Cròniques

"Ningú no pot formar-se si no té sentit de pertinença, si no té un territori i una identitat que el conforma"

La tarda d'aquest dilluns 4 de maig, el Palau Macaya -al Passeig de Sant Joan de Barcelona- va acollir una xerrada organitzada per la Federació de Cristians de Catalunya sobre el protagonisme de l'Església en la història del territori català. Sota el títol L'aportació de l'Església a la història de Catalunya i a la seva identitat, aquest acte va ser el colofó d'un curs d'història de Catalunya que la mateixa federació ha desenvolupat al llarg de sis mesos (de l'octubre de 2014 al març de 2015) per tal de donar a conèixer els personatges i els fets que constitueixen els elements bàsics del relat històric del poble català. El president de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, va ser l'encarregat d'introduir l'acte, i va parar especial atenció en el concepte de país com allò que ens dóna una identitat. "La identitat és allò que dóna forma a la gent, cohesiona i dóna sentit de pertinença; ningú no pot formar-se si no té sentit de pertinença, si no té un territori i una identitat que el conforma", va assegurar després de denunciar 300 anys d'estar "fora de tota identitat".

En segon lloc, el director de l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA, Agustí Gallart, va apropar els assistents al curs de la Federació de Cristians de Catalunya tot repassant els grans personatges de l'Església que han influït d'alguna manera en la història de Catalunya, des de l'Abat Oliba fins a Mossèn Jacint Verdaguer o Torres i Bages, passant per l'eclesiàstic gascó i bisbe de Perpinyà Juli Carsalade du Pont.

Seguidament, mossèn Joan Galtés i Pujol, vicari episcopal de l'arxidiòcesi de Barcelona i membre del patronat de la fundació Dr. Albert Bonet, va iniciar la conferència dividint la seva intervenció en tres períodes històrics. Per començar, va parlar dels orígens i la difusió del cristianisme a Catalunya durant l'època de l'Imperi Romà, destacant els valors de dignitat humana, llibertat i comunió que va aportar en aquell context cultural. Del segon període històric, l'època medieval com un moment de veritable aportació de l'Església a la configuració del país, va remarcar el paper dels monestirs i les parròquies com a actors vius de recristianització i, sobretot, com a centres de transmissió de cultura i de creació en els camps de la literatura i la història. Per últim, mossèn Joan Galtés va referir-se al moviment de la Renaixença per centrar-se en el que va anomenar "sentiment de reivindicació" d'una determinada història, dret i organització política, més tard conegut com a nacionalisme català. L'Església, responsable de la conservació de l'ús de la llengua durant els segles XVII i XVIII, va contribuir notablement amb la Renaixença, sobretot, a través de personatges tan rellevants com mossèn Jacint Verdaguer.

Entre moltes altres, el vicari episcopal de l'arxidiòcesi de Barcelona va destacar tres personalitats rellevants del segle XX -Carles Cardó, Albert Bonet i Mn. Oriol Tataret- per simbolitzar la simbiosi entre Església i cultura catalana. "La tradició catalana esdevingué el catecisme polític per a quasi tots els catòlics del seu temps i dels temps posteriors", va afirmar Galtés i Pujol. El mossèn va acabar la seva intervenció fent menció del document de la Conferència Episcopal Tarraconense Arrels Cristianes de Catalunya, i del que, el 2011, el va seguir sota el títol Al servei del nostre poble. En el darrer document, els bisbes del territori expressaven la voluntat de la societat catalana de tenir un reconeixement més ple dels seus drets, sobretot pel que fa a la cultura i la llengua.

De la seva banda, el president de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, va tancar l'acte recordant els dos principis que guien l'associació: servir Jesús i la seva Església i, en segon lloc, servir el país, "la pàtria que Déu ens ha donat per cohesionar-nos i vertebrar-nos".

 

Llegir més ...

Eucaristia en memòria de Mn. Antoni M. Oriol

"Una fe que no es fa cultura... és una fe no viscuda fidelment"

El dia de Sant Jordi del 2014 moria Mn. Antoni M. Oriol Tataret. Aquest dijous 23 d'abril al migdia, a la parròquia de la Mare de Déu de Betlem, Mn. Joan Costa presidí l'Eucaristia en memòria seva amb motiu del primer aniversari del seu traspàs. Hi assistiren un grup de familiars i amics de Mn. Oriol provinents de la Federació de Cristians de Catalunya, de la Fundació Dr. Albert Bonet, del Seminari de Barcelona, de la Facultat de Teologia de Catalunya i d'altres entitats amb les quals també estava vinculat.

