"Ningú no pot formar-se si no té sentit de pertinença, si no té un territori i una identitat que el conforma"
La tarda d'aquest dilluns 4 de maig, el Palau Macaya -al Passeig de Sant Joan de Barcelona- va acollir una xerrada organitzada per la Federació de Cristians de Catalunya sobre el protagonisme de l'Església en la història del territori català. Sota el títol L'aportació de l'Església a la història de Catalunya i a la seva identitat, aquest acte va ser el colofó d'un curs d'història de Catalunya que la mateixa federació ha desenvolupat al llarg de sis mesos (de l'octubre de 2014 al març de 2015) per tal de donar a conèixer els personatges i els fets que constitueixen els elements bàsics del relat històric del poble català. El president de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, va ser l'encarregat d'introduir l'acte, i va parar especial atenció en el concepte de país com allò que ens dóna una identitat. "La identitat és allò que dóna forma a la gent, cohesiona i dóna sentit de pertinença; ningú no pot formar-se si no té sentit de pertinença, si no té un territori i una identitat que el conforma", va assegurar després de denunciar 300 anys d'estar "fora de tota identitat".
En segon lloc, el director de l'Agència Cristiana de Notícies FLAMA, Agustí Gallart, va apropar els assistents al curs de la Federació de Cristians de Catalunya tot repassant els grans personatges de l'Església que han influït d'alguna manera en la història de Catalunya, des de l'Abat Oliba fins a Mossèn Jacint Verdaguer o Torres i Bages, passant per l'eclesiàstic gascó i bisbe de Perpinyà Juli Carsalade du Pont.
Seguidament, mossèn Joan Galtés i Pujol, vicari episcopal de l'arxidiòcesi de Barcelona i membre del patronat de la fundació Dr. Albert Bonet, va iniciar la conferència dividint la seva intervenció en tres períodes històrics. Per començar, va parlar dels orígens i la difusió del cristianisme a Catalunya durant l'època de l'Imperi Romà, destacant els valors de dignitat humana, llibertat i comunió que va aportar en aquell context cultural. Del segon període històric, l'època medieval com un moment de veritable aportació de l'Església a la configuració del país, va remarcar el paper dels monestirs i les parròquies com a actors vius de recristianització i, sobretot, com a centres de transmissió de cultura i de creació en els camps de la literatura i la història. Per últim, mossèn Joan Galtés va referir-se al moviment de la Renaixença per centrar-se en el que va anomenar "sentiment de reivindicació" d'una determinada història, dret i organització política, més tard conegut com a nacionalisme català. L'Església, responsable de la conservació de l'ús de la llengua durant els segles XVII i XVIII, va contribuir notablement amb la Renaixença, sobretot, a través de personatges tan rellevants com mossèn Jacint Verdaguer.
Entre moltes altres, el vicari episcopal de l'arxidiòcesi de Barcelona va destacar tres personalitats rellevants del segle XX -Carles Cardó, Albert Bonet i Mn. Oriol Tataret- per simbolitzar la simbiosi entre Església i cultura catalana. "La tradició catalana esdevingué el catecisme polític per a quasi tots els catòlics del seu temps i dels temps posteriors", va afirmar Galtés i Pujol. El mossèn va acabar la seva intervenció fent menció del document de la Conferència Episcopal Tarraconense Arrels Cristianes de Catalunya, i del que, el 2011, el va seguir sota el títol Al servei del nostre poble. En el darrer document, els bisbes del territori expressaven la voluntat de la societat catalana de tenir un reconeixement més ple dels seus drets, sobretot pel que fa a la cultura i la llengua.
De la seva banda, el president de la Federació de Cristians de Catalunya, Antoni Comas, va tancar l'acte recordant els dos principis que guien l'associació: servir Jesús i la seva Església i, en segon lloc, servir el país, "la pàtria que Déu ens ha donat per cohesionar-nos i vertebrar-nos".