Un crit a l'esperança: històries de superació
Castellano.
Històries de superació gràcies a Jesús, a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià
El passat dijous 15 de febrer va tenir lloc "Un crit a l'esperança", la I Jornada del cicle "Joves i Família" organitzat per la Federació de Cristians de Catalunya i la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, amb la col·laboració de la Casa de Misericòrdia. "En un món en el qual sembla que sobra tot i on les possibilitats semblen més elevades que mai, es produeix la manca més absoluta d'esperança" explica Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU. Per la seva banda, Antoni Comas, president de la Federació de Cristians de Catalunya, afirma que "sense esperança no hi ha cap futur per ningú. L'esperança és una virtut bàsica i en aquests moments d'esperança n'hi ha poca a la societat. Cal reforçar l'aspecte de l'esperança".
L'esperança és aquell terme que tots coneixem, allò del que tots parlem sovint, però mai ens hem aturat a entendre el seu significat. Tots sabem el que significa que ho perdem. Quan algú experimenta la pèrdua més absoluta d'esperança és quan s'adona de l'important que és per a les nostres vides i com més necessita l'ajuda de més amunt.
Tres testimonis, tres històries de superació
"El 2011 vaig patir una depressió. Em faltava tanta esperança que vaig decidir suïcidar-me. És en aquest punt on em vaig trobar amb el Senyor i em va salvar" explica la jove científica Dolores Bueno. Pots veure el seu testimoni sencer aqui.
Emma Bellver és un altre cas clar de retrobament amb Déu i amb l'esperança. Ella és metge i té sis fills i ha conviscut amb el patiment de primera mà. Això l'ha fet adonar-se que "per tenir esperança i solucionar molts dels temes que es preocupen en la nostra vida el que hem de fer és mirar a Jesús". Segons Bellver, tenim unes capacitats concretes i hem de saber fins on arribem: "imperfectes som tots, tot i que a vegades anem de perfectes i ens estavellem, però si mires cap a dalt, al final la teva capacitat arriba a Jesús i ell ho pot tot. Llavors canvia la vida, torna l'esperança".
L'últim ponent va ser en Raül Eguía, un biòleg molecular que ha ajudat moltes famílies sense esperança per recobrar-se d'addiccions, depressions i altres ferides. Ell ho té clar "L'esperança té un nom i es diu Jesús". Per Eguía, Ell és l'únic capaç de satisfer el desig del cor humà. Per finalitzar ha convidat a tots aquells joves ferits, sense esperança o que no veuen solució als seus problemes, a què "s'apropin al Senyor i li demanin ajuda, perquè Ell no falla mai".
Homilia de Mn. Bruno Berchez, delegat de Joventut de l'Arquebisbat de Barcelona
La jornada va acabar amb la celebració d'una Eucaristia presidida per Bruno Berchez. Va parlar de com el poder invisible de la fe mou muntanyes, si se segueix la voluntat del Senyor i acceptem la creu que cadascun tenim. “Amb Jesús aquesta creu és una oportunitat".
Parlem més d'esperança
Aquesta no és l'única sessió que es farà, sinó que els presidents de la Federació de Cristians de Catalunya i la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, pretenen seguir parlant de l'esperança en altres sessions futures amb altres protagonistes.