Mn. Oriol, prevere de Vic, havia dedicat la seva vida a l'estudi i a la docència en l'àmbit de la teologia moral, bàsicament a la Facultat de Teologia de Catalunya. Expert en teologia moral, s'especialitzà en Doctrina Social de l'Església i, més específicament, en l'àrea dels drets i deures dels pobles.

La seva obra Nació i Magisteri pontifici, editada el 2007, presenta 380 textos dels papes contemporanis, des de Pius XI fins a Joan Pau II, el contingut dels quals està referit al tema nacional. L'obra ha fet un camí llarg i fructífer al nostre país, impregnant una part important del pensament tant eclesial com civil amb els criteris magisterials bàsics sobre la qüestió nacional. I això, en les circumstàncies de canvi sociopolític del nostre poble, és d'una importància decisiva.

Aquella edició correspon a una part de l'obra més extensa de l'autor, de prop d'un miler de textos, que una vegada completada per col·laboradors seus amb el magisteri del papa Benet XVI, ha estat editada per la Fundació Dr. Albert Bonet amb el títol de NACIÓ. Es presentarà properament.

Durant l'homilia, Mn. Joan Costa remarcà, en primer lloc, el testimoni martirial de sant Jordi que palesa la primacia de Déu en la seva vida i la seva fidelitat fins a lliurar la vida, si cal. Un testimoni que empeny els cristians a fer seu aquest capteniment. En segon lloc, remarcà la relació estreta entre fe i cultura evocant les paraules de Joan Pau II l'any 1982 en el discurs als participants al Congrés nacional del moviment eclesial de compromís cultural: "Una fe que no es fa cultura és una fe no acollida plenament, no pensada totalment, no viscuda fidelment".

El consiliari de la Federació de Cristians de Catalunya i rector de la parròquia de Betlem llegí també un fragment de la Carta apostòlica de Joan Pau II amb ocasió de l'Any Internacional de la Joventut (26.3.1985): "A través de l'educació familiar participeu d'una cultura concreta, participeu també de la història del vostre poble o nació. El vincle familiar significa simultàniament la pertinença comuna a una comunitat més gran que la família i, alhora, una altra base d'identitat de la persona. Si la família és la primera educadora de cadascun de vosaltres, alhora −mitjançant la família− són també educadors la tribu, el poble o la nació amb els quals restem units per la unitat cultural, lingüística i històrica.

Aquest patrimoni constitueix també una vocació en sentit ètic. En rebre la fe i heretar els valors i tots els continguts tant de la cultura de la pròpia societat i de la pròpia nació com de la pròpia història, cada un i cada una de vosaltres augmenta espiritualment en la seva humanitat. Ve aquí a la ment la paràbola dels talents, que rebem del Creador mitjançant els nostres pares, les nostres famílies i, també, la comunitat de la nació de la qual formem part. En relació amb aquesta herència no podem mantenir una actitud de desídia, i encara menys de desdeny, com féu el darrer dels servents esmentat en la paràbola dels talents.

Hem de fer tot allò que és al nostre abast per assumir aquest patrimoni espiritual, per confirmar-lo, mantenir-lo i incrementar-lo. Aquest és un gran deure de totes les societats, especialment, potser, d'aquelles que comencen a existir autònomament, o bé d'aquelles que han de resistir al perill que la raó de la seva pròpia existència i la identitat essencial de la seva nació sigui destruïda des de l'exterior o dissolta des de l'interior.

Mn. Costa acabà ponderant la necessària estimació de tots a la pròpia cultura i en concret a la de la nació catalana, per a la qual la diada de Sant Jordi té un sentit tan transcendent.

Llegir més ...

