el cardenal Jubany afirmà que hi havia una mena de vocació martirial en aquells militants de la FJC. El beat Pere Tarrés els ho deia clarament en un dels seus escrits. «La persecució, les penalitats i les lluites són el pa dels forts, la garantia segura de maduresa i plenitud. Els homes, com les organitzacions, es trempen i se superen amb les contradiccions. Dissortats de nosaltres de no ésser així! Dissortada la Federació que per viure necessités de massa atencions i miraments!»".

Durant l'homilia, Mn. Costa va explicar que "l'Església proposa l'exemple de molts sants i santes que predicaren i defensaren fins al martiri la veritat moral i que preferiren fins i tot la mort abans que un sol pecat mortal. Arran de la lectura del martiri d'Eleazar en el segon llibre dels Macabeus remarcà que el martiri és un signe de la santendat de l'Església: la fidelitat a la santa llei de Déu, que la mort d'aquell mestre de la llei testifica, és un anunci manifest i un deure missioner fins a la sang. Els Màrtirs i, en general, tots els Sants en l'Església, amb l'eloqüent i encisador exemple d'una vida totalment il·luminada per l'esplendor de la veritat moral, resplendeixen en qualsevol època de la història, excitant-ne el sentit moral".

Finalment, Mn. Costa, recordà les paraules que l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va adreçar a tots els assistents a la beatificació dels màrtirs de la guerra civil celebrada a l'octubre de 2013. "El martiri és un signe significatiu que adquireix un sentit gran i és sempre una interpel·lació, tant per als creients com per als que no ho són, així com per tots els homes i dones que busquen al Déu viu". "Moltes vegades assimilem "màrtirs" als màrtirs cristians dels tres primers segles, els qual foren assassinats per les seves conviccions religioses. En canvi, hi ha hagut més màrtirs cristians en el segle XX que en el conjunt dels dinou segles anteriors. Hem de recordar que en el nostre segle XXI continuen les persecucions religioses, i que la majoria d'elles tenen els cristians com a víctimes.

En finalitzar l'Eucaristia, el president de la FCC, Antoni Comas, va dirigir unes paraules a tots els assistents per remarcar que l'acte que se celebrava tenia com a objectiu fer present el testimoniatge dels beats màrtirs de la Federació que feren de l'amor a l'Església i a Catalunya els dos pilars bàsics de la seva vida. Aquesta celebració ha quedat instituïda anualment.

Llegir més ...

Festivitat dels nostres beats màrtirs

Durant la persecució religiosa de 1936-1939 molts dels joves de la Federació de Joves Cristians de Catalunya van morir assassinats per l'únic motiu de ser fidels a Crist. Tot i que són molts els que encara estan en procés de beatificació, l'Església ja venera com a beats a Francesc Castelló i Aleu, Josep Colom Alsina, Josep Guardiet Pujol, Antonio Llauradó Parisi, Dalmaci Llebaria Torné, Sebastià Llorens Telarroja, Antoni Nogués Martí, Francesc Xavier Ponsa Casallarch, Josep Samsó Elias i Joan Rofes Sancho.

Tots van morir assassinats l'any 1936 i van ser beatificats en diferents dates. L'Església ha fixat dies diferents per a commemorar les seves memòries litúrgiques, però la Junta Directiva de la Federació ha proposat que, a partir d'aquest any, s'honori conjuntament la memòria dels nostres màrtirs beats. És per aquest motiu que el pròxim dia 13 de juliol a les 18 h., celebrarem una Eucaristia commemorativa, presidida pel nostre consiliari, Mn. Joan Costa i Bou. Serà a la nostra seu, al carrer Calàbria 273, entresòl 4a, Barcelona

Hi sou tots convidats!!

Informació: 93 363 03 64

Llegir més ...

"Ningú no pot formar-se si no té sentit de pertinença, si no té un territori i una identitat que el conforma"

La tarda d'aquest dilluns 4 de maig, el Palau Macaya -al Passeig de Sant Joan de Barcelona- va acollir una xerrada organitzada per la Federació de Cristians de Catalunya sobre el protagonisme de l'Església en la història del territori català. Sota el títol L'aportació de l'Església a la història de Catalunya i a la seva identitat, aquest acte va ser el colofó d'un curs d'història de Catalunya que la mateixa federació ha desenvolupat al llarg de sis mesos (de l'octubre de 2014 al març de 2015) per tal de donar a conèixer els personatges i els fets que constitueixen els elements bàsics del relat històric del poble català. El president de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, va ser l'encarregat d'introduir l'acte, i va parar especial atenció en el concepte de país com allò que ens dóna una identitat. "La identitat és allò que dóna forma a la gent, cohesiona i dóna sentit de pertinença; ningú no pot formar-se si no té sentit de pertinença, si no té un territori i una identitat que el conforma", va assegurar després de denunciar 300 anys d'estar "fora de tota identitat".

En segon lloc, el director de l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA, Agustí Gallart, va apropar els assistents al curs de la Federació de Cristians de Catalunya tot repassant els grans personatges de l'Església que han influït d'alguna manera en la història de Catalunya, des de l'Abat Oliba fins a Mossèn Jacint Verdaguer o Torres i Bages, passant per l'eclesiàstic gascó i bisbe de Perpinyà Juli Carsalade du Pont.

Seguidament, mossèn Joan Galtés i Pujol, vicari episcopal de l'arxidiòcesi de Barcelona i membre del patronat de la fundació Dr. Albert Bonet, va iniciar la conferència dividint la seva intervenció en tres períodes històrics. Per començar, va parlar dels orígens i la difusió del cristianisme a Catalunya durant l'època de l'Imperi Romà, destacant els valors de dignitat humana, llibertat i comunió que va aportar en aquell context cultural. Del segon període històric, l'època medieval com un moment de veritable aportació de l'Església a la configuració del país, va remarcar el paper dels monestirs i les parròquies com a actors vius de recristianització i, sobretot, com a centres de transmissió de cultura i de creació en els camps de la literatura i la història. Per últim, mossèn Joan Galtés va referir-se al moviment de la Renaixença per centrar-se en el que va anomenar "sentiment de reivindicació" d'una determinada història, dret i organització política, més tard conegut com a nacionalisme català. L'Església, responsable de la conservació de l'ús de la llengua durant els segles XVII i XVIII, va contribuir notablement amb la Renaixença, sobretot, a través de personatges tan rellevants com mossèn Jacint Verdaguer.

Entre moltes altres, el vicari episcopal de l'arxidiòcesi de Barcelona va destacar tres personalitats rellevants del segle XX -Carles Cardó, Albert Bonet i Mn. Oriol Tataret- per simbolitzar la simbiosi entre Església i cultura catalana. "La tradició catalana esdevingué el catecisme polític per a quasi tots els catòlics del seu temps i dels temps posteriors", va afirmar Galtés i Pujol. El mossèn va acabar la seva intervenció fent menció del document de la Conferència Episcopal Tarraconense Arrels Cristianes de Catalunya, i del que, el 2011, el va seguir sota el títol Al servei del nostre poble. En el darrer document, els bisbes del territori expressaven la voluntat de la societat catalana de tenir un reconeixement més ple dels seus drets, sobretot pel que fa a la cultura i la llengua.

De la seva banda, el president de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, va tancar l'acte recordant els dos principis que guien l'associació: servir Jesús i la seva Església i, en segon lloc, servir el país, "la pàtria que Déu ens ha donat per cohesionar-nos i vertebrar-nos".

 

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Actualitat

Calendari d'activitats

Julio  2020
S M T W T F S
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació?

Contacta amb nosaltres

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.