La tarda d'aquest dilluns 4 de maig, el Palau Macaya -al Passeig de Sant Joan de Barcelona- va acollir una xerrada organitzada per la Federació de Cristians de Catalunya sobre el protagonisme de l'Església en la història del territori català. Sota el títol L'aportació de l'Església a la història de Catalunya i a la seva identitat, aquest acte va ser el colofó d'un curs d'història de Catalunya que la mateixa federació ha desenvolupat al llarg de sis mesos (de l'octubre de 2014 al març de 2015) per tal de donar a conèixer els personatges i els fets que constitueixen els elements bàsics del relat històric del poble català. El president de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, va ser l'encarregat d'introduir l'acte, i va parar especial atenció en el concepte de país com allò que ens dóna una identitat. "La identitat és allò que dóna forma a la gent, cohesiona i dóna sentit de pertinença; ningú no pot formar-se si no té sentit de pertinença, si no té un territori i una identitat que el conforma", va assegurar després de denunciar 300 anys d'estar "fora de tota identitat".

En segon lloc, el director de l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA, Agustí Gallart, va apropar els assistents al curs de la Federació de Cristians de Catalunya tot repassant els grans personatges de l'Església que han influït d'alguna manera en la història de Catalunya, des de l'Abat Oliba fins a Mossèn Jacint Verdaguer o Torres i Bages, passant per l'eclesiàstic gascó i bisbe de Perpinyà Juli Carsalade du Pont.

Seguidament, mossèn Joan Galtés i Pujol, vicari episcopal de l'arxidiòcesi de Barcelona i membre del patronat de la fundació Dr. Albert Bonet, va iniciar la conferència dividint la seva intervenció en tres períodes històrics. Per començar, va parlar dels orígens i la difusió del cristianisme a Catalunya durant l'època de l'Imperi Romà, destacant els valors de dignitat humana, llibertat i comunió que va aportar en aquell context cultural. Del segon període històric, l'època medieval com un moment de veritable aportació de l'Església a la configuració del país, va remarcar el paper dels monestirs i les parròquies com a actors vius de recristianització i, sobretot, com a centres de transmissió de cultura i de creació en els camps de la literatura i la història. Per últim, mossèn Joan Galtés va referir-se al moviment de la Renaixença per centrar-se en el que va anomenar "sentiment de reivindicació" d'una determinada història, dret i organització política, més tard conegut com a nacionalisme català. L'Església, responsable de la conservació de l'ús de la llengua durant els segles XVII i XVIII, va contribuir notablement amb la Renaixença, sobretot, a través de personatges tan rellevants com mossèn Jacint Verdaguer.

Entre moltes altres, el vicari episcopal de l'arxidiòcesi de Barcelona va destacar tres personalitats rellevants del segle XX -Carles Cardó, Albert Bonet i Mn. Oriol Tataret- per simbolitzar la simbiosi entre Església i cultura catalana. "La tradició catalana esdevingué el catecisme polític per a quasi tots els catòlics del seu temps i dels temps posteriors", va afirmar Galtés i Pujol. El mossèn va acabar la seva intervenció fent menció del document de la Conferència Episcopal Tarraconense Arrels Cristianes de Catalunya, i del que, el 2011, el va seguir sota el títol Al servei del nostre poble. En el darrer document, els bisbes del territori expressaven la voluntat de la societat catalana de tenir un reconeixement més ple dels seus drets, sobretot pel que fa a la cultura i la llengua.

De la seva banda, el president de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, va tancar l'acte recordant els dos principis que guien l'associació: servir Jesús i la seva Església i, en segon lloc, servir el país, "la pàtria que Déu ens ha donat per cohesionar-nos i vertebrar-nos".