FLAMA, 10 anys fidels a l'Evangeli i a Catalunya

Fa 10 anys, no existia a Catalunya cap mitjà de comunicació dedicat a difondre informació d'àmbit religiós i, de fet, la majoria de les notícies que es publicaven al voltant de l'Església no reflectien ni de bon tros la seva tasca adreçada al poble català. És per això que, el 21 de gener de 2005, una nova agència de notícies va aparèixer per a quedar-se. L'Agència Cristiana de Notícies FLAMA va fer-se realitat després de molta i molta feina impulsada, entre altres, pel bisbe Joan Carrera i, avui dia, ja ha difós més de 15.000 articles sota l'atenta mirada i gestió dels Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació Cristians de Catalunya. Per això i molt més, la tarda d'aquest dimecres 21 de gener, l'equip de FLAMA va voler celebrar una dècada de dedicació a l'Evangeli, a la Doctrina Social de l'Església i a Catalunya, amb un acte a la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem, al centre de Barcelona, al qual van assistir importants personalitats del món eclesial, social, cultural i de l'esfera pública catalana, entre els quals es trobava el Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell.

Llegir més ...

Continuen les sessions del curs sobre Doctrina Social de l'Església.

Seguint l'esperit del Papa Francescen la seva exhortació apostòlica La Joia de l'evangeli, la Federació de Cristians de Catalunya ha organitzat un curs sobre la Doctrina Social de l'Església. Les sessions van començar a l'octubre, amb assistents de totes les edats. Les primeres sessions, impartides per Mn. Joan Costa i Concepció Huerta, han estat una curosa introducció a la matèria, i està previst que al novembre s'analitzin la Història de la DSE: des dels orígens de l’Església fins als nostres dies, així com els principals documents que conformen la DSI. Tot i que el curs ja està començat, encara s'accepten noves inscripcions. 

Les inscripcions es poden fer la primera setembre a la seu de la Federació de Cristians de Catalunya (C/ Calàbria, 273-274), entresòl 4a de Barcelona, o bé per correu electrònic a l'adreçaAquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.  o trucant al 93 363 03 64. El preu de tot el curs és de 25 euros.

Durada: Octubre de 2014 a Maig de 2015

Freqüència: Dues sessions mensuals d'1 hora i 30 minuts

Docents: Mn. Joan Costa, Concepció Huerta, Joaquim Alsina i Mercè Fernández (membres del SEDASE), experts en Doctrina Social de l'Esgésia.

DSCN0581

Llegir més ...

Festivitat dels sants metges Cosme i Damià.

Com cada any, la subfederació de Metges Cristians de Catalunya ha assistit a l'Eucaristia en honor dels seus patrons, Sant Cosme i Sant Damià, oficiada el 26 de setembre a la parròquia de Betlem, a les 20.00 h.

Sant Gregori de Tours parla dels dos màrtirs al seu llibre, De gloria martyrium

"Els dos germans bessons Cosme i Damià, metges de professió, després que es van fer cristians, espantaven les malalties pel sol mèrit de les seves virtuts i la intervenció de les seves oracions ... Coronats després diversos martiris, es van ajuntar al cel i fan en favor dels seus compatriotes nombrosos miracles. Perquè si algun malalt va ple de fe a pregar sobre la seva tomba, al moment obté curació. Molts refereixen també que aquests Sants s'apareixen en somnis als malalts indicant el que han de fer, i després que ho executen, es troben curats."

Llegir més ...

La Subfederació de Joves Cristians de Catalunya participa a la celebració de fi de curs del Santuari de la Mare de Déu de la Serra

El dissabte 14 de juny passat, al Santuari i Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, va tenir lloc una trobada de germanor, presidida per l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, amb motiu de la cloenda de les diverses activitats que es realitzen al Santuari. També es van reunir alguns dels joves que formen la Subfederació de Joves Cristians de Catalunya.

Aquest acte, presidit per l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, també comptà amb la presència de l’antic Batlle de Montblanc i President de la Diputació de Tarragona (1964-1988) i antic Conseller de Governació (1988-1992), Josep Gomis, així com també de Mn. Pere Fibla, rector del Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.

Després d’un dinar, on tots els assistents van col·laborar aportant algun plat casolà per compartir-lo amb la resta, els participants de les diverses activitats van explicar les seves experiències en els diversos tallers realitzats al Santuari, des del taller de cuina, d’art, al voluntariat i l’Escola de vida, entre d’altres. El grup d’Escola de vida, va mostrar una representació teatral del què suposa viure amb Crist. També es va poder gaudir d’una mostra artística realitzada pels assistents al curs d’art. Tot seguit, es repartiren uns tríptics informatius de les activitats previstes per l’estiu i pel proper curs.

A continuació, la secretària de la Subfederació de Joves Cristians de Catalunya, Francina Recasens, també va explicar i donar a conèixer als assistents, la Subfederació, que torna a renéixer amb molta empenta i il·lusió per arribar a tots els joves del nostre país. La Subfederació se sustenta sobre dos pilars bàsics: la fidelitat a l'Evangeli i l’estimació i el coneixement de la nostra pàtria.

Les activitats més destacades del grup són: l’aprofundiment en la paraula de Déu, activitats formatives, lúdiques, convivències i reunions de treball. Al mateix temps, la secretària, va animar als assistents, que donessin a conèixer la Subfederació als joves que coneguessin i que els fessin partícips.

Tot seguit, una de les anècdotes del dia, fou el testimoni espontani d’un antic membre de la Subfederació de Joves Cristians de Catalunya, Ramon Recasens, qui, tot cofoi, va expressar la seva enorme satisfacció en veure que s’havia reprès el relleu per un grup de joves, i els encoratjà a no defallir i a seguir endavant.

En acabar, l'Arquebisbe Jaume Pujol, va agrair la trobada i el bon acolliment rebut, al mateix temps, felicità els joves presents per continuar amb la seva tasca.

Llegir més ...

"Mossèn Oriol estimà Catalunya amb passió i deler i contribuí a fer-la estimar"

Aquest divendres 25 d'abril, Festivitat de Sant Marc Evangelista, a la Parròquia de Santa Maria de Cornellà de Llobregat, va tenir lloc la Missa exequial per Mn. Antoni M. Oriol Tataret. A aquesta església va ser on Mn. Oriol va oficiar la seva primera missa com a sacerdot. El degà del Capítol Catedral de Vic, Mn. Joan Mir, oficià la cerimònia, acompanyat d'una trentena de capellans vinculats a diverses entitats de les quals serví el Dr. Oriol. Per part del Govern, assistiren el Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell, i el Conseller d'Interior, Ramon Espadaler. El temple, ple de gom a gom, demostrà la gran estimació que hi havia per Mn. Oriol. Cal destacar la seva bondat, el seu càracter alegre, la seva saviesa i el seu servei als altres. Sempre estava disposat a ajudar tothom. A continuació reproduïm l'homilia feta per Mn. Joan Costa.

Llegir més ...

"Un sacerdot de Crist humil i bo". Funeral per Mn. Antoni M. Oriol Tataret a la Catedral de Vic.

El 23 d'abril passat, Festivitat de Sant Jordi, va morir Mn. Antoni M. Oriol Tataret. Des de l'any 1970, fins a la seva jubilació, fou professor de teologia moral social a la Facultat de Teologia de Catalunya. La seva especialització en el camp de la Doctrina Social de l'Església l'ha portat a ser la veu més autoritzada en aquesta matèria de l'Església a casa nostra. En el moment del seu traspàs, era secretari del Patronat de la Fundació Dr. Albert Bonet i Consiliari dels Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya. Cal destacar la seva bondat, el seu càracter alegre, la seva saviesa i el seu servei als altres. Sempre estava disposat a ajudar tothom. A continuació reproduïm l'homilia que va pronunciar el bisbe de Vic, Romà Casanova, el dimecres 30 d'abril passat, a la Missa funeral, celebrada a la Catedral de Vic.

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Actualitat

La Federació

Busques alguna cosa?

Vols contactar amb la Federació?

Necessites informació?

Contacta amb nosaltres

Ideari

La Federació de Cristians...

Llegir més

Radar Social

Causa de Beatificació

APP Radar Social

Atenció! Aquest lloc conté cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Accepto

A La Federació de Cristians de Catalunya fem servir cookies

La Federació de Cristians de Catalunya fa servir cookies per millorar l’experiència dels usuaris, facilitat la navegació pel nostre web. Estem fent tot el possible per facilitar l’ús d’aquestes cookies, així com la seva gestió i control al fer ús dels nostres serveis.

¿Què són les cookies?