"Una fe que no es fa cultura... és una fe no viscuda fidelment"

El dia de Sant Jordi del 2014 moria Mn. Antoni M. Oriol Tataret. Aquest dijous 23 d'abril al migdia, a la parròquia de la Mare de Déu de Betlem, Mn. Joan Costa presidí l'Eucaristia en memòria seva amb motiu del primer aniversari del seu traspàs. Hi assistiren un grup de familiars i amics de Mn. Oriol provinents de la Federació de Cristians de Catalunya, de la Fundació Dr. Albert Bonet, del Seminari de Barcelona, de la Facultat de Teologia de Catalunya i d'altres entitats amb les quals també estava vinculat.

Mn. Oriol, prevere de Vic, havia dedicat la seva vida a l'estudi i a la docència en l'àmbit de la teologia moral, bàsicament a la Facultat de Teologia de Catalunya. Expert en teologia moral, s'especialitzà en Doctrina Social de l'Església i, més específicament, en l'àrea dels drets i deures dels pobles.

La seva obra Nació i Magisteri pontifici, editada el 2007, presenta 380 textos dels papes contemporanis, des de Pius XI fins a Joan Pau II, el contingut dels quals està referit al tema nacional. L'obra ha fet un camí llarg i fructífer al nostre país, impregnant una part important del pensament tant eclesial com civil amb els criteris magisterials bàsics sobre la qüestió nacional. I això, en les circumstàncies de canvi sociopolític del nostre poble, és d'una importància decisiva.

Aquella edició correspon a una part de l'obra més extensa de l'autor, de prop d'un miler de textos, que una vegada completada per col·laboradors seus amb el magisteri del papa Benet XVI, ha estat editada per la Fundació Dr. Albert Bonet amb el títol de NACIÓ. Es presentarà properament.

Durant l'homilia, Mn. Joan Costa remarcà, en primer lloc, el testimoni martirial de sant Jordi que palesa la primacia de Déu en la seva vida i la seva fidelitat fins a lliurar la vida, si cal. Un testimoni que empeny els cristians a fer seu aquest capteniment. En segon lloc, remarcà la relació estreta entre fe i cultura evocant les paraules de Joan Pau II l'any 1982 en el discurs als participants al Congrés nacional del moviment eclesial de compromís cultural: "Una fe que no es fa cultura és una fe no acollida plenament, no pensada totalment, no viscuda fidelment".

El consiliari de la Federació de Cristians de Catalunya i rector de la parròquia de Betlem llegí també un fragment de la Carta apostòlica de Joan Pau II amb ocasió de l'Any Internacional de la Joventut (26.3.1985): "A través de l'educació familiar participeu d'una cultura concreta, participeu també de la història del vostre poble o nació. El vincle familiar significa simultàniament la pertinença comuna a una comunitat més gran que la família i, alhora, una altra base d'identitat de la persona. Si la família és la primera educadora de cadascun de vosaltres, alhora −mitjançant la família− són també educadors la tribu, el poble o la nació amb els quals restem units per la unitat cultural, lingüística i històrica.

Aquest patrimoni constitueix també una vocació en sentit ètic. En rebre la fe i heretar els valors i tots els continguts tant de la cultura de la pròpia societat i de la pròpia nació com de la pròpia història, cada un i cada una de vosaltres augmenta espiritualment en la seva humanitat. Ve aquí a la ment la paràbola dels talents, que rebem del Creador mitjançant els nostres pares, les nostres famílies i, també, la comunitat de la nació de la qual formem part. En relació amb aquesta herència no podem mantenir una actitud de desídia, i encara menys de desdeny, com féu el darrer dels servents esmentat en la paràbola dels talents.

Hem de fer tot allò que és al nostre abast per assumir aquest patrimoni espiritual, per confirmar-lo, mantenir-lo i incrementar-lo. Aquest és un gran deure de totes les societats, especialment, potser, d'aquelles que comencen a existir autònomament, o bé d'aquelles que han de resistir al perill que la raó de la seva pròpia existència i la identitat essencial de la seva nació sigui destruïda des de l'exterior o dissolta des de l'interior.

Mn. Costa acabà ponderant la necessària estimació de tots a la pròpia cultura i en concret a la de la nació catalana, per a la qual la diada de Sant Jordi té un sentit tan transcendent.