Les cookies són petits arxius de text que s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari d’Internet quan visita una pàgina web. És l’operador del lloc web el que determina quin tipus d’informació conté aquesta cookie i quin n’és el propòsit, podent, a més a més, ésser utilitzada pel servidor web cada cop que es visiti aquesta pàgina web. Es fan servir les cookies per estalviar temps i fer l’experiència de navegació web molt més eficient. No obstant, es poden fer servir amb diferents propòsits, que van des de recordar la informació d’inici de sessió fins el que conté la seva comanda.

Existeixen una gran quantitat de guies on s’explica el que són les cookies, i per a què es fan servir. Nosaltres els explicarem com afecten aquestes cookies al lloc web de La Federació de Cristians de Catalunya, però en cas de necessitar més informació al respecte, pot fer una ullada a aquestes pàgines web:

 

¿Com fa servir La Federació de Cristians de Catalunya les cookies?

La Federació de Cristians de Catalunya només farà servir les cookies que vostè ens deixi. Podrà controlar les seves cookies a través del seu navegador. Trobarà informació al respecte més endavant. Hem fet servir algunes de les guies existents per classificar les cookies que utilitzem en grups:

  1. 1.1.Cookies de Rendiment
    1. 2.2.Cookies Funcionals
    2. 3.3.Cookies de Màrketing
 

A continuació trobarà més informació sobre cadascun d’aquests tipus de cookies.

1. Cookies de Rendiment

Es tracta de cookies que recullen informació sobre com es fa servir el lloc web (per exemple, les pàgines que visita o si es produeix algun error), i que també ajuden a La Federació de Cristians de Catalunya a la localització i solució de problemes del lloc web. Tota la informació recollida és totalment anònima i ens ajuda a entendre com funciona el nostre lloc web, realitzant les millores pertinents per facilitar la seva navegació.

Aquestes cookies permetran:

  • Que vostè navegui pel lloc web
    • Que La Federació de Cristians de Catalunya recopili informació sobre com utilitza vostè la pàgina web, per entendre la usabilitat del lloc, i ajudar-nos a implementar les millores necessàries. Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.
 

2. Cookies Funcionals

El nostre propòsit amb aquestes cookies és simplement millorar l’experiència dels usuaris de La Federació de Cristians de Catalunya. Podrà rebutjar en qualsevol moment l’ús d’aquestes cookies. La Federació de Cristians de Catalunya les fa servir per recordar certs paràmetres de configuració o per proporcionar alguns serveis o missatges que poden arribar a millorar la seva experiència al nostre lloc web. Per exemple, recorden el país o la llengua que ha seleccionat al visitar les pàgines, i no es fan servir amb finalitats de màrketing.

Aquestes cookies permetran:

  • Recordar les seves dades d’inici de sessió com a client al tornar a la pàgina

Aquestes cookies no recolliran cap informació sobre vostè que es pugui fer servir amb finalitats publicitàries, o informació sobre les seves preferències (com les seves dades d’usuari) més enllà d’aquesta visita en particular.

3. Cookies de Màrketing

Aquestes cookies són gestionades per tercers, per tant podrà fer servir les seves eines per restringir-ne l’ús.
Algunes de les cookies es fan servir per enllaçar amb altres pàgines web que proporcionen serveis a La Federació de Cristians de Catalunya, com podria ser el cas de Facebook, Twitter o Google. Algunes d’aquestes cookies modificaran els anuncis d’altres web per adaptar-los a les seves preferències.

Aquestes cookies permetran:

  • Enllaçar amb xarxes socials
    • Passar informació sobre la seva visita a la pàgina de La Federació de Cristians de Catalunya per adaptar anuncis en altres pàgines.
 

A més a més d’acceptar o rebutjar l’ús d’algunes cookies a través de la pàgina web de La Federació de Cristians de Catalunya, també podrà gestionar-les fent ús de la configuració del seu navegador.

Aquí té una font d’informació sobre com dur a terme aquest procés: http://www.allaboutcookies.org/manage-cookies/

Només llegirem i escriurem cookies sobre les seves preferències. Aquelles que s’hagin instal·lat abans de modificar la configuració restaran al seu ordinador i podrà esborrar-les fent ús de les opcions de configuració del seu navegador.